El Col·legi dels Jesuïtes (Collegio dei Gesuiti en italià) és un edifici del segle XVIII situat a la Via dei Crociferi al centre històric de Catània. Fou fundat per la Companyia de Jesús al segle XVI com a centre d’ensenyament i residència de l’orde a la ciutat.

El col·legi formava part del sistema educatiu jesuïta, que impartia formació humanística i teològica d’acord amb els principis pedagògics de la Ratio Studiorum.

En bona part l’edifici actual és fruit de les reconstruccions posteriors al terratrèmol de 1693 que afectà greument l’est de Sicília, i presenta característiques pròpies del barroc sicilià.

Després de la supressió de la Companyia de Jesús el 1773, decretada pel papa Climent XIV, el col·legi passà a mans civils i tingué diversos usos al llarg del temps. Des del 2002 ha estat reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO,Vedi l' dins del conjunt de ciutats del barroc tardà de la Val di Noto, al sud-est de Sicília. Actualment és destinat a funcions culturals i institucionals.

Característiques El "Col·legi dels Jesuïtes" de Catània consisteix en un gran palau del segle XVIII. És un dels edificis més espectaculars de la Companyia de Jesús a Sicília. La façana és d'estil barroc i s'hi accedeix per una escala. L'edifici té quatre patis, inclòs un claustre amb una llotja coronada per columnes. El pati està pavimentat amb còdols blancs i negres i disposats a franges, en un estil típic de l'arquitecte Francesco Borromini .

La construcció de l'edifici va anar en paral·lel amb el procés de reconstrucció de la ciutat després del terratrèmol de la Val di Noto de 1693. Tanmateix, la reconstrucció fou lenta, i tant l'església com el col·legi els hi calgueren quaranta anys. Per tant hi participaren diversos mestres d'obres i arquitectes cadascun amb el seu propi llenguatge arquitectònic.

Hi van destacar alguns noms coneguts de la historiografia local: Angelo Italia, Alonzo di Benedetto, Francesco Battaglia i altres com l'arquitecte franciscà i escultor Giovan Battista Marino.

La tria de l’emplaçament i la configuració tipològica de l’església i del col·legi són el resultat d’una complexa fusió entre parts que es van salvar del terratrèmol, models espacials de la tradició siscentista i les normes de la vida comunitària dels jesuïtes.

Des de 1968 i fins a 2009 va ser la seu de l’Institut d’Art de la ciutat.

Bibliografia

Referències

Enllaços externs

Categoria:Articles amb coordenades via plantilla cal coor Categoria:Edificis de Catània Categoria:Palaus barrocs d'Itàlia