va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.James L. Papandrea – "The First Theologians: Irenaeus and Tertullian"The Faith of the Early Fathers, Liturgical Press, 1970, p. 84. Originari d'Esmirna, havia vist i escoltat la predicació de Policarp d'Esmirna,Eusebius of Caesarea, Ecclesiastical History Book v. Chapter v. la darrera connexió viva coneguda amb els apòstols, que al seu torn es deia que havia escoltat Joan Evangelista.A. Poncelet, "Irenaeus, Saint" Catholic Encyclopedia 1917 (Catholic Answers)
Escollit com a bisbe de Lugdúnum, actual Lió, la seva obra més coneguda és Adversus haereses, una refutació del gnosticisme, en particular la de Valentí.Cross, F. L., ed. The Oxford Dictionary of the Christian Church (Nova York: Oxford University Press, 2005) Per contrarestar les doctrines de les sectes gnòstiques que reclamaven saviesa secreta, va oferir tres pilars de l'ortodòxia: les escriptures, la tradició transmesa pels apòstols i l'ensenyament dels successors dels apòstols."Caesar and Christ"(Nova York: Simon and Schuster, 1972) Intrínsec a la seva escriptura és que la font més segura d'orientació cristiana és l'església de Roma, i és el primer testimoni que ha sobreviscut a considerar els quatre evangelis ara canònics com a essencials.Brown, Raymond E. An Introduction to the New Testament, p. 14. Anchor Bible; 1st edition (October 13, 1997).
És reconegut com a sant a l'Església catòlica, que celebra la seva festa el 28 de juny,Calendarium Romanum (Libreria Editrice Vaticana 1969), p. 96 i a les esglésies ortodoxes orientals, que celebra la festa el 23 d'agost. Ireneu és recordat a l'Església d'Anglaterra amb una Festa Menor el 28 de juny.
Biografia Orígens i educació La informació sobre la seva vida és escassa, i en certa manera les dades de les quals disposem són inexactes. Una de les poques és que va néixer a l'Àsia Proconsular, o bé en una de les províncies amb les quals fa frontera, durant la primera meitat del , però no hi ha un consens sobre la data exacta: de fet les dates amb què s'ha especulat són molt variades, tant és així que la més primerenca és el 97 i la més tardana el 147. En tot cas, degué ser abans de la mort de Policarp d'Esmirna, mort vers el 155, ja que durant la seva joventut Ireneu va poder gaudir dels seus discursos. Per aquesta raó i altres consideracions, es podria fixar la seva data de naixement vers el 126 o el 136 com a data tardana més admissible.
La seva educació només es deixa entreveure en els seus escrits posteriors. Demostra cert coneixement del llegat clàssic, concretament de poetes i filòsofs grecs: a les seves obres cita Homer, Hesíode, Píndar i Plató. De l'àmbit cristià, ell mateix explica, a més de les ensenyances del bisbe Policarp, va tenir altres mestres, preveres de l'Àsia Menor, els quals esmenta com deixebles mediats o immediats dels apòstols. Es desconeix si realment va conèixer en persona Pàpies de Hieràpolis, al qual acostuma a esmentar sovint als seus escrits; si l'any 156 era present a Roma, difícilment va poder continuar amb els seus estudis a la seva terra d'origen.
