Les dones en la societat micènica van tenir un paper més important del que tradicionalment s’havia suggerit. Malgrat observar clars rols de gènere, les dones compartien certa igualtat en alguns aspectes. Per exemple, el nombre de racions atorgades a treballadors i treballadores adultes eren les mateixes i, a més, en les altes esferes podien arribar a exercir càrrecs importants com, per exemple, les sacerdotesses. Però per poder comprendre millor el seu rol en la societat, s'han d'emmarcar en el seu context històric. Durant l’època de bronze antiga (1600-1250 aC) es va estructurar una nova civilització a la península grega. Es tractava d’una civilització amb fortes influències precedents de la zona, amb divinitats estrangeres, i amb una particularitat, utilitzaven un sistema d'escriptura que els ajudava amb els temes administratius i econòmics. Aquest sistema, el Lineal B, derivat del Lineal A, era un sistema d’escriptura sil·làbic escrit en tauletes d’argila essent la forma més antiga que s’ha trobat de la llengua Hel·lènica. Va estar desxifrat per Michel Ventris l'any 1952.miniatura|Mapa del món MicènicLa civilització micènica estava estructurada per diferents ciutats com ara Micenes (d’aquí el nom de la civilització), Pilos, Tirint, Cnossos… Ciutats que van desenvolupar un sistema palacial molt important, ja que aquest funcionava com a centre administratiu del territori. Entre les principals ciutats micèniques trobem diferències significatives, especialment si comparem Micenes, Pilos i Cnossos, tant per la seva organització política i econòmica com per la documentació conservada.
En primer lloc, la ciutat de Micenes, situada al centre del Peloponès, destaca per la seva forta muralla, que li atorga un caràcter militar i defensiu. La presència de la muralla ciclòpia i de les tombes monumentals (tholos), com els cercles funeraris, on s’han trobat objectes de gran valor (que van des de màscares d’or fins a armes decorades), ens mostren el caràcter bel·licós de l'elit i un sistema de poder basat en la grandesa de l’individu i la força militar. Micenes és, de les tres ciutats, la que presenta menys documentació en Lineal B, fet que suggereix diverses hipòtesis: que el palau no tenia una administració tan desenvolupada; que no es necessitava; o, que avui en dia no s’han preservat o trobat els registres.
En canvi, Pilos, situada prop del litoral, al sud-oest del Peloponès, mostra un model clarament administratiu. Es tracta d’una urbs sense muralles, però amb una organització interna molt complexa, coneguda gràcies al miler de tauletes en Lineal B que s’han trobat en el recinte. Aquestes tauletes ens informen sobre les activitats econòmiques i administratives, la distribució de recursos, el control del treball i la gestió del territori. Segons les fonts conservades, el model palacial de Pilos era redistributiu, tant pel que fa als béns com al treball. Tot i no tenir muralles, la ciutat estava estratègicament situada, i s’han trobat tauletes que fan referència a la defensa del territori i del litoral. Per tant, tot i no ser una urbs tan defensiva com Micenes, també destinava recursos a la protecció del seu territori.
Finalment, la ciutat de Cnossos, situada a l’illa de Creta, és la que més es diferencia. Originalment, va ser un pilar central de la cultura minoica, això va contribuir que, tot i que aquesta desaparegués, deixés grans influències en la nova ciutat micènica aixecada l'any 1450 aC. Sabem que el Lineal B deriva del Lineal A, el qual s’utilitzava en la cultura minoica. Amb més de tres mil tauletes trobades, és el centre amb més documentació conservada, la qual reflecteix la hibridació d’aquest territori entre les dues cultures. Aquestes tauletes, més que en l’administració del territori com a Pilos, es centren en la producció, especialment en el sector tèxtil. Aquesta diferència pot respondre tant a una organització econòmica diferent com al tipus de documents que s’han conservat.
