Una crisi d'angoixa (també coneguda com atac de pànic o crisi de pànic) és una experiència sobtada de por o malestar extrem que pot assolir una gran intensitat en pocs minuts i donar la sensació que passa o estar a punt de passar “alguna cosa greu”. Sovint irromp com una onada: el cor s'accelera, la respiració canvia i la ment interpreta el conjunt com un senyal d'alarma, encara que no hi hagi un perill extern evident.
La característica central no és només l'ansietat, sinó la combinació d'una “alarma corporal” intensa amb una lectura mental amenaçadora del que està passant. És habitual notar palpitacions, pressió o dolor al pit, sensació d'ofec, mareig, tremolor, nàusees o formigueig; i, al mateix temps, aparèixer pensaments com “estic tenint un infart”, “m'estic morint” o “perdré el control”. Aquesta barreja de símptomes físics i significat catastròfic és el que fa l'episodi especialment aterridor i diferent d'un nerviosisme quotidià.
Pot haver-hi també sensacions d'irrealitat: com si un mateix s'observés des de fora (Despersonalització) o com si l'entorn fos estrany o “com un somni” (Desrealització). Aquests fenòmens, sovint transitoris, poden incrementar la por de “perdre el seny”.
Un element habitual és el cercle viciós en què la por alimenta el cos i el cos alimenta la por: quan la persona detecta palpitacions, mareig o falta d'aire, pot interpretar-ho com un signe de catàstrofe; aquesta interpretació incrementa l'aprensió i l'alerta i intensifica les sensacions, de manera que l'episodi “creix” sobre si mateix.
Les crisis poden aparèixer amb un desencadenant clar (p. ex., una situació temuda o de tensió, un disgust), però també poden aparèixer “del no-res”, fins i tot en moments de calma o durant el son, cosa que les fa especialment desconcertants. Després de l'episodi un pot sentir-se cansat o esgotat, i sovint sorgeix la necessitat d'explicar-se què ha passat, ja que els símptomes poden assemblar-se als d'algunes urgències mèdiques.
Tot i que pot aparèixer com a símptoma dins diversos trastorns mentals o malalties mèdiques, també pot presentar-se de forma aïllada sense que això impliqui necessàriament un trastorn psiquiàtric establert.
Definició i classificació En les classificacions diagnòstiques actuals, la crisi d'angoixa (atac de pànic) s'entén principalment com un fenomen clínic (símptoma) que pot actuar com a marcador de gravetat o comorbiditat i que pot presentar-se en el context de múltiples trastorns; el trastorn de pànic implica l'aparició recurrent d'atacs (sovint inesperats) i preocupació o canvis conductuals persistents associats.
A la CIM-11 (ICD-11) es descriu l'atac de pànic com un episodi de por o aprensió intensa amb inici ràpid i múltiples símptomes possibles, i es diferencia del trastorn de pànic.
Manifestacions clíniques Els símptomes acostumen a assolir el màxim en pocs minuts i poden durar des d'uns minuts fins aproximadament una hora, amb variabilitat individual.
Símptomes psicològics i cognitius Són freqüents la por intensa, la sensació d'amenaça imminent o de pèrdua de control, i interpretacions catastròfiques de sensacions corporals (p. ex. creure que s'està patint un infart o que s'està “a punt de morir”), especialment al començament o quan l'episodi debuta en un context d'incertesa.
Símptomes físics Els símptomes somàtics poden incloure palpitacions o taquicàrdia, sudoració, tremolor, sensació d'ofec o falta d'aire, opressió o dolor toràcic, nàusees o malestar abdominal, mareig o sensació d'inestabilitat, calfreds o fogots, i parestèsies (formigueig o adormiment).
En alguns casos destaca la hiperventilació, que pot provocar hipocàpnia i alcalosi respiratòria, associant-se a símptomes com formigueig al voltant de la boca o a les extremitats, espasmes i, ocasionalment, tetània per alteració del calci ionitzat.
Contextos clínics i causes Les crisis d'angoixa poden aparèixer en el trastorn de pànic (vegeu Trastorn de pànic), però també en altres trastorns d'ansietat i en altres trastorns mentals. Poden ser esperables (amb desencadenant clar, com una fòbia) o inesperades (sense desencadenant evident).
Abans d'atribuir els símptomes a una crisi d'angoixa, en l'àmbit clínic s'acostuma a descartar que siguin deguts a altres causes mèdiques potencialment greus o a substàncies, ja que alguns quadres orgànics poden mimetitzar símptomes similars.
Què és (i què no és) una crisi d'angoixa Una crisi d'angoixa es caracteritza per un augment sobtat i intens de por o malestar amb múltiples símptomes físics/cognitius i una evolució en minuts; en canvi, altres experiències com un disgust, un plor reactiu o un ensurt poden compartir elements d'ansietat però no sempre presenten la mateixa combinació de símptomes ni la mateixa dinàmica temporal. Tot i això, en la pràctica clínica hi pot haver zones grises i presentacions parcials.
Evolució i pronòstic Moltes persones presenten un o alguns episodis al llarg de la vida i es recuperen sense desenvolupar d'un trastorn de pànic; en altres casos, l'existència d'episodis recurrents pot donar lloc a ansietat anticipatòria (por persietent a tenir noves crisis d'angoixa) i això pot contribuir a evitació de situacions.
Maneig immediat En entorns assistencials les mesures habituals inclouen la contenció i explicació del fenomen, i tècniques de regulació fisiològica (p. ex. alentir la respiració) i cognitiva, que formen part de les intervencions psicològiques utilitzades en l'abordatge del pànic i l'ansietat.
L'ús de benzodiazepines pot ajudar reduir els símptomes d'ansietat aguda, però diverses guies clíniques desaconsellen el seu ús rutinari en el trastorn de pànic per risc de dependència.
Sobre la “bossa de paper” Tot i que històricament s'ha popularitzat la respiració dins una bossa de paper per a la hiperventilació, diversos protocols i fonts mèdiques la desaconsellen perquè pot reduir l'oxigen inspirat i perquè una dispnea o dolor toràcic poden correspondre a emergències (infart, embòlia pulmonar, pneumotòrax) que podrien empitjorar amb la re-inhalació d'aire exhalat.
Vegeu també Trastorn de pànic Agorafòbia Trastorn d'ansietat generalitzada Ansietat Despersonalització Desrealització Dissociació (psicologia)
Referències
Categoria:Ansietat Categoria:Signes i símptomes