Saragossa (en aragonès, castellà i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la província de Saragossa i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Amb una població de 664.953 habitants (INE, 2015), 702.426 segons les dades del registre municipal de 2016, és la quarta ciutat més poblada d'Espanya, després de Madrid, Barcelona i València, i concentra més del 50% dels habitants d'Aragó.
Està situada a la riba dels rius Ebre, Huerva i Gàllego i del Canal Imperial de l'Aragó, al centre d'una àmplia vall. La seva privilegiada situació geogràfica la converteix en un important nus logístic i de comunicacions; es troba a uns 300 km de Madrid, Barcelona, València, Bilbao i Tolosa. Part del seu terme municipal està ocupat per la Reserva natural dirigida dels Sotos i Galachos de l'Ebre.
El seu nom actual procedeix de l'antic topònim romà, Caesaraugusta, que va rebre en honor de l'emperador Cèsar August al 14 aC. L'origen de la ciutat es remunta a Salduie, que va ser el nom de la ciutat ibèrica sedetana situada al solar de l'actual Saragossa des de la segona meitat del . Està documentat en monedes ibèriques i amb el nom de «Salduvia» en un text de Plini el Vell. Amb la fundació de Caesar Augusta, la ciutat estat ibera va passar a convertir-se en colònia immune de ciutadans romans. La seva denominació romana va anar evolucionant a partir de l'àrab Saraqusta.
La ciutat deté els títols de Molt Noble, Molt Lleial, Molt Heroica, Molt Benèfica, Sempre Heroica i Immortal, atorgats majoritàriament després de la seva resistència enfront de l'exèrcit napoleònic als Setges de Saragossa durant la Guerra del Francès. Tots aquests títols queden reflectits al seu escut, mitjançant les inicials de cada un. Celebra la seva festa major en honor de la Mare de Déu del Pilar el 12 d'octubre. El patró de la ciutat és Sant Valeri (29 de gener). Entre el 14 de juny i el 14 de setembre de 2008, any del bicentenari dels Setges de Saragossa i centenari de l'exposició Hispana-Francesa de 1908, Saragossa va acollir l'exposició internacional Expo Saragossa 2008 dedicada a l'aigua i el desenvolupament sostenible. El 2010, Saragossa va ser la cinquena ciutat espanyola amb més turisme. A més, la ciutat de Saragossa ha estat seu del Secretariat de les Nacions Unides per a la Dècada de l'Aigua 2005-2015.
Etimologia Històricament, a l'emplaçament de la ciutat hi havia el poblat ibèric de Salduie o Salduba, i més tard una ciutat romana pròxima a aquest lloc, anomenada Caesaraugusta per l'emperador Cèsar August. El seu nom actual, doncs, procedeix de l'antic topònim romà, a través de l'àrab Saraqusta (سرقسطة). El nom va esdevenir Saragoça (amb la ç pronunciada /ts/) sota mans cristianes, més endavant Çaragoça i, finalment, va passar a Zaragoza en castellà i aragonès, i Saragossa en català, que va donar el francès Saragosse, l'italià Saragozza i l'anglès i l'alemany Saragossa. En polonès també es coneix com a Saragossa, degut al llibre "El Manuscrit trobat a Saragossa" de Jan Potocki, que va escriure en francès i que per tant, va fer arribar el topònim en la versió francesa.
Història miniatura|La ciutat romana de Caesaraugusta sobre el pla de la ciutat actual: 1.- Decumanus (actuals carrers Major, Espoz i Mina i Manifestació)
2.- Cardo (actual carrer Don Jaime)
3.- Fòrum de Caesaraugusta
4.- Port fluvial
5.- Termes públiques
6.- Teatre
7.- Muralla
Prehistòria i antiguitat La ciutat de Saragossa té més de dos mil anys d'història. La població més antiga documentada data del segle VII aC, a les restes d'uns poblaments del final de l'edat del Bronze. Les primeres notícies d'un assentament urbà daten de la segona meitat del segle III aC i ens parlen d'una ciutat ibèrica anomenada Salduie que s'identifica amb el nom de «Salduvia» en un text de Plini el Vell.
