El genocidi de georgians a Abkhàzia, també conegut com a neteja ètnica de georgians a Abkhàzia i massacre de georgians a Abkhàzia (en georgià: ქართველთა გენოციდი აფხაზეთში), es refereix a la massacre i expulsió massiva de milers de georgians que vivien a Abkhàzia durant la Guerra d'Abkhàzia del 1992-1993 i el 1998, a mans d'abkhazos i aliats seus (possiblement, voluntaris de Rússia). Armenis, grecs, russos i abkhazos moderats també hi van ser morts. Prop de 200.000 a 250.000 civils de Geòrgia foren desplaçats interns. El genocidi i les massacres de georgians foren reconeguts oficialment per les convencions del 1994, 1996 i 1997 de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE), durant les cimeres de Budapest, Lisboa i Istanbul, que condemnaren els autors de crims de guerra comesos durant el conflicte. El 15 de maig del 2008, l'Assemblea General de les Nacions Unides adoptà (per 14 vots a 11, amb 105 abstencions) la resolució 62/249 en què matisa la importància de preservar els drets de propietat dels refugiats i persones internament desplaçades d'Abkhàzia, a Geòrgia, incloent-hi les víctimes de l'al·legat genocidi, i exhorta tots els estats membres a dissuadir les persones sota la seua jurisdicció d'obtenir la propietat en el territori d'Abkhàzia, a Geòrgia, en violació dels drets dels repatriats. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà una sèrie de resolucions en què apel·lava a un alto el foc.The Guns of August 2008, Russia's War in Georgia, Svante Cornell & Frederick Starr, p. 27.In Georgia, Tales of Atrocities Lee Hockstander, International Herald Tribune, 22 octubre 1993.Georgiy Mirsky. On Ruins of Empire: Ethnicity and Nationalism in the Former Soviet Union, (United States: Greenwood Press 1997) p. 73.
Antecedents Abans de la Guerra d'Akhàzia de 1992-1993, els georgians eren prop de meitat de la població d'Abkhàzia, mentre que menys d'una cinquena part de la població era ètnicament abkhaza. En canvi, el 1926, les dues poblacions eren gairebé equilibrades a prop d'un terç cadascuna, amb els russos, armenis i grecs que en feient la resta. La immigració en gran escala de georgians, russos i armenis va permetre un gran creixement en les seues poblacions. Mentre la població de abkhazos encara no s'havia duplicat el 1989, la població de georgians s'hi havia quadruplicat, de 67.494 habitants a 239.872 habitants, amb la població d'armenis triplicada i la població de russos quasi sextuplicada.Population censuses in Abkhazia: 1886, 1926, 1939, 1959, 1970, 1979, 1989, 2003.
Conflicte militar a Abhàzia El 1992, la situació política a Abkhàzia acabà en un enfrontament militar entre el govern de Geòrgia i els independentistes d'Abkhàzia. Els combatents van enfrontar-se a les forces del Ministeri d'Interior de Geòrgia i del Ministeri de Defensa, i a amb les unitats de policia, que van prendre Sukhumi i van arribar a prop de Gudauta. Les polítiques iniciades pels georgians a Sukhumi van crear un un nucli de combatents determinats a recuperar les cases perdudes pels georgians. Com que la guerra avançava, els independentistes d'Abkhàzia van passar a realitzar polítiques de desplaçament violent de georgians de les seues cases, en proporcions com més anava majors, que van deixar 250.000 persones expulsades de casa seua. D'acord amb l'analista polític Georgy Mirsky, la base militar russa a Gudauta subministrava armes i municions a Abkhàzia. Aquesta coalició militar antigeorgiana, formada per abkhazos i russos, era composta per persones del nord del Caucas, de la divisió txetxena de Xamil Bassàiev, cosacs, militants de Transnístria i unitats especials russes. Alguns governs occidentals van prendre algunes iniciatives diplomàtiques en les Nacions Unides i es va fer una crida a Moscou per a detenir una participació activa de les seues forces militars en el conflicte. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà algunes resolucions en què s'apel·lava a un alto el foc i es condemnava la política de genocidi de georgians a Abkhàzia.
Confrontats amb centenars de milers de georgians que estaven disposats a abandonar les seues cases, Abkhàzia va posar en marxa un genocidi per a expulsar i eliminar la població georgiana d'Abkhàzia.US State Department, Country Reports on Human Rights Practices for 1993, February 1994, p. 120.
El nombre exacte de morts durant l'extermini és contestat; varia, però, de 8.000 a 10.000 persones, sense incloure-hi els civils que van assassinar el 1998 durant l'atac independentista a la zona de Gali. De 200.000 a 250.000 georgians foren expulsats de casa seua. La massacre també va afectar russos, armenis, grecs, abkhazos moderats i altres grups ètnics menors que vivien a Abkhàzia. Més de 20.000 cases de georgians van ser destruïdes. Centenars d'escoles, esglésies, hospitals i monuments històrics van ser saquejats i destruïts.Chervonnaia, Svetlana Mikhailovna. Conflict in the Caucasus: Georgia, Abkhazia, and the Russian Shadow, p. 10.
Després de la fi de la guerra, el govern de Geòrgia, l'Organització de les Nacions Unides, l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa i els refugiats van començar a investigar i reunir fets sobre les al·legacions de genocidi, neteja ètnica i deportació feta pels independentistes d'Abkhàzia durant el conflicte. El 1994 i novament el 1996, l'OSCE durant la cimera de Budapest i Lisboa, va donar el seu reconeixement oficial del genocidi dels georgians d'Abkhàzia i va condemnar els autors de crims de guerra comesos durant el conflicte. El març del 2006, el Tribunal Penal Internacional anunciava que havia escorcollat tots els documents presentats pel costat georgià. Després d'una investigació en gran escala, el Tribunal va concloure que processaria i començar audiències contra la campanya de genocidi, crims de guerra i terror infligit als georgians d'Abkhàzia.From the Resolution of the OSCE Budapest Summit, 6 de desembre de 1994.The conflict in Abkhazia: dilemmas in Russian 'peacekeeping' policy, Lynch, Dov, pàg. 36–37.
Referències
Categoria:Conflicte d'Abkhàzia Categoria:Dècada del 1990