Al-Araf (, ) o Els cims que separen el cel i l'infern és la setena sura de l'Alcorà, amb 206 aleies o versos. Pren nom de les aleies 46-47, en què apareix la paraula al-Araf. El terme es refereix, en l'islam, a un regne en l'altra vida on resideixen aquells que van tenir una vida equilibrada de pecats i virtuts i, per tant, no estan ni al cel ni a l'infern.Cyril Glassé, Huston Smith The New Encyclopedia of islam Rowman Altamira 2003 page 127
Pel que fa al moment i al context de la revelació (asbab an-nuzul), és una sura de la Meca, és a dir, que va ser revelada abans de l'Hègira. Segons l'erudit Abu-l-Alà al.-Mawdudí, va ser revelada aproximadament al mateix moment que la sura Al-Anam, és a dir, l'últim any de la residència del profeta Mahoma a la Meca. Ho avalen que les dues comparteixen el caràcter d'advertència als musulmans, així com el fet que ambdues tenen el mateix rerefons històric. Ara bé, no es pot saber amb certesa quina de les dues va ser revelada abans de l'altra. Per a interpretar-la, cal tenir presents les primeres aleies de la sura Al-Anam.
Resum miniatura|Faraó observa una serp devorar un dimoni en presència de Musa; d'un manuscrit de Qisas al-Anbiya, c. 1540.
1-2: Déu diu a Mahoma que no dubti de l'Alcorà 3: El poble és exhortat a creure en l'Alcorà 4-5: Ciutats destruïdes per la seva incredulitat 6-9: Els profetes i els seus seguidors en el dia del judici 10: Ingratitud dels infidels Història del profeta Adam 11: Creació d'Adam 11-12: Iblís, el dimoni, es nega a obeir Déu i inclinar-se davant d'Adam 13: Iblís és expulsat del Paradís 14-15: Iblís serà respectat fins a la resurrecció 16-17: Iblís declara el seu propòsit d'enganyar l'home 18: Déu amenaça Xaytan (Satanàs) i les seves víctimes 19-24: Caiguda d'Adam i Eva 25-26: Adam i Eva són expulsats del Paradís 27-29: Els costums indecents els van condemnar 30-31: Crítica als excessos en els creients 32-34: Els veritables creients van vestits decentment 35: Tota nació té un termini fix de vida 36-42: Perdició dels que rebutgen els apòstols de Déu 43-45: Recompensa beneïda dels veritables creients 45-46: Maledicció de Déu als infidels 47-50: El vel d'al-Araf i els seus habitants 51-52: Els que rebutgen els apòstols de Déu seran oblidats 53-54: Advertiment contra el rebuig de Mahoma 55-59: El Creador i Senyor dels mons ha de ser servit
Història del profeta Nuh (Noè) 60-65: Noè és rebutjat pel seu poble i el seu destí
Història del profeta Hud 66-73: Hud és rebutjat pels adins i el seu destí
Història del profeta Sàlih
74-80: Sàlih és rebutjat pels thamudins i la seva destrucció
Història del profeta Lut (Lot) 81-85: Lut és rebutjat i destrucció dels sodomites Història del profeta Xuayb 86-94: Xuayb és rebutjat pels madianites, i la seva perdició
Déu parla d'altres nacions en el passat 95-96: Els incrèduls de la Meca afectats per l'adversitat o la prosperitat 97-101: Terrible sort de les ciutats que van rebutjar els apòstols de Déu i els van acusar d'impostura 102-103 Els que no han escoltat els missatgers són reprovats
Història de Mussa (Moisès) 104-105: Mussa és enviat a Faraó i als seus prínceps 106-108: Miracles de la serp i de la mà leprosa 109-115: Són cridats els mags d'Egipte 116-120: Batalla de miracles entre Mussa i els mags 121-123: Diversos mags es converteixen a Mussa 124-127: La ira del faraó s'encén en contra d'ells 128: Faraó i els seus prínceps persegueixen Mussa i el seu poble 129-130: Mussa exhorta el seu poble a una pacient confiança en Déu 131-132: Adversitat i prosperitat per dur Faraó al penediment 133-134: Els incrèduls egipcis reben les plagues 135: Hipocresia dels egipcis 136: Els egipcis són destruïts al mar Roig 137: El poble de Mussa triomfa, i posseeix la terra oriental i occidental 138-141: Els fills d'Israel es tornen idòlatres 142: Mussa converteix Harun (Aaron) en el seu ajudant, i dejuna quaranta dies 143: Mussa desitja veure la glòria de Déu, però es penedeix de la seva temeritat 144-145: Déu dona a Mussa la llei en dues taules 146-147: Els infidels