Els Gegants de Llinars del Vallès són tres parelles de gegants, els vells, els nous i els romans, a més del gegant Boig i la geganta Vella Quaresma, del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental). Són gestionats i portats per la Colla gegantera La Patufa, que també tenen una parella de gegantons, diversos capgrossos i el drac d'aigua la Patufa.
Gegants vells En Miquel i la Pepeta són els gegants vells, o gegants grossos, creats el 1974 per Quim Camps i membres del Casal Parroquial, gràcies a donacions i col·laboracions personals. Representen uns pagesos, en record de que l'agricultura era la principal font d'ingressos del municipi, abans de l'expansió industrial dels any 1960. Els seus noms són els de l'alcalde i la seva dona en aquell moment. Són gegants tipus manotes, amb els braços movibles. En Miquel és un català ferreny, amb faixa i barretina, de cintura estreta i espatlles amples, i la Pepeta, la geganta amb unes dimensions similars a les del gegant, vestida de catalana: camisa blanca, faldilla estampada, cosset negre i una gandalla al cap que li recull els cabells. Ambdós mesuren 3,74 m d'alçada.
La primera colla de geganters va deixar d'existir el 1984, però cinc anys després se'n creà una de nova, que restaurà els gegants, canviant l'estructura de fusta per una d'alumini. Van reaparèixer el 1990, acompanyats de la Patufa i 8 capgrossos. Van deixar de sortir el 2008, en desfer-se la colla, fins que el 2011 es creà la Colla gegantera La Patufa, que els tornà a restaurar. El 2014, en el seu 40è aniversari, el Taller Gabins de Torelló efectuà una restauració integral, amb donatius de la gent del poble.
Gegants nous El 2014 Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca, va construir els gegants nous, en Rimbau i la Sibil·la, que reben els noms de la dinastia dels Corbera, els habitants del Castellnou de Llinars. Representen uns pagesos amb roba de gala. En Rimbau porta a la mà dreta la Torrassa, com a símbol de la força del poble, ja que aquesta va seguir en peu després del terratrèmol de 1448, que va destruir el castell de la vila i gairebé tot el poble. La Sibil·la du al braç un cistell amb rovellons, abundants en aquelles contrades, i flor de lli, que dóna nom al polbe. Ambdós gegants mesuren 3,60 m d'alçada.
Gegants romans El 2024 es van incorporar els gegants romans, la Gal·la i l'Heredita, construïts al taller d'Aitor Calleja. Es van estrenar en la commemoració dels 50 anys dels gegants vells. Són uns gegants mitjans, que permeten ser portats pels que no poden portar els gegants grans. Es van presentar l'11 de juny de 2024, davant del Castell Nou, on van estrenar el ball amb música de Marta Pujadas i coreografia d’Àlex Garcia-Miguel. Ambdós mesuren 2,80 m d'alçada. El nom Heredita significa "patrimoni" en llatí i Gal·la és un nom molt emprat en l'època romana.
Gegant Boig El gegant Boig, construït per Arnau Codina, es va estrenar el 4 de setembre de 2015, abans del pregó de la Festa Major. El seu vestuari conté els colors blau i vermell, els colors de la festa. Té un aire molt grotesc, llença aigua per la boca i amb els braços tipus manotes, reparteix mastegots quan gira. Té música pròpia, composta per Pol Ducable, amb coreografia creada per la colla gegantera. Té una alçada de 3,10 m i pesa 33 kg.
Geganta Vella Quaresma esquerra|miniatura|Geganta Vella Quaresma La geganta Vella Quaresma, construïda el 2026 per Aitor Calleja, participa en el Dimecres de cendra del Carnaval, simbolitzant la Vella Quaresma. Té set peus diferents, que simbolitzen les set setmanes que durarà la Quaresma. Va vestida d'àvia de pagès de principis del segle XIX. Porta un cistell amb bledes, pastanagues i cols. A la mà dreta porta un bacallà, peix que es consumeix els divendres d'aquest període, i a l'esquerra du un ciri amb el que encèn la foguera del Rei Carnestoltes. Té una alçada de 2,80 m. Té un ball propi, amb text de Clàudia Abellàn i melodia de Gerard Williams, interpretada per una cobla de tres quartans.
Gegantons de la Vila Els gegantons Sança i Guirbert van ser construïts el 2016 al Taller el Drac Petit, de Terrassa. El vestuari va ser creat per la modista mataronina Gemma Malé. Representen uns nens íbers, en record del poblat ibèric del Far, que hi ha sobre un turó del poble. La Sança és una jove aprenent tèxtil i en Guirbert un nen que juga amb una espasa de fusta. La Sança mesura 2,30 m d'alçada i en Guirbert 1,80 m. Els poden portar nens entre 4 i 14 anys. Tenen un ball propi, la Rumba per unes faldilles, obra de Xavi Tella i Arnau Guardi. El 2021 van ser remodelats per Aitor Calleja.
Referències
Categoria:Llinars del Vallès Llinars del Valles