La ciutat romana de Caesaraugusta va ser una colònia immune refundada sobre la ciutat ibera per Octavi August amb veterans de les guerres càntabres entre l'any 25 i el 12 aC, molt probablement el 14 aC. Aleshores tenia una planta rectangular i una extensió de 47 hectàrees, coincident amb el traçat urbanístic de l'actual nucli antic, i el seu perímetre estava delimitat pel carrer del Coso al sud i a l'est, l'avinguda de Cèsar August a l'oest i el riu Ebre al nord. Poc després es va convertir en el centre urbà més important de la vall mitjana de l'Ebre. La ciutat no va decaure durant el Baix Imperi romà. miniatura|Capitell de claustre, del , del taller de l'Aljaferia.
Edat mitjana L'any 452 va ser conquerida pels sueus i el 466 pels visigots, els qui la van incorporar al regne de Tolosa. El 541, va ser assetjada pels francs, encara que la ciutat no va arribar a caure en el poder seu.
Al la seva seu episcopal va conèixer un període d'esplendor amb les figures dels bisbes Brauli de Saragossa i Taió. L'any 714 va ser ocupada pel sarraí Mussa ibn Nussayr i es va convertir en un centre musulmà important anomenat «Medina al-Baida Saraqusta» (Saragossa la Blanca), que Carlemany va intentar ocupar sense èxit l'any 788.
Al els Banu Qassi, família noble d'origen visigot convertida a l'islam poc després de la invasió, la van designar capital dels seus extensos dominis poc després del 852 amb Mussa II el Gran, conegut en la tradició cristiana com el «Moro Muza». Més tard, l'emir Muhamaad I els la va comprar el 884 per 15.000 dinars d'or. El 890, van obtenir l'hegemonia dels tugíbides, iemenites provinents de les zones de Calataiud i Daroca, i Muhammad Alanqar va passar a ser el governador de Saragossa.
Capital de la Frontera Superior amb els regnes cristians sota el califat Omeia, va gaudir de certa autonomia respecte de Còrdova (Còrdova). La Saragossa musulmana del va acollir a comunitats de les altres religions del Llibre al call i el barri mossàrab. Després de la descomposició del califat andalusí, es va erigir en la capital d'un important regne, la Taifa de Saragossa, el 1018, amb el regnat del tugibí Mundir I. miniatura|esquerra|Palau de l'Aljaferia, del . Restaurat al . El període d'esplendor de la ciutat islàmica es va donar al , especialment amb el regnat d'Al-Muqtadir (1046-1081), ja pertanyent a la dinastia dels Banu Hud, que va ampliar el seu regne amb l'annexió de la taifa de Tortosa i la taifa de Dénia i va sotmetre a vassallatge a la de taifa de València. Va construir un esplèndid palau fortificat d'esbarjo: l'Aljaferia, les obres van començar el 1065. La dinastia hudí va aconseguir mantenir la seva independència davant de l'Imperi almoràvit i a la pressió d'un jove regne d'Aragó, fins que el 1110 la ciutat va haver de ser lliurada al poder morabita, que va posar al capdavant de la governació de l'urbs l'ex-regidor de València Muhammad ibn al-Hajj. El 1115 el va substituir Ibn Tifilwit, qui va nomenar visir al gran filòsof Avempace.
Amb l'ajuda dels seus aliats occitans i croats francs, i el seu exèrcit d'aragonesos, Alfons I el Batallador va poder conquerir Saragossa el 1118, que es convertiria aviat en la capital del Regne d'Aragó, i va ser la seu en la qual es van coronar els reis de la Corona d'Aragó. La població musulmana es va haver de traslladar fora dels murs de la ciutat, on va fundar el nou barri de la moreria, mentre que el nucli urbà era repoblat per francs i donat en feu a Gastó IV de Bearn.
A la Saragossa medieval hi existí una destacada comunitat jueva, reconeguda per les seves yeshivot (escoles religioses), on, a més de l'estudi del Talmud, també s'ensenyava filosofia. La comunitat arribà a tenir set sinagogues, de les quals actualment se’n coneix la ubicació de dues: Le Mayor (la sinagoga principal) i la sinagoga coneguda com "dels Callissos" o "de Cehán". Aquesta comunitat aconseguí evitar els pogroms de 1391, en gran part gràcies a la presència del rei a la ciutat i a la intervenció de l'influent líder jueu Ḥasdai Crescas.
