Un reactor d'aigua pesant (HWR) és un tipus de reactor nuclear que utilitza aigua pesant (D2O, òxid de deuteri) com a moderador de neutrons. També la pot utilitzar com a refrigerant, en el cas dels reactors d'aigua pesant pressuritzats. A causa de la baixa secció transversal d'absorció de neutrons de l'aigua pesant, els HWR poden funcionar amb combustible d'urani natural.
Història Els experiments de "pila atòmica" es van dur a terme a Europa i Amèrica del Nord després del descobriment de la fissió nuclear el 1938. L'únic subministrament d'aigua pesant provenia de la central hidroelèctrica de Vemork, a Noruega. Tot el subministrament mundial s'havia enviat a París per a experiments, però es va introduir de contraban a Anglaterra durant la caiguda de França. El novembre de 1940, Hans von Halban i Lew Kowarski, a la Universitat de Cambridge, van dur a terme un dels primers experiments de pila moderada per aigua pesant, mesurant la producció neta de neutrons. El 1958, Patrick Blackett va escriure sobre Frédéric Joliot-Curie: "Hi ha pocs dubtes que, si la guerra no hagués intervingut, la primera reacció en cadena autosostenible del món s'hauria aconseguit a França". Des de finals de 1940, el programa d'armes nuclears nazi alemany es va centrar en les piles d'aigua pesant com a camí cap a un reactor, descartant el grafit en mesures errònies de Walther Bothe. Això va culminar amb l'experiment B-VIII.
El Projecte Manhattan va perseguir tant reactors moderats per grafit com per aigua pesant com a vies per a armes de plutoni. El Projecte P-9 va obtenir l'aigua pesant. Al Lloc A, juntament amb el CP-2, es va construir la Pila 3 de Chicago com el primer reactor d'aigua pesant del món, aconseguint la criticalitat el maig de 1944. El setembre de 1945, el reactor ZEEP va assolir la criticalitat al Canadà, després del desenvolupament per part d'un equip de científics europeus exclosos del treball central del Projecte Manhattan. Canadà va desenvolupar encara més els HWR amb el reactor de recerca NRX i, finalment, el disseny CANDU de reactors comercials. Als Estats Units, els HWR es van utilitzar finalment a partir de la dècada de 1950 per a la producció de plutoni i triti al lloc del riu Savannah.
Els HWR també van ser escollits com a primers reactors de recerca en molts països, incloent-hi el primer EL-1 a França, el tercer TVR a l'URSS i el primer HWRR a la Xina.
Categorització Els HWR es poden classificar segons si utilitzen un disseny de carcassa a pressió o de tub a pressió. També es poden classificar segons el refrigerant. Les opcions de refrigerant inclouen:
Aigua pesada bullent Reactor de Halden Aigua pesada pressuritzada Aigua lleugera bullent Medi orgànic
Referències
Categoria:Reactors nuclears