Problemes de legitimitat en el capitalisme tardà és un llibre de sociologia i diagnòstic contemporani de Jürgen Habermas, publicat el 1973 per l'editorial Suhrkamp a Frankfurt del Main. L'obra va arribar a la novena edició el 1992. El 1975 es va publicar una traducció anglesa a Boston, a càrrec de Thomas McCarthy. Amb aquest llibre, Habermas revisa la teoria marxista de les crisis cícliques.
Tesi central del llibre Habermas, juntament amb el seu antic assistent Claus Offe, analitza el capitalisme organitzat o regulat per l'Estat, que denominen capitalisme tardà, en el context dels anys 70. Aquesta formació social succeeix el capitalisme liberal, que es va desenvolupar en els inicis de la "societat burgesa" (terme marxista). El tret distintiu del capitalisme liberal és l'autonomia de l'economia respecte a l'Estat, amb una esfera econòmica relativament lliure de la intervenció estatal. En aquest model, les crisis només poden ser de naturalesa econòmica.
En canvi, en el capitalisme organitzat, la relació entre economia i Estat canvia: l'Estat regula el cicle econòmic global, genera i optimitza les condicions per a la valorització del capital acumulat en excés. Això incrementa progressivament la dependència del sistema respecte a l'Estat.
Aquesta transformació desplaça la dinàmica de les crisis del sistema econòmic al sistema polític. Tot i que les institucions de l'Estat del benestar aconsegueixen mitigar les crisis econòmiques, alhora generen crisis derivades en la societat (com la paternalització), el medi ambient (crisis ecològiques) o el sistema de representació democràtica (crisis de legitimitat). La tesi central del llibre és que l'expansió de la regulació i la intervenció política, juntament amb una politització creixent de la societat, incrementa la necessitat de legitimació sociocultural. Això crea una demanda de noves formes de justificació social, significat col·lectiu i participació democràtica que el sistema no pot satisfer adequadament.
Context i recepció Problemes de legitimitat en el capitalisme tardà va sorgir com a escrit programàtic per a la planificació de la recerca de l'Institut Max Planck per a la Recerca de les Condicions de Vida del Món Cientificotècnic a Starnberg, que Habermas va codirigir amb el físic i filòsof alemany Carl Friedrich von Weizsäcker des de 1971. Aquesta obra representa el primer intent de Habermas de desenvolupar una teoria social global. A finals dels anys 70, Habermas va deixar de centrar-se en la superació del sistema capitalista, i el concepte de crisi orientat a aquesta finalitat va perdre rellevància en la seva obra posterior, com la Teoria de l'acció comunicativa.
Dins la ciència política, el llibre va ser àmpliament rebut i discutit durant els anys 70, especialment des de les teories de l'Estat d'orientació marxista, que van criticar la idea d'una exitosa sobreposició polític-administrativa de l'economia.
En el congrés de l'Associació Alemanya de Ciència Política a Duisburg a la tardor de 1975, el tema central va ser la legitimitat. Wilhelm Hennis va obrir el debat amb la conferència Legitimitat: sobre una categoria de la societat burgesa, on també va criticar les idees de Habermas. Hennis considerava que identificar la legitimitat com a problema principal del capitalisme tardà era un error històric i conceptual, i que calia prioritzar l'estabilitat i la conservació. Habermas va parlar sobre els Problemes de legitimitat en l'Estat modern, i posteriorment es va celebrar un debat amb Helmut Girndt i Eberhard Simons.
Referències
Categoria:Obres del 1973 Categoria:Sociologia Categoria:Obres de l'Escola de Frankfurt