Des del final del va ser el centre de la Unió Aragonesa (associació de nobles per limitar el poder reial i mantenir els seus privilegis), fins que aquesta va ser derrotada per Pere el Cerimoniós l'any 1384. La unió dinàstica de la Corona de Castella i la d'Aragó la va transformar en una ciutat més de la monarquia dels Àustria. L'establiment de la Inquisició va ser causa d'importants revoltes i de l'assassinat de l'inquisidor Pedro Arbués el 1485. Al es van incorporar a la ciutat els ravals de pagesos de Sant Pau i de pescadors de les Adoberies. Durant el regnat de Ferran el Catòlic es va fundar la Universitat de Saragossa i es va construir la Llotja. L'expulsió dels jueus el 1492 i dels moriscs el 1609 van provocar un cert estancament en el seu creixement, però tot i això, no va deixar de ser una ciutat important (amb 25.000 habitants el 1548).
Edat moderna miniatura|425x425px|Vista de Saragossa, d'Anton van den Wyngaerde (1563) Va ser escenari de revoltes a causa de l'empresonament d'Antonio Pérez, secretari de Felip II, que processat per ordre del rei, es va acollir a la protecció dels Furs Aragonesos l'any 1591. Els disturbis van acabar amb l'execució del Justícia Juan de Lanuza i la introducció d'algunes restriccions en els seus privilegis. Durant la Guerra de Successió, la ciutat, en defensa de les llibertats i la sobirania de l'Aragó, de les seves institucions i del Dret aragonès, es va declarar partidària de l'arxiduc Carles d'Àustria. En ser conquistada per les tropes borbòniques, va perdre l'autonomia de la qual havia gaudit fins aquell moment (1707), i que només va poder recuperar breument el 1710, en derogar els seus furs pels Decrets de Nova Planta, amb la qual cosa la ciutat va deixar de ser seu d'importants institucions del Regne d'Aragó.
Durant el la població va passar de 30.000 habitants el 1725 a 43.000 el 1787. El 1760 es va produir un motí paral·lel d'Esquilache, i el 1776 es va fundar la Societat Econòmica d'Amics del País.
Edat contemporània miniatura|Assalt de les tropes franceses al Monestir de Santa Engràcia el 8 de febrer de 1809 durant la Guerra del Francès, obra de Louis-François Lejeune realitzada el 1827. Durant la Guerra del Francès (1808-1814), Saragossa va resistir els enfrontaments amb les tropes franceses. En la guerra contra Napoleó es va fer famosa per tot Europa per les seves setges, sent un símbol de la resistència a Napoleó. Al primer setge (juny-agost de 1808), el general Verdier va haver de desistir de prendre-la. En el segon setge (final desembre de 1808-21 de gener de 1809) va capitular després d'una sèrie de combats violentíssims, on la població va col·laborar de forma heroica amb les tropes dels defensors, a les ordres de José de Palafox, que es va tancar amb 30.000 homes. Moncey i després Lannes van dirigir el segon setge. Es calcula que van morir 8.000 francesos i 40.000 defensors, ja que dins de la ciutat es va propagar una epidèmia de tifus.
Durant les guerres carlines el general carlí Jian Cabañero va intentar ocupar la ciutat la matinada del 5 de març de 1838, però va ser rebutjat per la guarnició. El 2 de gener de 1854 hi va haver un intent frustrat de pronunciament. miniatura|esquerra|Plaça del Mercat de Saragossa, 186, a El Museo Universal. El còlera del 1885 va causar moltes víctimes. No obstant això, l'any 1900 la ciutat tenia uns 100.000 habitants. També al es van produir les primeres transformacions importants que han configurat la ciutat actual: l'emplaçament de l'estació de ferrocarril (estació del Nord), que va generar un nucli residencial i industrial, i la construcció gradual del passeig de la Independència (iniciat el 1815), amb els seus porxos, que va crear un eix que anava des del Coso fins l'Horta de Santa Engràcia i articulava el creixement cap al que constituiria l'eixamplament de principis del , amb la Gran Via i el passeig de Sagasta com carrers principals. A la fi del s. XIX es va convertir en el focus d'una forta immigració rural atreta pel recent procés d'industrialització de la ciutat. miniatura|Reixa de la galeria Passatge de la Indústria, de l'any 1883, al carrer d'Alfons I.