La Declaració d'Independència d'Haití es va produir l'1 de gener del 1804 a la ciutat portuària de Gonaïves d'Haití, proclamada per Jean-Jacques Dessalines; això marcà la fi de tretze anys de la Revolució haitiana. Així, la colònia francesa d'Haití esdevingué la primera nació independent d'Amèrica Llatina i la segona d'Amèrica després dels Estats Units.
En concret, la declaració d'independència d'Haití marcà la culminació de l'única revolució d'esclaus reeixida de la història. De l'Acta de la Declaració només n'hi ha dues còpies de la versió impresa original. Ambdues les va descobrir Julia Gaffield, una estudiant de postgrau de la Universitat de Duke, en els Arxius Nacionals del Regne Unit els anys 2010 i 2011. Ara es troben en els Arxius Nacionals de Kew.
El document La declaració en si és un document de tres parts. La secció més llarga, "El general en cap al poble d'Haití", que es coneix com la "proclamació", funciona com un pròleg. Té un signatari, Jean-Jacques Dessalines, el general major i exesclau. Pel fet que Dessalines era analfabet i no parlava francés, el seu secretari Louis Boisrond-Tonnerre va llegir la proclamació, seguida de l'acte d'independència, tots dos escrits per aquest darrer. Aquesta declaració fou seguida per un discurs del dia de la independència per Dessalines, en crioll haitià, en el qual denuncià l'estat francés.Madiou, Thomas. Histoire D'Haïti. Port Au Prince: Imprimerie De JH Courtois, 1847. Print.Madiou, Thomas. Histoire D'Haïti. Port Au Prince: Imprimerie De JH Courtois, 1847. 3:146.
En concret, la declaració exigeix venjança contra els criolls blancs francesos, que cometeren atrocitats contra la població afrohaitiana. S'hi diu que: Aquestes paraules presagiaven la massacre d'Haití de 1804.
Philippe Girard, un acadèmic de Guadalupe, ha assenyalat que el document té capes amb referències a sis audiències diferents: "els francesos, els criolls, els angloamericans, els llatinoamericans, els haitians mestissos i els haitians negres". A més a més, la declaració haitiana fou important perquè marcà el final d'una revolució, no el començament, a diferència de la majoria de les lluites revolucionàries anteriors de mitjan segle XX. El motiu principal darrere d'aquesta revolució no era la independència, sinó la igualtat ètnica i l'emancipació esclavista.
Tot i que la declaració al·ludia repetidament a la "llibertat de l'esclavitud", no s'esmentaven els "drets republicans" en el text. Com a resultat, la nova nació sota Dessalines es va conéixer com l'estat d'Haití en lloc de la República d'Haití. Després de la independència, Dessalines s'atorgà tot el poder com a "cap d'estat", la qual cosa fou possible pel suport dels 17 alts funcionaris que van signar el tercer apartat de la declaració.
Context social El tema central de la revolució haitiana fou la independència, en concret la llibertat de la seua esclavitud sota l'estat francés. En la seua complexitat sociopolítica, la revolució haitiana s'assembla a la revolució simultània francesa, perquè la demanda dels revolucionaris era la secessió de la classe dominant de l'estat francés. A més a més, a diferència de les colònies del continent, Haití era una illa del Carib fàcilment bloquejable amb una població petita, i això feia que la independència fos una opció menys viable per a ells.Akamefula, Tiye, Camille Newsom, Burgey Marcos, and Jong Ho. "Causes of the Haitian Revolution." Haitian Revolution. September 1, 2012. Accessed March 25, 2015. http://haitianrevolutionfblock.weebly.com/causes-of-the-haitian-revolution.html.
Per als esclaus negres, una revolució i la posterior declaració d'independència era un camí cap a l'emancipació i la igualtat ètnica, després del restabliment de l'esclavitud el 1802 per Napoleó Bonaparte. Aquesta decisió catalitzà la revolució entre els esclaus després de l'abolició de l'esclavitud el 1793. Aquest motiu ressonà en Dessalines, que també era esclau. Per tant, la declaració final del 1804 fa esments d'emancipació i llibertat de les "crueltats dels francesos", en lloc d'un reclam d'independència de iure.
Un intent semblant d'aconseguir la independència es va fer la nit del 21 d'agost del 1791, quan els esclaus de Santo Domingo es van revoltar i van sumir la colònia en una guerra civil. En els deu dies següents, els esclaus havien pres el control de tota la Província del Nord en una revolta d'esclaus sense precedents. L'Assemblea Legislativa francesa, però, atorgà drets a les persones negres lliures, a més d'enviar 6.000 soldats francesos a l'illa. Com a resultat, no es va fer una independència completa de l'estat francés en aquell moment, i només va entrar en vigor després que es restablís l'esclavitud.
