Déu i l'Estat és un manuscrit inacabat del filòsof anarquista rus Mikhaïl Bakunin, publicat pòstumament el 1882. L'obra critica el cristianisme i el moviment tecnocràtic, que aleshores estava en auge, des d'una perspectiva materialista, anarquista i individualista.
Amb l'esclat de la guerra francoprussiana el juliol de 1870, Mikhaïl Bakunin esperava que el conflicte creés les condicions per a una revolució social en què la classe treballadora francesa repel·liria l'exèrcit prussià invasor, enderrocaria el Segon Imperi Francès i el substituiria per una «federació lliure de comunes». El setembre de 1870, l'Imperi Francès s'havia esfondrat, cosa que va fer que Bakunin es traslladés a Lió per a liderar la revolució imminent, que culminaria amb la formació de diverses comunes insurreccionals a França. El mateix Bakunin va proclamar la creació de la Comuna de Lió en què totes les institucions de l'estat van ser abolides i substituïdes per comitès revolucionaris, mentre que els impostos i el cobrament de deutes romanien suspesos. L'aixecament de Lió va ser ràpidament reprimit per la naixent Tercera República Francesa, fet que va obligar Bakunin a traslladar-se a Suïssa. Les seves experiències a França el van inspirar a escriure un llibre, L'Empire knouto-germanique et la Révolution sociale, en què va desenvolupar la seva concepció de la filosofia anarquista. El llibre finalment va restar inacabat, però sis anys després de la mort de Bakunin, un extracte de la segona part del llibre es va tornar a publicar com a pamflet amb el títol de Déu i l'Estat.
Contingut Déu i l'Estat comença amb una discussió sobre el determinisme econòmic, basant-se en les opinions de Karl Marx sobre el materialisme dialèctic. Bakunin defensa que el materialisme, més que no pas l'idealisme, proporciona la visió correcta de la realitat i, parafrasejant Pierre-Joseph Proudhon, afirma que «les idees no són més que una flor, l'arrel de la qual rau en les condicions materials de l'existència». Bakunin afirma llavors que tots els aspectes de la història humana, ja siguin intel·lectuals, polítics o socials, són mers reflexos de la història econòmica del món, i distingeix entre la fe idealista, que pressuposa fets sense proves, i l'experiència materialista, que implica la verificació dels fets mitjançant el mètode científic.
Posteriorment, el llibre esdevé una diatriba contra la religió organitzada exposant les idees antiteistes que havia desenvolupat en assajos anteriors no publicats, Bakunin explica que les institucions governamentals i religioses sempre han col·laborat per a subjugar la humanitat i negar als individus la seva llibertat, sosté que, al llarg de la civilització, la creença en la divinitat s'ha utilitzat per a mantenir les institucions estatals i l'estratificació de classes, considera que Déu i l'estat estan estretament interconnectats i equipara totes les formes de govern amb l'explotació. Finalment, Bakunin raona que, si existís un Déu, caldria que tota la humanitat fos esclau, però com que la humanitat «pot i ha de ser lliure», conclou que Déu no existeix i, parafrasejant una frase de Voltaire, escriu que «si Déu realment existís, caldria abolir-lo».
Més endavant, el llibre mena a una discussió generalitzada sobre la relació entre autoritat i ciència, el paper d'ambdues en la funció de l'estat i la societat, i la connexió d'aquestes estructures socials més àmplies amb els individus. En l'individu, Bakunin va centrar els sentiments i les perspectives de persones vives úniques, que li preocupava que es reduïssin a meres estadístiques per a estats cada cop més grans, centralitzats i tecnocràtics. Així, va criticar les propostes d'un «govern de científics», tal com defensaven el marxisme i el positivisme.
Edicions Déu i l'Estat es va publicar per primera vegada el 1882, sis anys després de la mort de Bakunin. El seu títol, originalment en francès, Dieu et l'État, li van posar els camarades de Bakunin Carlo Cafiero i Élisée Reclus, que van descobrir el manuscrit i el van editar per a la seva publicació. L'historiador anarquista Max Nettlau va trobar després una continuació de l'assaig original de Bakunin entre els seus manuscrits i en va publicar un extracte a la revista anglesa Liberty. Nettlau el va publicar íntegrament al primer volum de les obres completes de Bakunin el 1895 que originalment es van imprimir també en francès.
Déu i l'Estat s'ha convertit des de llavors en una de les obres més conegudes de Bakunin, i ha estat objecte de nombroses edicions i traduccions a diversos idiomes. Va ser l'única part dels escrits de Bakunin que es va traduir a l'anglès en les dècades posteriors a la seva mort quan, el 1916, el periodista estatunidenc Benjamin Tucker va traduir l'obra a l'anglès i la va publicar a través de Mother Earth.
En català, l'editorial Adesiara en va publicar el 2025 una traducció de Josep Alemany.
Referències
Bibliografia
Categoria:Teoria anarquista Categoria:Assaigs en francès Categoria:Obres literàries de la dècada del 1880