Trasllat a la Gàl·lia Al cap d'un temps es va traslladar a la Gàl·lia, es desconeix exactament quan, però hi havia aleshores estretes relacions entre les esglésies missioneres gal·les i les esglésies mare asiàtiques. Ireneu es va instal·lar a Lugdúnum (Lió) i va servir inicialment com a prevere. Durant la persecució de Marc Aureli, el clergat de la ciutat va patir una forta persecució i molts van ser empresonats per les seves creences cristianes. S'ha conjecturat que Ireneu va escriure una carta dels confessors gals a les esglésies d'Àsia Menor i de Frígia que descriu vivament la persecució; es troba estretament relacionada amb un fragment conservat que parla sobre els esforços dels persecutors per fer confessar als màrtirs Sanctus i Blandina. En qualsevol cas, membres no empresonats del clergat van enviar en missió a Ireneu a Roma durant la persecució, l'any 177 o 178, amb una carta a les seves mans adreçada al bisbe romà Eleuteri per intercedir en nom dels montanistes de l'Àsia Menor. Segons Wace i Piercy, alguns autors catòlics romans van afirmar que Ireneu anava també amb l'objectiu de ser consagrat bisbe de Lió; segons Eusebi de Cesarea era, de fet bisbe de totes les esglésies de la Gàl·lia, perquè només hi havia la diòcesi de Lió, però aquesta qüestió no és segura.Eusebius, Historia Ecclesiastica 5.4.1 No obstant això, demostrats els seus mèrits durant la seva missió a Roma, Ireneu a la seva tornada a Lió va succeir Potí, mort com a màrtir durant la persecució l'any 177, al capdavant de la diòcesi.
Durant el període de pau religiosa que va acompanyar el seu mandat com a bisbe, les dades biogràfiques sobre Ireneu són breus i escasses. Sembla que va dividir les seves activitats entre els seus deures pastorals i missionals com a bisbe, es va distingir especialment pels seus esforços per convertir els infidels pagans i pels seus conflictes i batalles en contra dels heretges amb el propòsit de mantenir la pau en el si de l'Església, que va fer que fos considerat un home de pau. D'altra banda, la seva vida la va dedicar a la seva activitat literària: els seus escrits tractaven majoritàriament d'anar en contra de l'heretgia gnòstica, especialment en contra dels seguidors del gnòstic Valentí, que aleshores s'estava estenent tant a la Gàl·lia com d'altres regions de l'imperi romà.Against Heresies 1.13.7 De fet, la seva principal obra, Adversus haereses, probablement la va escriure durant el seu mandat com a bisbe i ens informa en el seu prefaci que era la primera vegada que escrivia en qualitat d'autor eclesiàstic.
Encara era bisbe en temps de Víctor I, successor d'Eleuteri a Roma. Ireneu es va postular com a defensor de les esglésies orientals de l'Àsia Menor, regió de la qual era originari, davant de les pretensions romanes. El 190 o 191 va prendre partida en la controvèrsia per la data de la celebració de la Pasqua. Les esglésies asiàtiques la celebraven seguint el costum quartodecimanista, és a dir que era celebrada el 14 de Nissan seguint el calendari hebreu.Eusebius, Historia Ecclesiastica 5.24.1ff El bisbe romà volia que ho adaptessin a la pràctica romana, però el bisbe Polícrates d'Efes va comunicar mitjançant una carta la seva negativa i, en conseqüència, Víctor els va excomunicar, una mesura que va ser molt mal vista per altres bisbes. Entre ells hi havia el mateix Ireneu, que es va adreçar per carta al bisbe romà intercedint per les esglésies cristianes de l'Àsia Menor, en la qual demanava l'aixecament de l'excomunió que havia imposat Víctor sobre els cristians asiàtics i va retreure-li l'arrogància que havia demostrat anatematitzant les comunitats asiàtiques. Eusebi de Cesarea esmenta un altre escrit d'Ireneu, sembla que sobre la mateixa temàtica, que va ser adreçada a Blast, líder dels quartodecimans romans.
Mort Es desconeix la data de la seva mort, que es degué produir cap al final del o l'inici del III. Malgrat alguns testimonis aïllats i tardans, no és probable que la seva carrera acabés amb el martiri, tot i que és considerat un màrtir per l'Església catòlica i per alguns dins de l'Església Ortodoxa.Gregori de Tours va ser el primer en citar una tradició que senyalava Irineu com a màrtir Va ser enterrat sota l'església de Sant Joan de Lió, que més tard es va canviar el nom de Sant Ireneu en honor seu. La tomba i les seves restes van ser totalment destruïdes el 1562 pels hugonots. Tanmateix, és venerat com a sant, la seva festivitat se celebra el 28 de juny en les esglésies occidentals, i el 23 d'agost en les orientals.
