Tam O'Shanter Overture, op. 51, és una obra per a orquestra composta per Malcolm Arnold l'any 1955. Inspirada en el cèlebre poema homònim de Robert Burns, és una de les peces de concert més interpretades del compositor britànic pel seu caràcter narratiu, humorístic i la seva brillant orquestració. L'estrena mundial va tenir lloc el 17 d'agost de 1955 en un concert Promenade Henry Wood al Royal Albert Hall, amb el mateix compositor dirigint la Royal Philharmonic Orchestra.
Història L'obra, dedicada a Michael Diack (un dels editors del compositor), es va enllestir a començaments de març de 1955. Arnold, gran admirador de la poètica de Burns, desitjava que aquesta música servís d'estímul per apropar els lectors a l'obra del poeta escocès. A diferència d'altres obertures de l'autor que són impressions musicals, Arnold va subratllar que aquesta peça té un programa literari clar.
L'acollida va ser entusiasta i es va convertir ràpidament en una de les novetats més populars de la temporada. Als Estats Units, les primeres audicions van ser l'11 i 12 de desembre del mateix any amb la Detroit Symphony Orchestra dirigida per John Barbirolli.
Estructura L'obertura segueix fidelment la llegenda d'humor fosc de Tam, un bevedor que, en una nit de tempesta, contempla una orgia de bruixes i dimonis en una església abandonada. La música descriu els següents episodis:
Atmosfera inicial: Comença lentament amb les cordes a l'uníson. Els clarinets introdueixen una quinta pedal que recorda la gaita, el flautí xiula fragments d'aire escocès i els fagots avancen amb un ritme ebri i l'ús de l'«Scotch snap». La tempesta i la cavalcada: Amb velocitat creixent, el gong, els plats i la percussió evoquen llamps i trons. Tam galopa amb la seva euga Meg fent espetegar el fuet (representat per la xurriaca). L'orgia de bruixes: Un brusc contrast de metalls i timbals condueix a trèmols de la corda que evoquen danses impies com hornpipes, jigs i reels. El crit i la persecució: El moment en què Tam exclama «Weel done, Cutty-sark!» apareix gairebé articulat en un solo de trombó, deslligant una persecució demoníaca frenètica. Resolució: L'acció es talla sobtadament i una breu fuga a les fustes suggereix la fugida de Tam en la distància. Després d'una possible al·lusió irònica a la moral de la història, l'obra tanca amb una enèrgica embranzida orquestral.
Instrumentació La plantilla orquestral requerida és la següent: 3 flautes (la III doblant el flautí), 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots i contrafagot. 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons i 1 tuba. Timbales i una extensa secció de percussió: bombo, plats, caixa, triangle, xilòfon, pandereta i xurriaca (per simular les fuetades). Secció de corda.
Referències
Categoria:Obertures Categoria:Composicions musicals del 1955 Categoria:Obres de Malcolm Arnold