va ser una emperadriu durant la dinastia Han de la història de la Xina. Va ser la segona esposa de l'emperador He i, després de la seva mort, «va governar l'Imperi durant la dècada i mitja següent amb una competència notable». Com a emperadriu vídua, va exercir com a regent de l'emperador Shang, fill de l'emperador He, i del seu nebot, l'emperador An, entre els anys 106 i 121 dC. És considerada l'última governant efectiva de l'Imperi Han, ja que els emperadors posteriors i les emperadrius vídues es van veure embolicats en lluites internes pel poder i en la corrupció, fet que va conduir a la caiguda de l'Imperi.
Deng Sui va ser considerada una administradora capaç i diligent. Se la considera responsable de la primera adopció oficial del paper al món i va ser reconeguda pel seu paper com a mecenes de les arts. Durant la seva regència, va reduir les despeses del palau, va oferir alleujament als pobres i va fer front als desastres naturals que van tenir lloc durant el seu mandat, incloses inundacions devastadores, sequeres i tempestes de calamarsa en diverses parts de l'imperi, així com va sufocar en gran manera les guerres amb els Xiongnu i els Qiang. Va ser elogiada per la seva atenció a la justícia penal.
Com a part del seu interès per la cultura, l'emperadriu Deng va crear nous càrrecs per als acadèmics, va fomentar el pensament original i va ser responsable de l'estandardització dels cinc clàssics. Va convocar 70 membres de les famílies imperials perquè estudiessin els clàssics i en va supervisar personalment els exàmens.
Primers anys Deng Sui va néixer l'any 81 a Nanyang. El seu pare, Deng Xun (鄧 訓), era el sisè fill de Deng Yu, el primer ministre de l'emperador Guangwu. La seva mare, Lady Yin, era filla d'un cosí de l'esposa de l'emperador Guangwu, l'emperadriu Yin Lihua. Va mostrar un interès notable per l'estudi i va ser capaç de llegir textos històrics als sis anys i de recitar el Shujing i el Lunyu als dotze.
Va ser seleccionada per entrar al palau l'any 95. Es va convertir en consort de l'emperador He el 96, quan ella tenia 15 anys i ell 17.
Consort imperial i Emperadriu Quan Deng Sui es va convertir en consort imperial, l'emperador ja havia nomenat l'emperadriu Yin. L'emperadriu Yin tenia una relació tensa amb Deng Sui. Per les seves actituds envers Deng i altres consorts, Yin finalment va perdre el favor de l'emperador.
L'any 102, l'emperadriu Yin i la seva àvia, Deng Zhu (鄧 朱), van ser acusades d'utilitzar la bruixeria per maleir les consorts imperials (inclosa la consort Deng). Yin va ser destituïda i va morir cap al 102. L'emperador va concedir a Deng el títol d'emperadriu per substituir a Yin.
Com a emperadriu, l'emperadriu Deng va ser descrita com a diligent i humil, i es va resistir a les ofertes de l'emperador He per promocionar els seus parents. Va ser deixebla de Ban Zhao, a qui va nomenar dama d'honor.
Deng Sui també va prohibir que les encomandes i els principats li oferissin tributs, que habitualment rebien les emperadrius. Com a emperadriu, va rebutjar tots els tributs de l'estranger i va insistir a rebre anualment obsequis de paper i tinta.
Com a regent de l'Emperador Shang L'any 106, amb la Xina afrontant una crisi financera, l'emperador He va morir, cosa que va provocar una crisi de successió. L'emperadriu Deng i totes les consorts imperials feia temps que no tenien fills. Les fonts descriuen l'emperador He com algú que havia tingut diversos fills que van morir a una edat primerenca. Cap al final del seu regnat, va tenir dos fills, Liu Sheng i Liu Long. Segons la superstició de l'època, es creia que els infants podrien sobreviure millor si creixien fora del palau, atesa la mort prematura dels seus altres germans; per això, tots dos van ser confiats a pares adoptius.
En el moment de la mort de l'emperador He, Liu Sheng, el fill gran, encara era jove (tot i que no existeixen registres històrics sobre la seva edat en el moment del decés) i es creu que estava constantment malalt. El més jove, Liu Long, només tenia 100 dies. Tots dos van ser acollits al palau, i l'emperadriu Deng va nomenar Liu Long príncep hereu, creient que seria més saludable que el seu germà Liu Sheng. El poder va quedar en mans de l'emperadriu vídua Deng, com a regent de l'emperador infant, i del seu germà Deng Zhi (鄧 騭), que ràpidament es va convertir en el funcionari més poderós de la cort.
A finals de l'any 106, el jove emperador va morir, cosa que va provocar una nova crisi de successió. En aquell moment, els funcionaris ja s'havien adonat que el príncep Sheng (aleshores príncep de Pingyuan) no estava tan malalt com s'havia pensat inicialment i, en general, volien que fos proclamat emperador. Tanmateix, l'emperadriu vídua Deng, preocupada pel fet que el príncep Sheng pogués guardar ressentiment per no haver estat nomenat emperador en primer lloc, tenia altres plans. Va insistir a fer emperador el cosí de l'emperador Shang, el príncep Hu, que alguns consideraven l'hereu legítim. Va pujar al tron com a emperador An, amb dotze anys.