Obra Ireneu va escriure diversos llibres, però el més important que sobreviu és Contra les heretgies (o, en el seu títol llatí, Adversus haereses). Al llibre I, Ireneu parla dels gnòstics valentinians i dels seus predecessors, que segons ell es remunten Simó el mag. Al llibre II, intenta aportar proves que el valentinianisme no conté cap mèrit quant a les seves doctrines. Al llibre III, Ireneu pretén demostrar que aquestes doctrines són falses, proporcionant proves contràries obtingudes dels evangelis. El llibre IV consta de les dites de Jesús, i aquí Ireneu també subratlla la unitat de l'Antic Testament i de l'Evangeli. En el volum final, Llibre V, Ireneu se centra en més dites de Jesús més les cartes de l'apòstol Pau.Grant, Robert M., Irenaeus of Lyons, p. 6. Routledge 1997.
Ireneu va escriure: "No s'ha de buscar entre d'altres la veritat que es pugui obtenir fàcilment de l'Església. Perquè en ella, com en un ric tresor, els apòstols han posat tot allò que té a veure amb la veritat, perquè tothom pugui beure aquesta beguda de la vida. Ella és la porta de la vida". (Ireneu de Lió, Contra les heretgies, III.4) Però també va dir: "Crist no va venir només per a aquells que van creure des de l'època de Tiberi Cèsar, ni el Pare va proporcionar només als que ho són ara, sinó per a absolutament tots els homes des del principi, que, segons la seva capacitat, temien i estimaven Déu i vivien amb justícia ... i desitjaven veure Crist i escoltar la seva veu.Most, William G., The Holy Spirit and the Church, Notre Dame Institute Press, 1991, p. 76 Ireneu va reconèixer que tots els que temien i estimaven Déu, practicaven la justícia i la pietat envers els seus veïns i desitjaven veure Crist, en la mesura que poguessin fer-ho, seran salvats. Atès que molts no eren capaços de tenir un desig explícit de veure Crist, sinó només implícit, és evident que per a Ireneu n'hi ha prou. miniatura|Manuscrit de la biblioteca de la Universitat de Cambridge 4113 / Papyrus Oxyrhynchus 405. Ireneu. Ca. 200 dC.
El propòsit de "Contra les heretgies" era refutar els ensenyaments de diversos grups gnòstics; pel que sembla, diversos comerciants grecs havien començat una campanya oratòria al bisbat d'Ireneu, ensenyant que el món material era la creació accidental d'un déu maligne, del qual hem d'escapar per la recerca de la gnosi. Ireneu va argumentar que la veritable gnosi és de fet el coneixement de Crist, que redimeix en lloc d'escapar de l'existència corporal.source needed
Fins al descobriment de la Biblioteca de Nag Hammadi el 1945, Contra les heretgies va ser la descripció millor conservada del gnosticisme. Alguns erudits religiosos han argumentat que les troballes de Nag Hammadi han demostrat que la descripció d'Ireneu del gnosticisme era imprecisa i de naturalesa polèmica.Pagels, Elaine. Beyond Belief, Pan Books, 2005. p. 54 No obstant això, el consens general entre els estudiosos moderns és que Ireneu va ser bastant precís en la seva transmissió de creences gnòstiques i que els textos de Nag Hammadi no han plantejat cap desafiament substancial per a la precisió general de la informació d'Ireneu. La historiadora religiosa Elaine Pagels critica Ireneu per descriure els grups gnòstics com a llibertins sexuals, per exemple, quan alguns dels seus propis escrits defensaven la castedat amb més força que els textos ortodoxos. No obstant això, els textos de Nag Hammadi no presenten una imatge única i coherent de cap sistema de creences gnòstic unificat, sinó creences divergents de múltiples sectes gnòstiques. Algunes d'aquestes sectes eren de fet llibertines perquè consideraven que l'existència corporal no tenia sentit; altres van lloar la castedat i van prohibir fermament qualsevol activitat sexual, fins i tot dins del matrimoni.Stark, Rodney. Cities of God, HarperCollins, 2007. chap. 6