amenacen amb dir impostors als seus profetes 148: El poble de Mussa adora el vedell d'or 149: El poble de Mussa es penedeix del seu pecat 150: Mussa, indignat, assalta Harun 151: Mussa demana perdó per a ell mateix i per a Harun 152: Mussa demana venjança per als idòlatres 153: Déu misericordiós està amb els creients 154: La ira de Mussa s'apaivaga 155: Mussa tria setanta ancians 155-156: Mussa prega per l'alliberament de la destrucció pel raig 156-159: Mussa prediu el «profeta illetrat» 160: Alguns jueus són correctament dirigits 161: Els israelites es divideixen en dotze tribus 161: Mussa colpeja una roca i en brollen dotze fonts, i Déu fa baixar del cel mannà i guatlles 162-163: Déu ordena entrar a la ciutat, destí dels que desobeeixen 164-167: Els que trenquen el sàbat es converteixen en mones 168-169: Dispersió dels jueus entre les nacions 170-171: Alguns dels seus successors són fidels a la llei de Mussa 172: Déu sacseja el mont Sinaí sobre els israelites.
Déu esmenta altres temes 173-175: Pacte de Déu amb els fills d'Adam 176-179: Maledicció de Balaam, un advertiment als infidels 180: Molts jinns i homes són creats per anar a l'infern 181-182: Els noms de Déu i no blasmar-los 183-184: Mètode de Déu de portar els infidels a la destrucció 185: Mahoma no està posseït per un diable 186: No hi ha cap esperança per al reprovat 187: Arribada sobtada de l'última hora 188: Mahoma només és un predicador 189-190: Culpables d'idolatria 191-198: La bogeria de la idolatria 199: Mahoma ordena la moderació 200-201: Déu manté a ratlla Satanàs i els dimonis 202: El poble de la Meca és incorregible 203: Mahoma és acusat d'impostura 204-206: L'Alcorà és per a ser escoltat en silenci i santa meditació Tema Tot i que el tema general de la sura és una invitació a seguir el missatge diví, aquest es desenvolupa en diversos «subtemes», interconnectats entre ells.
Aleies Temes 1-10 La gent ha estat convidada a seguir el Missatge enviat a través de Mahoma i advertida de les conseqüències del seu rebuig. 11-25 El relat d'Adam s'ha relacionat amb l'objectiu final d'advertir els seus familiars contra els detestables artificis de Satanàs, que sempre està disposat a enganyar-los com va fer amb Adam i Eva. 26-53 Aquestes aleies contenen algunes directrius divines, que són oposades a les instruccions de Satanàs, la qual cosa retrata una imatge realista dels resultats de tots dos. 54-58 Com que el Missatge ha estat enviat per Déu, que és el Creador del cel i la terra i de tot el que s'hi troba, s'ha de seguir, ja que s'assembla a l'aiguat que dona vida a la terra morta. 59-171 Esdeveniments de les vides d'alguns profetes notables (Nuh, Hud, Sàlih, Lut, Xuayb i Mussa), centrats en les conseqüències del rebuig al seu Missatge, com a exemple per als destinataris del missatge de Mahoma, als quals s'adverteix de la necessitat que el reconeguin i que en segueixin el Missatge per tal d'evitar la condemna. 172-174 Arran de la referència a l'Aliança amb els israelites cap al final de la secció anterior, es recorda a tota la humanitat que cal recordar l'Aliança que es va fer en l'hora del nomenament d'Adam com a vicegerent de Déu, de manera que tota la seva descendència hauria de recordar-la i reconèixer i seguir el missatge que és transmès per Mahoma. 175-179 El cas de la persona que coneixia el Missatge però no li va fer cas: es considera un avís als individus que consideraven el Missatge fals, als quals s'insta a utilitzar totes les seves facultats per percebre la veritat del Missatge; i se'ls recorda que als infidels els espera l'Infern. 180-198 S'adverteix la desviació que suposa que algunes persones no utilitzin els seus recursos adequadament per tal de comprendre el Missatge i se'ls amonesta, se'ls impugna i se'ls adverteixde les conseqüències reals de la seva oposició al missatge de Mahoma. 199-206 Tenint tot això en compte, es donen directrius a Mahoma i, a través d'ell, als seus seguidors, sobre l'actitud que cal adoptar envers les persones que rebutgen el Missatge i se'n desvien.
