L’amplitud tonal és un concepte relacionat amb la fonètica i la fonologia que descriu l’interval entre els valors màxim i mínim d’altura tonal dins d’un enunciat. Es tracta d’un paràmetre utilitzat en l’anàlisi de l’entonació per caracteritzar la variació melòdica de la parla.
Descripció acústica Des d’una perspectiva acústica, el so es pot representar com el resultat de la vibració de les molècules d’aire. En els sons de la parla, l’ona sonora generada a la glotis (font) i modificada per les cavitats supraglòtiques (filtre) constitueix un senyal complex, format per múltiples freqüències. Aquest tipus de senyal es descriu habitualment mitjançant tres paràmetres principals: la durada, l’amplitud i la freqüència. Aquests paràmetres permeten determinar les propietats acústiques dels sons de la parla i establir-ne la correspondència amb les sensacions perceptives de durada, intensitat i altura tonal Gil-Fernández, J., & Lahoz-Bengoechea, J. M. (2024). Fonética y fonología: mapa conceptual. En Fonética y fonología descriptivas de la lengua española (p. 11–128). Georgetown University Press. §1.8
Definició en fonologia entonativa En fonologia entonativa, l’amplitud tonal fa referència a l’interval entre els punts d’altura tonal màxima i mínima dins d’un mateix contorn entonatiu. En el cas d’un accent ascendent, aquest interval s’estableix entre el punt d’inflexió tonal mínim i el punt màxim posterior.
Aquest concepte s’utilitza per descriure les variacions melòdiques que contribueixen a la configuració de patrons entonatius en diferents tipus d’enunciats.
En alguns models descriptius, l’amplitud tonal també ha estat denominada camp tonal.
Categoria:Fonètica