L`assyrtiko (grec: Ασύρτικο) és un cep de raïm blanc de l'espècie Vitis vinifera, originari de l'illa de Santorí, a Grècia. És considerada una de les varietats més nobles i distintives de la conca mediterrània, capaç de mantenir una acidesa elevada fins i tot en climes extremadament càlids i secs. Tot i el seu origen insular, el seu cultiu s'ha estès per tota Grècia i, recentment, ha començat a plantar-se en regions vitícoles del nou món, com a Austràlia.

Origen i genètica S’ha suggerit que el nom assyrtiko podria provenir d’assyríco, que significa assiri, la qual cosa indicaria un origen a Mesopotàmia (l’actual Iraq), o bé de seri, la pronunciació local de sherri (xerès), seguint la creença que aquesta varietat podria haver estat introduïda a Santorí des de Jerez de la Frontera, a Andalusia. Aquestes dues etimologies són poc probables, ja que no s’ha detectat cap vincle genètic amb varietats ni andaluses ni del Pròxim Orient.

Anàlisis recents d’ADN han suggerit un possible parentiu amb dues altres varietats de l’Egeu, la gaidouria (també coneguda com a guydouria) i la platani.

Ampelografia L'assyrtiko és una varietat vigorosa amb una resistència excepcional a la sequera i als vents forts. A Santorí, per protegir els gotims del vent carregat de sorra i de la insolació extrema, els ceps es formen tradicionalment en forma de cistella arran de terra, un sistema conegut com a kouloura. Els gotims són compactes i amb grans baies que retenen alts nivells d'àcid tartàric. La brotació és molt tardana, mentre que la maduració és tardana.

Està catalogada amb el número 726 al Vitis International Variety Catalogue (VIVC).

Característiques agronòmiques És una varietat molt resistent a la fil·loxera, raó per la qual moltes de les vinyes de Santorí són de peu franc (sense empeltar) i compten amb exemplars de més de cent anys. És sensible a l'oïdi, però la seva pell gruixuda la protegeix bé d'altres malalties fúngiques i de la podridura noble, excepte quan es busca deliberadament per a vins dolços.

Característiques enològiques Els vins elaborats amb assyrtiko es caracteritzen per un perfil mineral molt marcat, sovint descrit com a salí o volcànic, a causa de la naturalesa del sòl de Santorí. Tenen una estructura tànnica notable per ser un blanc i una acidesa vibrant que els permet envellir durant dècades.

S'utilitza tant per a vins blancs secs com per al famós vi dolç de postres de Santorí, el Vinsanto, on el raïm s'asseca al sol per concentrar els sucres.

Fora de la seva terra natal, a la Grècia continental, tendeix a produir vins amb un caràcter més afruitat i una mineralitat menys punyent, però conservant sempre la seva columna vertebral àcida. El 2008, hi havia 1.704 hectàrees plantades a Grècia, cosa que la convertia en la tercera varietat blanca més plantada del país, després de la savatiano i la roditis.

Història L'origen de l'assyrtiko està estretament lligat a l'activitat volcànica de l'illa de Santorí, antigament coneguda com a Tera. Després de l'erupció volcànica en època minoica (c. 1600 aC), la viticultura es va restablir sobre les cendres i la pumicita, creant un ecosistema únic on aquesta varietat ha evolucionat durant mil·lennis. Durant l'edat mitjana, sota el domini venecià, els vins d'assyrtiko es van fer famosos a tot Europa, exportant-se sota el nom de malvasia, tot i que genèticament no hi té relació.

Sinonímies L'assyrtiko també és conegut amb els següents sinònims: asirtico, assyrtico, asyrtico, asyrtiko i arcytico.

Referències

Vegeu també Malvasia de Sitges

Categoria:Varietats viníferes d'Itàlia