Contingut La sura esmenta molts personatges: Adam i Eva, Nuh, Lut, Hud, Sàlih, Xuayb i Mussa i Harun. Els temes importants, les lleis divines i els punts d'orientació d'aquesta sura són els següentsMuhammad Farooq-i-Azam Malik (translator), Al-Qur'an, the Guidance for Mankind - English with Arabic Text (Hardcover) Es convida la Gent del Llibre (jueus i cristians) a convertir-se a l'islam. S'amonesta els incrèduls sobre les conseqüències del seu repudi, tot fent referència als càstigs que van ser infligits a nacions anteriors que van rebre enviats (rassuls) però no els van fer cas. Els jueus són advertits sobre les conseqüències del seu erroni seguiment dels profetes. Precepte per fer créixer el missatge de l'islam amb astúcia. Com els enviats (rassuls) i les persones a qui van ser enviats seran tractats el Dia del Judici. Es commina als creients que portin roba respectable i adequada i que mengin aliments purs i bons. Conversa entre els habitants del Paradís, els presoners de l'Infern i els que resideixen a al-Araf, un espai entre el Paradís i l'Infern per a les persones en què les accions bones i dolentes estan en equilibri. La luxúria i la dificultat són els recordatoris de Déu. Mahoma és un enviat (rassul) per a tota la humanitat. La missió de Mahoma ja està anunciada a la Torà i a l'Evangeli. Els jueus han inventat una creença errònia sobre la creació de Déu. La declaració de la humanitat sobre Déu en l'hora de la creació d'Adam. Déu va crear tota la humanitat d'una sola ànima. Manament de Déu de mostrar perdó, defendre la justícia i mantenir-se allunyat dels ignorants. Ordre de Déu sobre escoltar la recitació de l'Alcorà en total silenci.
Context El tema principal d'aquesta sura és una invitació al missatge diví enviat a Mahoma. El Missatger havia estat amonestant els individus de la Meca durant tretze anys, però tot i així no havia aconseguit impactar en la majoria, ja que molts seguien ignorant deliberadament el seu missatge. Davant aquesta animadversió al missatge de Mahoma, Déu estava a punt d'ordenar-li que els ignorés i dirigís el seu missatge a altres persones. Tot i així, a la sura se'ls reprèn per no voler reconèixer el missatge i se'ls amonesta mostrant-los les conseqüències de la seva conducta fora de lloc.
Com que Mahoma estava a punt d'obtenir l'ordre de Déu de marxar de la Meca cap a Medina, el que es coneix com l'Hègira, la part final de la sura s'adreça a la Gent del Llibre amb qui es trobarà a Medina. A l'aleia dirigida als jueus se'ls adverteix de les conseqüències de la seva mentalitat enganyosa envers els profetes. Tot i que proclamaven creure en Mussa, les seves pràctiques anaven en contra dels seus ensenyaments, el desafiaven i adoraven la falsedat.
Cap al final de la Sura, es donen directrius a Mahoma i als seus seguidors per mostrar tolerància i paciència enfront de les provocacions dels seus rivals. Davant la pressió i l'estrès que sentien els primers seguidors de l'islam, se'ls anima a ser prudents i a no fer cap pas que pugui perjudicar la seva causa.
Exegesi 80-84: Lot a l'islam