miniatura|Magnetoencesa segons la patent Albert Aichele miniatura|Scintilla AG (1926) de Walter Mittelholzer miniatura|Motors d'avió amb encesa de bateria Scintilla miniatura|Ignitor magnetoelèctric per a motors de combustió interna, tipus «Vertex» miniatura|El primera serra de vogir del món accionada per motor de Scintilla AG miniatura|Diverses eines manuals elèctriques de la marca Lesto de l'empresa Scintilla AG Scintilla AG és una empresa suïssa fundada el 1917 a Zuchwil, prop de Solothurn, per Brown, Boveri & Cie per a la producció de magnetos per a l'encesa en motors de combustió interna.
Història Des de 1917, Robert Bosch GmbH fabricava a Alemanya sistemes d'encesa de magneto i, abans de la Primera Guerra Mundial, ja havia establert una posició dominant al mercat per a aquests components del motor. Per raó de la guerra, els empleats de Bosch van ser acomiadats en certs països. Per exemple, a la neutral Suïssa, Jacques Schnyder i dos dels seus enginyers van ser acomiadats. Volien crear la seva pròpia empresa i es van adreçar a la ja reeixida empresa d'enginyeria elèctrica Brown, Boveri & Cie (BBC, ara ABB). Albert Aichele hi va treballar com a cap de desenvolupament amb rang de director. El 1916, un equip de la BBC (Brown Bovery), juntament amb Schnyder, va desenvolupar un sistema d'encesa de magneto millorat amb un imant giratori, que va portar a una sol·licitud de patent el 15 de maig de 1917 (patent dels EUA 1.391.234). Això va permetre la fundació de la nova empresa Scintilla el 24 de maig de 1917, com a filial de la BBC (Brown Bovery) sota la direcció de Schnyder. Scintilla significa "espurna" en italià, referint-se a l'espurna d'encesa dels magnetos. Gràcies a la superioritat tècnica del nou disseny, els recursos financers proporcionats per la BBC (Brown Bovery) i els obstacles del seu competidor Bosch durant la guerra, Scintilla va poder expandir-se. El 1920, el seu programa de producció es va ampliar per incloure dinamos de corrent continu de 12 volts i arrencadors basculants, un disseny de Scintilla, per al seu ús en vehicles.El primer fabricant d'automòbils a utilitzar tots aquests components de Scintilla va ser l'empresa belga Minerva Automobiles S. A. Tanmateix, el 1921 la fàbrica de Zuchwil, amb 600 treballadors, funcionava a una capacitat poc satisfactòria i va provocar pèrdues. La BBC (Brown Bovery) es va retirar el 1925, deixant Scintilla per a nous inversors.50 Jahre Scintilla AG Solothurn. In: CMV Zeitung. 14. Juni 1967, abgerufen am 21. Februar 2022 (archiviert in e-newspaperarchives.ch).
La BBC (Brown Bovery) havia intentat anteriorment introduir els magnetos Scintilla al mercat nord-americà. De fet, va quedar palès que tenien poques possibilitats d'èxit al mercat de l'automoció en comparació amb els encesa de bateria de bateries. Tanmateix, hi havia potencial per al seu ús en avions. El 1924, l'estatunidenc Lawrence Wilder va comprar la Scintilla Magneto Corporation a la BBC (Brown Bovery), adquirint així els drets de llicència de tots els productes existents de Scintilla i els seus drets de distribució exclusiva per als EUA. Amb una part de la producció local establerta, la Força Aèria dels EUA i la Marina dels EUA es van convertir en clients habituals dels magnetos Scintilla. El 1928, el 99% de tots els avions dels EUA estaven equipats amb encesa de bateria de magnetos Scintilla. Aquest èxit va conduir a l'adquisició de la Scintilla Magneto Corporation per part de la Bendix Aviation Corporation el 1929. L'ús generalitzat de l'encenedor Scintilla en avions va quedar demostrat pel seu ús en el motor d'avió de Charles A. Lindbergh quan va creuar l'Atlàntic el 1927. Altres aviadors famosos com Amelia Earhart i Walter Mittelholzer van volar amb motors equipats amb encesa de bateria Scintilla, que van ser escollits per la seva fiabilitat.
La invenció d'un intermitent per a vehicles el 1928 va conduir a una ampliació de la gamma de productes de Scintilla.Bruno von Däniken: 100 Jahre Scintilla. Zuchwiler Innovationen für Flugpioniere und Heimwerker. In: SRF. 16. August 2017, abgerufen am 21. Februar 2022. El 1930, Scintilla tenia 1.600 empleats. Una altra innovació va donar un impuls en els anys següents: l'encesa de magneto Vertex, que combinava els avantatges de l'encesa de bateria amb els de l'encesa de magneto. Malgrat això, l'empresa tenia problemes financers. El fundador de l'empresa, Schnyder, es va veure obligat a dimitir el 1935. No obstant això, les accions dels accionistes disposats a vendre es van comprar a preus alts sota la direcció d'un administrador suís. El comprador entre bastidors, inicialment senseserconegut públicament, va ser el competidor Robert Bosch GmbH. Albert Huguenin va ser nomenat nou cap de l'empresa. Va implementar un programa de reducció de costos que implicava reduccions de personal. Com a nous productes, va introduir les bombes d'injecció per a motors dièsel i de gasolina, creant així una competència amb Bosch també en aquest àmbit.
