Le Festin de l'araignée (El festí de l'aranya), op. 17, és un "ballet-pantomima" de 1912 amb música del compositor francès Albert Roussel sobre un argument de Gilbert de Voisins.
El ballet El ballet representa la vida dels insectes en un jardí, evocada pel solo de flauta al començament i al final de l'obra, i on els insectes queden atrapats a la teranyina, però quan l'aranya es prepara per començar el seu festí, al seu torn és morta per una mantis religiosa. La processó fúnebre de l'efemeròpter conclou l'obra. El ballet complet dura aproximadament mitja hora.
Primera part
Preludi Entrada de les formigues Entrada dels escarabats piloters Dansa de la papallona Dansa de l’aranya Ronda de les formigues Combat de les mantis Dansa de l’aranya Eclosió i dansa de l’efímera
Segona part
Dansa de l’efímera i dels cucs de fruita Mort de l’efímera Agonia de l’aranya Funeral de l’efímera
Fora de les representacions teatrals, s’ha interpretat i enregistrat en concert una **suite orquestral**:
Preludi Entrada de les formigues Dansa de la papallona Eclosió i dansa de l’efímera Funeral de l’efímera La nit cau sobre el jardí solitari
Història d’interpretacions L’obra es va estrenar al Théâtre des Arts de París el 3 d’abril de 1913, amb Henriette Sahary-Djély en el paper principal, coreografia de Léo Staats i escenografia de Maxime Dethomas. Va ser reposada a l'Opéra-Comique el 5 de desembre de 1922, amb Mado Minty en el paper de l’aranya, i va entrar al repertori de l'Òpera de París (Palais Garnier) l’1 de maig de 1939, amb Suzanne Lorcia.Wolff S. Un demi-siecle d'Opéra-Comique. André Bonne, Paris, 1953.
Com és habitual en les primeres obres d'Albert Roussel, la música té un caràcter impressionista, molt proper a l’estil dels seus compatriotes Claude Debussy i Maurice Ravel. L’orquestració és rica i exuberant. Composta per encàrrec en només dos mesos, la partitura va ser molt elogiada pels seus «contrapunts inventius, scherzos plens d’energia, ritmes alegres i irregulars, i una instrumentació personal, alhora acariciadora i vigorosa».Cinquante Ans de Musique Française de 1874 à 1925. Les Éditions Musicales de la Librairie de France, Paris, 1925.
Els fragments simfònics extrets de la partitura completa es van enregistrar per primera vegada el 1928, amb Albert Roussel dirigint (l’únic enregistrament que va fer). Walter Straram i l'Orchestre des Concerts Straram en van fer una gravació per a Columbia Records el març de 1930. Arturo Toscanini i la NBC Symphony Orchestra van interpretar aquesta suite orquestral en un concert radiofònic al NBC Studio 8-H el 7 d’abril de 1946.
El juny de 1947, Charles Munch i la London Philharmonic Orchestra van enregistrar l’obra per a Decca Records, i l’octubre de 1948 Louis Fourestier la va enregistrar amb l'Orchestre du Théâtre national de l’Opéra per a Pathé Records. El 1952, René Leibowitz va enregistrar la suite amb l'Orquestra Filharmònica de París, i el 1953 la Detroit Symphony Orchestra dirigida per Paul Paray la va gravar per a Mercury Records. Ernest Ansermet i l'Orchestre de la Suisse Romande van realitzar el primer enregistrament complet del ballet el 1954. Posteriorment, Georges Prêtre va enregistrar la mateixa música amb l'Orchestre National de France per a EMI el 1984. Una gravació de Christoph Eschenbach amb l'Orchestre de Paris va ser publicada pel segell Ondine el 2008.
Recepció Amb motiu de la primera interpretació de la suite d'Albert Roussel a París, als concerts Lamoureux sota la direcció de Camille Chevillard, el crític Pierre de Bréville la va comentar així (La Revue Musicale S. I. M., 1 de gener de 1914): «A l’escenari, acompanyant la pantomima expressiva d'Henriette Sahary-Djély, ja s’havia observat com tot en aquesta partitura testimoniava mesura i justesa de proporcions. Tot és al seu lloc; res no queda fora del marc: idees simples, una harmonia sense tortures inútils, una orquestració curosament detallada, en què cada instrument obeeix el seu propi geni i només pren el protagonisme quan té alguna cosa útil a dir, alguna cosa que mai no es perd. Totes aquestes qualitats es reconeixen de nou al concert, i potser fins i tot s’hi gaudeix més que al teatre de l’inici d’aquesta suite, que evoca amb una deliciosa frescor la calma d’un gran jardí.»
Referències
Categoria:Suites per a orquestra Categoria:Composicions musicals del 1913 Categoria:Ballets de la dècada del 1910 Categoria:Obres d'Albert Roussel