va ser una traductora i brigadista d'origen rus, que va participar a la Guerra Civil en suport a la Segona República Espanyola. Per la seva posterior dedicació a aquest període històric, va arribar a ser elegida presidenta de l'Associació d'Arxiu de la Guerra i l'exili, i en 2009, se li va concedir el passaport espanyol.
Biografia Filla de Benjamí Abramson, nascuda a Buenos Aires al 1917, on la seva família s'havia exiliat en 1910, fugint del règim tsarista rus, i on el seu pare, treballava com a delegat comercial. Després del cop d'estat del general José Félix Uriburu, al setembre de 1932, Abramson va ser «detingut, torturat i expulsat».
La família (pare, mare, Adelina i la seva germana Paulina, dos anys major) es va traslladar a Montevideo, d'on va aconseguir tornar a la Unió Soviètica. L'etiqueta de ‘trotskista’ sobre Abramson va limitar la seva reinserció a la nova estructura soviètica, fins al punt que al gener de 1937, Adelina i el seu pare, van haver de sortir de l'URSS de manera clandestina, i després d'un viatge rocambolesc, van aconseguir arribar Espanya, on ja els esperava Paulina.
Durant la guerra civil espanyola Arribats a Barcelona, Benjamí Abramson va marxar al front d'Aragó, mentre les seves filles van continuar el viatge fins a València, on Adelina, amb només 19 anys, va entrar en contacte amb Yákov Smushkévich, qui es feia dir “General Douglas”, comandant de l'aviació republicana, qui va oferir a Adelina ingressar com a intèrpret i traductora dins de l'Estat major de la Força Aèria de la República, instal·lat a la Dehesa de Los Llanos, a Albacete, base crucial que va servir com a base aèria principal i caserna general de les Brigades Internacionals. Tal com recorda a les seves memòries, durant aquests dies, va viure el bombardeig del 20 de febrer de 1937 al que va ser sotmesa la ciutat per l'aviació franquista el 20 de febrer de 1937.
La seva germana, Paulina Abramson, va treballar com a traductora amb el cineasta Román Karmén (Roman Karmen) i el periodista Mijaíl Koltsov, fins a entrar com a intèrpret al servei del comandant “Xanti”, «assessor de Durruti en la defensa de Madrid i organitzador del XIV Cos de Guerrillers de la República».Paulina va arribar a casarse amb “Xanti”, un osset, «conseller de les unitats militars de la defensa de Madrid, assessor del Cos de Madrid-Catalunya i també de la 35a divisió, organitzador en el XIV Cos de Guerrillers, i col·laborador en la preparació de oficials». Alguns mitjans asseguren que va inspirà a Ernest Hemingway, per en Robert Jordan de Per qui toquen les campanes. Més tard, Mamsúrov, arribaria a ser vicedirector del Departament Central d'Intel·ligència (GRU) de les Forces Armades de la Unió Soviètica i condecorat amb la distinció de Heroi de la Unió Soviètica, com a creador dels “spetsnaz” (comandaments de l'espionatge militar soviètic), i alt comandament de la rereguarda alemanya a Dresden, que va aconseguir la alliberació de dos camps de concentració amb 16.000 presoners.
Retorn a l'URSS Al 1938, la família Abramson va tornar a Moscou, on Adelina va ingressar a la Universitat Obrera per a adults, especialitzant-se en la «història del moviment sindical nord-americà». Va començar a treballar en l'Institut Militar d'Idiomes, i a partir de 1941 va estudiar italià dins la Facultat Militar d'Idiomes Estrangers. Tinent Superior de l'Exèrcit Soviètic entre 1941-1949, va servir de manera activa, entre 1941-1949, durant l'ocupació alemanya de l'URSS, especialment com a intèrpret en els camps de presoners italians i espanyols. Acabada la guerra, va ser condecorada amb l'Orde de l'Estrella Roja, es va casar amb Aleksandr Kondrátiev, militar, i va donar a llum a la seva filla Yelena. No obstant això, la progressiva ascensió de l'estalinisme va suposar per al seu pare una destinació similar al d'altres participants en la guerra civil espanyola. Benjamí Abramson seria detingut en 1951, amb 63 anys, acusat de trotskista, reclòs cinc anys en el Gulag i, després de la mort de Stalin, alliberat.
Kondrátieva va ser cap de la càtedra d'espanyol en l'Institut de Pedagogia de Moscou, i va dedicar l'últim període de la seva vida a implicar-se en alguns dels capítols més delicats de la història d'Espanya; així com, en els seus treballs amb Ángel Viñas i Paul Preston. Va liderar la secció espanyola de militars participants en la Guerra Civil en el Comitè de Veterans de Rússia, i va mantenir estreta col·laboració amb els hispanistes russos i el Centre Espanyol de Moscou. En 1994, va publicar amb el títol de Mosaic trencat un llibre de memòries, escrit en col·laboració amb la seva germana Paulina. Se la considera una de les principals impulsores de la recuperació de la memòria històrica en companyia de Dolores Cabra, i a la seva persona quedarà sempre lligada l'Homenatge a les Brigades Internacionals organitzat en 1996 i la creació en 1998 de l'Associació d'Arxiu de la Guerra i l'exili (AGE), que va presidir fins a la seva mort, a Moscou a les 5.30 de la matinada del dia 14 de desembre de 2012, amb 95 anys d'edat.
Vegeu també
Categoria:Morts a Moscou Categoria:Traductors argentins Categoria:Militars de les Brigades Internacionals Categoria:Traductors russos Categoria:Militars de Buenos Aires Categoria:Activistes argentins Categoria:Activistes russos Categoria:Militars russos Categoria:Escriptors argentins del segle XXI Categoria:Escriptors de Buenos Aires Categoria:Orde de l'Estrella Roja Categoria:Escriptors russos morts al segle XXI Categoria:Escriptors argentins nascuts al segle XX Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XX