Durant la Segona Guerra Mundial, el comerç internacional va quedar greument restringit. Les exportacions dels productes existents de Scintilla van caure en picat. D'altra banda, hi havia una demanda de productes que ja no es podien importar, com ara els components de bicicletes. Scintilla va demostrar flexibilitat i va començar la producció sota llicència de cubs de tres velocitats i frens per a bicicletes. També van fabricar generadors de pedals per a l'exèrcit suís.
Lesto Scintilla va intentar expandir-se a noves àrees. Es va llançar un petit torn universal per a entusiastes del bricolatge i es van fabricar petits motors per a una àmplia varietat d'aplicacions. Les primeres serres de vogir elèctriques del món, basades en un invent de l'empleat Albert Kaufmann, van ser llançades per Scintilla el 1946.Stichsäge. In: NZZ. 6. Februar 2006, abgerufen am 21. Februar 2022. Això va establir les bases per entrar al camp de les eines elèctriques. Per superar l'escassetat de mà d'obra a la regió de Solothurn, es va obrir una segona fàbrica el 1947 al municipi de St. Niklaus, Valais, prop de Zermatt.
Compra per Bosch El 1954, Bosch va adquirir una participació majoritària a Scintilla i va iniciar la retirada gradual de la seva filial suïssa del sector elèctric de l'automoció. Com a substitut, es van acceptar contractes de producció d'altres empreses. Aquests incloïen taules de dibuix, aspiradores, màquines de cafè i màquines de cosir. Van desenvolupar i comercialitzar una gravadora de cinta i algunes màquines de ma elèctriques. Aquests incloïen màquines de tall, esmoladores, trepants i tornavisos. Van seguir les eines pneumàtiques accionades per aire comprimit. La gamma de productes es va alinear amb la planta corresponent de Bosch a Alemanya el 1964. A partir del 1966, totes les eines elèctriques ja no es venien amb l'anterior marca Scintilla o Lesto, sinó amb la marca Bosch. Per satisfer millor les diverses necessitats dels entusiastes del bricolatge i els usuaris professionals, es van anar oferint diferents sèries de models.
L'enfocament internacional de Scintilla dins del marc de l'estratègia de Bosch es va reforçar mitjançant adquisicions. Per exemple, el negoci d'eines elèctriques de Stanley Works als EUA va ser adquirit el 1980, i el 1990 es va comprar una participació del 50% a Vermont American Corporation a Louisville, Illinois, EUA.
Dins del Grup Bosch, Scintilla va assumir la responsabilitat mundial dels accessoris per a totes les eines elèctriques Bosch el 1986.
El 1996, Bosch/Scintilla va augmentar la seva participació a l'empresa nord-americana SB Power Tools Corporation de Chicago fins al 84%, convertint Emerson Electric Company en accionista minoritari. Les vendes totals de Scintilla el 1996 van ascendir a 805 milions de francs suïssos.Stabile Dividende der Scintilla AG. In: NZZ. 22. April 1997, abgerufen am 21. Februar 2022.
Des del 2005, Scintilla és propietat total del Grup Bosch. Al mateix temps, va ser retirada de la borsa suïssa. Aquell mateix any, Scintilla va fabricar més de 577.000 serres de vogir i va donar feina a 1.400 persones a les seves plantes de Zuchwil i St. Niklaus.
La planta de St. Niklaus va anunciar la producció de la seva fulla de serra número quatre mil milions el 2007.. Website der Scintilla, abgerufen am 21. Februar 2022.
Per commemorar el 70è aniversari de la seva planta de St. Niklaus el 2017, l'empresa va anunciar que 700 empleats hi treballaven per torns i produïen aproximadament 200 milions de fulles de serra a l'any. L'avantatge és que les fulles de serra requereixen poc espai per al transport, la ubicació perifèrica no és un desavantatge significatiu pel que fa als costos de transport.Dominik Feldges: Eine Fabrik inmitten der Walliser Berge. In: NZZ. 14. Juni 2017, abgerufen am 21. Februar 2022.
El 2014 es va prendre la decisió de cessar la producció a la planta de Zuchwi. La fabricació d'eines elèctriques de Bosch es va traslladar a Hongria.Scintilla-Werk Zuchwil wird definitiv geschlossen. In: SRF. 4. April 2014, abgerufen am 21. Februar 2022. La direcció de la divisió d'accessoris per a eines elèctriques de Bosch va continuar a les instal·lacions de Zuchwil. Aquesta divisió va generar unes vendes de més de mil milions de francs suïssos el 2017.
A St. Niklaus, encara es fabriquen fulles de serra recíproques, fulles de serra de calar, Starlocks, així com ganivets per a eines de jardineria i perforadores esglaonades.
Referències
Bibliografia 75 anys de Scintilla (Publicació commemorativa). Scintilla AG, Solothurn 1992. Scintilla. La moguda història de 100 anys, de 1917 a 2017. De la BBC (Brown Bovery) a Bosch. NZZ Libro, Zuric 2017, 199 pàg., ISBN 978-3-03810-271-7. Alois Grichting : Scintilla i el municipi de St. Niklaus. Rotten Verlag, Visp 2005, 175 pàg., ISBN 3-907624-66-1.
Enllaços externs
Exposició especial pel centenari de Scintilla. Scintilla exposa obres mestres. Lloc web de Bosch, consultat el 23 de febrer de 2022. El noticiari cinematogràfic suís informa sobre Scintilla., 1952. Lloc web de Bosch (vídeo), consultat el 23 de febrer de 2022.
Categoria:Empreses d'Alemanya Categoria:Empreses de Suïssa