miniatura|Patent dels EUA 4686475, indicador i operador
Un corrent tel·lúric (mot del llatí que vol dir terra), o corrent terrestre This has a detailed history of observations as understood at the time. és un corrent elèctric que flueix sota terra o a través del mar, resultant de causes naturals i induïdes per l'home. Aquests corrents tenen una freqüència extremadament baixa i travessen grans àrees properes o a la superfície de la Terra. L'escorça i el mantell terrestres acullen corrents tel·lúrics, amb uns 32 mecanismes que els generen, principalment corrents induïts geomagnèticament causats per canvis en el camp magnètic terrestre a causa de les interaccions del vent solar amb la magnetosfera o els efectes de la radiació solar sobre la ionosfera. Aquests corrents presenten patrons diürns, fluint cap al Sol durant el dia i cap als pols geomagnètics a la nit.
Tant els mètodes tel·lúrics com els magnetotel·lúrics exploten aquests corrents per a l'exploració del subsòl, ajudant en activitats com l'exploració geotèrmica i mineral, la prospecció de petroli, la cartografia de zones de falla, l'avaluació d'aigües subterrànies i l'estudi dels límits de les plaques tectòniques. El fenomen també ha captat la imaginació dels autors, trobant el seu camí a la ficció. A El pèndol de Foucault d'Umberto Eco, la recerca d'un centre místic de la Terra es connecta amb els corrents tel·lúrics, mentre que Mason & Dixon de Thomas Pynchon els incorpora com a conductes de comunicació enigmàtics juntament amb les teories de la Terra buida.
Descripció Els corrents tel·lúrics són fenòmens observats a l'escorça i el mantell terrestres. El setembre de 1862, es va dur a terme un experiment per abordar específicament els corrents terrestres als Alps de Munic (Lamont, 1862). Incloent-hi processos menors, hi ha almenys 32 mecanismes diferents que causen corrents tel·lúrics. Els més forts són principalment els corrents induïts geomagnèticament, que són induïts per canvis a la part exterior del camp magnètic terrestre, que solen ser causats per interaccions entre el vent solar i la magnetosfera o efectes de la radiació solar sobre la ionosfera. Els corrents tel·lúrics flueixen a les capes superficials de la Terra. El potencial elèctric a la superfície terrestre es pot mesurar en diferents punts, cosa que permet calcular les magnituds i direccions dels corrents tel·lúrics i, per tant, la conductància terrestre. Se sap que aquests corrents tenen característiques diürnes en què la direcció general del flux és cap al Sol., D. L. Hings, Telluric current responsive device having spaced conductors for positioning adjacent the Earth's surface.Jahr, Emil, " Method of utilizing electrical earth currents". Els corrents tel·lúrics es mouen contínuament entre els costats il·luminats pel sol i els costats ombrívols de la Terra, cap a l'equador al costat de la Terra que mira cap al Sol (és a dir, durant el dia), i cap als pols al costat nocturn del planeta.
Tant els mètodes tel·lúrics com els magnetotel·lúrics s'utilitzen per explorar l'estructura sota la superfície de la Terra (com ara en la prospecció industrial). Per a l'exploració mineral, els objectius són qualsevol estructura subterrània amb una resistència distingible en comparació amb el seu entorn. Els usos inclouen l'exploració geotèrmica, l'exploració minera, l'exploració de petroli, la cartografia de zones de falla, l'exploració i el monitoratge d'aigües subterrànies, la investigació de cambres magmàtiques i la investigació dels límits de les plaques tectòniques. Les bateries terrestres utilitzen un corrent de baixa tensió útil dels corrents tel·lúrics i es van utilitzar per a sistemes de telègraf ja a la dècada de 1840.
En l'activitat de prospecció industrial que utilitza el mètode del corrent tel·lúric, els elèctrodes es col·loquen correctament a terra per detectar la diferència de voltatge entre les ubicacions causada pels corrents tel·lúrics oscil·latoris., C. L. Kober, Passive geophysical prospection system based upon the detection of the vertical electric field component of telluric currents and method therefore. Es reconeix que existeix una freqüència de tall (LFW) quan els corrents tel·lúrics passen a través dels substrats terrestres. En les freqüències de la LFW, la Terra actua com a conductora.
En la ficció La trama principal de la novel·la El pèndol de Foucault d' Umberto Eco, publicada el 1988, gira al voltant de teòrics de la conspiració que creuen que busquen l' (llatí per a "El melic del món"), el místic "Centre de la Terra" que se suposa que és un cert punt des d'on una persona podria controlar les energies i les formes de la Terra, reformant-la així a voluntat. La novel·la porta això encara més enllà suggerint que (segons els conspiracionistes) monuments com la Torre Eiffel no són més que antenes gegants relacionades amb aquestes energies.
A la novel·la *Mason & Dixon* de Thomas Pynchon, publicada el 1997, es descobreix que els corrents tel·lúrics, al llarg del que són efectivament línies llei, són un mitjà de comunicació misteriosa i s'associen amb la subtrama xinesa-jesuïta del llibre. Igual que amb Eco, citat anteriorment, Pynchon també reflexiona sobre les teories de la Terra buida en aquesta obra.
Referències
Categoria:Electricitat