Per als revolucionaris criolls blancs, la declaració d'independència connotava autonomia política. La massacre d'Haití de 1804, però, que hi va seguir significà que els objectius no s'havien complit i Haití esdevingué el primer estat sobirà negre. La massacre, que va succeir en tot el territori d'Haití, es va fer des de començament de febrer del 1804 fins al 22 d'abril del 1804. Durant febrer i març, Dessalines viatjà per les ciutats d'Haití per a assegurar-se que es complissen les seues ordres. Això assegurà que el poder sociopolític descansàs llavors en els negres i els mestissos, canviant així per complet l'statu quo posterior a la independència. Com a tal, l'emancipació li donà a Dessalines una via per a venjar-se dels antics propietaris d'esclaus, que foren perseguits sistemàticament.Taber, Robert D. "." 13, no. 5 (2015): 235–50. doi:10.1111/hic3.12233. (2015). "Navigating Haiti's History: Saint-Domingue and the Haitian Revolution". History Compass. 13 (5): 235–50. doi:10.1111/hic3.12233.Girard, 2011, pàg. 321–322.
Declaració d'Independència L'1 de gener de 1804, Dessalines, el nou dirigent sota la constitució dictatorial del 1801, va declarar Haití com a estat en nom del poble haitià. El secretari de Dessalines, Boisrond-Tonnerre, declarà: "Per a la nostra declaració d'independència, hauríem de tenir la pell d'un blanc com a pergamí, el seu crani com a tinter, la seua sang com a negra i una baioneta com a ploma". S'afirma que Boisrond-Tonnerre fou triat com a autor de la declaració de Dessalines a causa d'aquesta declaració.
Dessalines s'assignà tot el poder a si mateix, en prendre el títol de "governador general vitalici", que reemplaçà nou mesos després pel d'"emperador". L'establiment d'una dictadura de facto estava implícit en el text de la declaració:A més a més, no hi ha afirmació de "drets republicans" o "drets" de cap mena en la declaració. La idea d'independència en aquest context, però, es va restringir a l'alliberament de l'esclavitud, no pas a la liberalització. Això es pot rastrejar des de la rebel·lió d'esclaus del 1791 fins a la constitució del 1801 de Loverture, que va crear una societat autoritària que transferí el control absolut dels francesos a Dessalines. El govern militarista de Dessalines, amb el suport de 17 dels 37 alts oficials de l'exèrcit que van denunciar a França, tenia similituds amb la Revolució Francesa que culminà amb l'ascens de Napoleó com a dictador a l'estat francés. A més, tot i tenir èxit, Dessalines optà per una revolució només "en un sol país". Els historiadors han assenyalat que això es devia al desig de Dessalines d'establir relacions diplomàtiques amistoses amb les illes veïnes controlades per europeus, que s'oposaven a tractar amb Haití per temor a l'efecte que tindria en les seues economies de plantació. En tres paràgrafs conciliadors que contrasten amb el to estrident de la resta del document, Dessalines demana als seus compatriotes:David Geggus, "The Influence of the Haitian Revolution on Blacks in Latin America and the Caribbean," in Blacks, Coloureds and National Identity in Nineteenth-Century Latin America, ed. Nancy Naro (London, 2003), 46.13.Malgrat això, però la Revolució haitiana i la seua consegüent independència foren diferents a altres revolucions de l'època. La tradició autocràtica general posterior a la independència a Haití la diferencià de la majoria d'altres societats llatinoamericanes que esdevingueren repúbliques després d'una revolució, tret d'unes poques que es van convertir en monarquies. Fou només després de l'assassinat de l'emperador Dessalines el 1806, que els esclaus alliberats, també signataris de la declaració, establiren la Primera República d'Haití.
Se suposava que l'Acta d'Independència s'elaboraria a l'edifici dels Arxius Nacionals a Port-au-Prince i hi era fins que el govern de Fabre Nicolas Geffrard la va vendre a un alemany que la volia exhibir en el Museu Britànic. Després del terratrèmol del 2010, a l'abril, un estudiant graduat canadenc de la Universitat de Duke que estudiava a Londres trobà l'única còpia supervivent de la impressió primera en els Arxius Nacionals.
Signataris Jean-Jacques Dessalines, general en cap Enric I, cap de divisió Alexandre Pétion, cap de divisió Nicolás Geffrard, cap de divisió Agustín Clerveaux, major general Vernet, major general Gabart, major general Laurent Bazelais, general de brigadaSaga Antillaise Tome 1, Frisch, Peter J. . P. Romain, G. Gérin, F. Capois, Jean-Louis François, Férou, Cangé, Magloire Ambroise , JJ Herne, Toussaint Brave, Yayou, generals de brigada Guy Joseph Bonnet , F. Paplier, Morelly, Chevalier, Marion, ajudants generals Magny, Roux, caps de brigada Chaperon, B. Goret, Macajoux, Benjamin Noel, Ololoy, Dupuy, Carbonne, Diaquoi elder, Raphaël, Malet, Derenoncourt, oficials de l'exèrcit haitià Pierre Nicolas Mallet àlies Mallett Bon Blanc (únic signatari blanc del document) Louis Boisrond Tonnerre, secretari
Vegeu també Cécile Fatiman
Referències
Categoria:Història d'Haití Haiti Categoria:1804