El Concertino per a flauta, viola i contrabaix, WV 75, va ser compost per Erwin Schulhoff l'any 1925. Es va estrenar el 25 de juliol de 1926 al Festival de Música de Donaueschingen interpretat per Hermann Wilhelm Draber (flauta) i pels germans Hindemith: Paul Hindemith (viola) i Rudolf Hindemith (contrabaix). El manuscrit de l’obra conté una dedicatòria al flautista i amic «Herrn H. W. Draber a Zúric», secretari de la secció local de la Societat Internacional per la Música Contemporània, i col·laborador de Ferruccio Busoni.
Estructura Amb una durada d'uns 15 minuts, consta de quatre moviments: Andante Con Moto - Subito Piu Mosso - Tempo I Furiant. Allegro Furioso - Pesante Andante Piu Mosso - Tempo I Satz: Rondino. Allegro Gaio
Origen i context Schulhoff va compondre el Concertino amb una rapidesa sorprenent: tota l’obra va quedar acabada en només quatre dies, entre el 28 de maig i l’1 de juny de 1925. Recorda l’etapa d’estudis de Schulhoff amb Claude Debussy. És considerada una obra lleugera i d’encant immediat, que reflecteix, entre altres coses, l’interès del compositor per les combinacions instrumentals poc habituals.
La idea de l’obra va néixer el 1924, quan Schulhoff va assistir a la Setmana del Festival dels Camperols Eslaus celebrada a Brno, a Txecoslovàquia. Allà va poder escoltar una gran varietat de música popular procedent de diferents regions eslaves. Aquella experiència el va impressionar profundament. En les seves pròpies notes sobre el Concertino, el compositor recordava: «…aquests sons fantàstics [del Festival dels Camperols Eslaus] em van estimular enormement i em van portar a compondre el meu concertino».
Anàlisi musical El primer moviment s’obre amb un lema de color oriental presentat pel contrabaix i la viola, mentre la flauta introdueix un tema lliure, gairebé improvisatori, que actua com a contrapunt. Al llarg del moviment apareixen breus passatges contrastants, però el discurs musical torna sempre al motiu inicial.
El segon moviment té l’origen en una dansa folklòrica txeca, el furiant, caracteritzada per un ritme ambigu que alterna sensacions de 2/4 i 3/4. El moviment lent, Andante, es basa en una cançó popular dels Carpats, en una regió que avui forma part de la Ucraïna, i la seva melodia principal és interpretada per la flauta. Al moviment final, el mateix instrument alterna flauta i flautí, mentre el contrabaix aporta el suport rítmic d’una altra dansa popular viva i enèrgica.
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1926 Categoria:Composicions per a flauta Categoria:Composicions per a viola Categoria:Obres d'Erwin Schulhoff