El setge d'Alep fou la presa de la capital aiúbida d'Alep per les forces combinades de l'Imperi Mongol, el Regne Armeni de Cilícia i el Principat d'Antioquia, entre el 18 i el 24 de gener del 1260, durant les invasions mongoles del Llevant.

Antecedents Després que el capitost mongol Hulagu posés fi al Califat Abbàssida en prendre'n la capital, Bagdad, el 1258, s'adreçà cap a Síria i sotmeté Haran i Edessa. Posteriorment, travessà l'Èufrates per saquejar Manbij i assetjar Alep, capital dels aiúbides.

En aquell moment, l'emir d'Alep, an-Nàssir Yússuf, era a Damasc, de manera que el seu pare de vuitanta anys, al-Muàzzam Turan-Xah ibn Salah-ad-Din, n'era el governant de facto. Aquest darrer envià tropes contra els mongols amb l'objectiu de derrotar-los abans que arribessin a Alep, però les seves forces es replegaren davant de la superioritat de les tropes d'Hulagu.

Desenvolupament En arribar a Alep, Hulagu oferí a al-Muàzzam la rendició de la ciutat sense combat a canvi de condicions favorables; al-Muàzzam, tanmateix, rebutjà la proposta i el 18 de gener del 1260 s'inicià el setge. Els mongols comptaven amb el suport de les tropes del Regne Armeni de Cilícia i del Principat d'Antioquia, sota el comandament del rei Hetum I i el príncep Bohemon VI, respectivament.

El 24 de gener, les forces combinades mongoles, armènies i antioquenes, servint-se de catapultes i manganells, llançaren un assalt a la ciutat que culminà amb èxit i conduí a la presa de tota la plaça, a excepció de la Ciutadella d'Alep, on al-Muàzzam s'havia atrinxerat amb les forces restants. La part conquerida de la ciutat fou immediatament saquejada, fins que sis dies després Hulagu ordenà que cessés la massacre. Gairebé tota la població musulmana i jueva de la ciutat fou exterminada i les seves cases destruïdes, mentre que la major part de les dones i els infants foren reduïts a l'esclavitud. Per ordre d'Hetum I, fou incendiada la Gran Mesquita d'Alep. Algunes fonts afirmen que Bohemon VI supervisà personalment l'incendi. Tan sols uns pocs edificis i les persones que s'hi havien refugiat s'estalviaren del saqueig: entre aquests figuren un monestir sufita, una sinagoga, una església jacobita i algunes residències nobiliàries els propietaris de les quals havien prestat jurament de fidelitat als mongols abans de l'inici del setge.

Els defensors de la ciutadella encara resistiren un mes, però al-Muàzzam finalment comprengué que no tenia cap perspectiva de ser alliberat, i el 25 de febrer (o el 14, segons altres fonts) acceptà de capitular. Impressionat pel coratge d'al-Muàzzam i tenint en compte la seva edat avançada, Hulagu li perdonà la vida i fins i tot concedí a les seves tropes un salconduit que els permeté marxar sense ser perseguides. Tanmateix, al-Muàzzam morí només uns dies després.

Conseqüències Després de la caiguda de la ciutat, Hulagu manà executar alguns soldats armenis per l'incendi de la Gran Mesquita. Tot seguit, restituí al Regne Armeni de Cilícia els castells i territoris que els aiúbides li havien arrabassat anteriorment.

Les forces combinades mongoles, armènies i antioquenes, ara sota el comandament de Kitbuqa, es dirigiren aleshores cap a Damasc i la prengueren sense resistència l'1 de març del 1260. Originàriament estava previst que l'avanç sobre Damasc tingués lloc com a mínim cinc setmanes abans, però els defensors de la ciutadella d'Alep l'havien retardat amb la seva resistència.

Referències

Bibliografia

Alep Categoria:Història d'Alep Categoria:Batalles del Regne Armeni de Cilícia Categoria:Imperi Mongol Categoria:Batalles del Principat d'Antioquia Categoria:Dinastia aiúbida