Com a regent de l'emperador An Quan l'emperador An va ascendir al tron, el seu pare, Liu Qing, encara era viu, igual que la seva esposa, la consort Geng, que havia romàs amb ell a la capital, Luoyang, fins a la seva ascensió. La mare de l'emperador An, la consort Zuo Xiao'e (左 小娥), concubina de Liu Qing, havia mort temps abans. Tanmateix, Deng Sui va poder assegurar el control exclusiu sobre el jove emperador enviant la consort Geng a reunir-se amb el seu marit, Liu Qing, al Principat de Qinghe.
Deng Sui va demostrar ser una regent capaç que no tolerava la corrupció, ni tan sols per part dels membres de la seva pròpia família. També va dur a terme reformes en el dret penal. Per exemple, l'any 107 va emetre un edicte que ampliava el període d'apel·lació de la pena de mort. Va concedir un perdó general que va beneficiar les persones a qui s'havien retirat drets per haver-se associat amb la família de l'emperadriu Dou, la qual havia estat poderosa durant els primers temps del regnat de l'emperador He.
Deng Sui va reduir les despeses de la cort reial, com ara la fabricació d'artesanies costoses, com talles de jade i ivori, i va acomiadar els assistents de palau que exercien funcions supèrflues. També va exigir menys tributs a les províncies. Mentre era emperadriu, va obrir dues vegades els graners imperials per alimentar els famolencs; va obligar a reduir els ingressos que rebien els propietaris de terres que les arrendaven; va reparar cursos d'aigua i va suprimir els banquets i els rituals de la cort.
L'any 107, però, van sorgir greus problemes a les fronteres. En primer lloc, els regnes de les Regions Occidentals (o Xiyu, l'actual Xinjiang i l'Àsia Central), que s'havien sotmès a la sobirania Han durant l'època del gran general Ban Chao, feia temps que resistien els seus successors a causa de les seves dures regulacions, i el 107 l'emperadriu vídua Deng finalment va decretar l'abandonament de Xiyu. Aquell mateix any, les tribus Qiang, que havien estat oprimides per funcionaris Han durant més d'una dècada i temien que se'ls ordenés sufocar les rebel·lions de Xiyu, es van revoltar. Es tractava d'una gran rebel·lió que va afectar una àmplia regió de l'actual Shaanxi, Gansu i el nord de Sichuan, i les forces Qiang fins i tot van fer incursions a l'actual Shanxi i van arribar a amenaçar la capital en un moment determinat. La situació es va tornar tan greu que Deng Zhi, germà de Deng Sui, va considerar abandonar la província de Liang (涼州, Gansu), proposta que l'emperadriu va rebutjar. La rebel·lió no va ser sufocada fins al 118, moment en què l'imperi occidental ja es trobava en ruïnes.
A més, entre els anys 107 i 109 hi va haver nombrosos desastres naturals: inundacions, sequeres i calamarsades en diferents parts de l'imperi. L'emperadriu vídua Deng va ser molt eficaç en l'organització dels esforços de socors en cas de desastre.
L'any 109, la part sud de Xiongnu, que fins aleshores havia estat un vassall lleial, també es va rebel·lar, creient que l'Imperi Han havia quedat tan afeblit per les rebel·lions dels Qiang que seria un objectiu fàcil. Tanmateix, després que els Han fessin una contundent demostració de força, Xiongnu del sud es va sotmetre novament i no tornaría a ser un focus de problemes durant la resta de la dinastia Han.
L'any 110, la mare de l'emperadriu vídua Deng, Lady Yin, va morir. Els seus germans van renunciar als seus càrrecs a la cort per observar un període de dol de tres anys i, després de no aprovar inicialment la sol·licitud, ella finalment ho va permetre, per suggeriment de l'erudita Ban Zhao. Tanmateix, tot i que mancaven de càrrecs importants al govern, van continuar actuant com a assessors. Amb el pas dels anys, la naturalesa humil original de l'emperadriu vídua Deng va semblar desgastar-se completament a mesura que s'aferrava al poder, i quan alguns dels seus parents i col·laboradors més propers li van suggerir que transferís les autoritats a l'emperador An, ella es va enfadar amb ells i no ho va voler fer.
L'any 121, l'emperadriu vídua Deng va morir i va ser enterrada amb el seu espòs, l'emperador He, amb tots els honors. L'emperador An finalment va assumir el poder als 28 anys. La seva dida Wang Sheng (王聖) i els eunucs de confiança Li Run (李 閏) i Jiang Jing (江 京), que feia anys que esperaven obtenir el poder, van acusar falsament l'emperadriu vídua Deng d'haver considerat deposar l'emperador An i substituir-lo pel seu cosí Liu Yi (劉 翼), príncep de Hejian. Enfadat, l'emperador An va apartar del govern tots els parents de l'emperadriu vídua Deng i va obligar molts d'ells a suïcidar-se. Més tard aquell mateix any, però, va revocar parcialment les seves ordres, i alguns dels parents de l'emperadriu vídua Deng van poder tornar, però el clan ja havia estat delmat.
Referències
Categoria:Emperadrius Categoria:Emperadors de la Dinastia Han Categoria:Biografies del segle I Categoria:Biografies del segle II Categoria:Persones de Henan