En conjunt, aquestes tres ciutats ens mostren la gran diversitat que hi havia dins el món micènic: Micenes com a centre polític, militar i simbòlic, Pilos com a model d’administració palacial i control econòmic i administratiu, i Cnossos com un cas híbrid entre dues cultures i una especialització productiva més marcada. Tot i aquestes diferències totes comparteixen un element fonamental, la centralitat del palau com a nucli polític, econòmic i administratiu. miniatura|Sala del mègaron dels palaus Micènics El sistema palacial tenia molta importància, ja que utilitzava l’estructura del mègaron. Deixant així, una sala central on es tractaven els temes tant religiosos com econòmics o administratius. Per a poder gestionar tots aquests temes, s'usava el sistema d’escriptura Lineal B, escrit en argila, aquestes tauletes es dipositaven en habitacions especialitzades per al seu emmagatzematge. Avui en dia, aquestes ens han arribat ja cuites, amb la desaparició de la civilització micènica i la destrucció dels palaus, molts es van cremar, fent que les tauletes es cuinessin creant materials que han perdurat al llarg de tots aquests segles, trobant avui tauletes realment interessants que ens aporten informacions ben curioses.
Les tauletes trobades en el context de la civilització micènica es classifiquen segons la seva funció dins del sistema administratiu. En primer lloc, s’indica el lloc o palau on s’ha trobat el document, mitjançant sigles com PY (Pilos), KN (Cnossos) o MY (Micenes). A continuació apareix la sèrie, que correspon a la classificació del contingut de la tauleta. En el cas de la gestió de terres i arrendaments, destaquen les sèries Eb, Ep, En i Eo. Altres sèries fan referència a àmbits diferents, com la ramaderia (Cn), els metalls (Jn) o el registre de treballadors (An). Finalment, cada tauleta presenta un número identificatiu que la situa dins de la seva sèrie corresponent.
La dona en l'economia palatina (Treballadores) La posició i importància de la dona en l’economia palatina micènica ha estat i continua estant un tema d’estudi i discussió en els darrers anys gràcies al processament i l’anàlisi exhaustiva de les tauletes de lineal B trobades a diversos palaus, caracteritzades pel seu contingut administratiu i econòmic. Amb precedents com Morpurgo Davies, John Chadwick i Michael Ventris, aquests estudis han permès determinar la rellevància de les dones en la producció de béns i l’economia. Sovint aquesta participació va ser realitzada per dones de baixa posició social en condició d’una aparent i activament debatuda força de treball esclava o en condicions de semiesclavitud i dependent, sent una minoria les dones amb possessions o propietats i inexistents de manera individual en càrrecs de govern o a l’elit. Tal jerarquia social i econòmica mostra una segregació de gènere, on de manera quantitativa en el registre els homes gaudeixen de més representativitat. No només s’aprecia una distinció d’oficis i espais de producció, on no es combinen treballadors masculins i femenins dins dels grups de treball, sinó també una de qualitativa: les dones, a trets generals, ocupaven els estadis intermedis de la cadena operativa (no intervenien en l'obtenció de les matèries primeres ni en la distribució del producte final) sovint amb pràctiques repetitives i laborioses, mancant sobre manera d’autonomia econòmica i social i de participació política en no tenir el mateix accés a propietats ni a càrrecs de mitjà o alt rang. Algunes d’aquestes dones, d’un estatus lleugerament superior, prenien una posició de supervisores dins dels grups de treball. Altres quedaven associades o adscrites de manera poc clara a homes anomenats “col·lectors”, que feien de mediadors entre la producció local i l'estatal.
Aquestes treballadores majoritàriament integraven grups de treball, cadascun documentat i definit per la tasca o producte que elaboraven o un títol ètnic, i rebien un sou de subsistència amb racions d’aliments per elles i pels seus fills i filles que les acompanyaven, quedant també enregistrats dins dels grups. Queden recollides a les tauletes en conjunt, a diferència d’aquelles amb una millor posició social sovint individualitzades amb el seu nom propi. miniatura|Pesos de teler i fusaioles micèniques de l'illa de Modi. Les tauletes de linear B proporcionen informació relativa a 3 categories diferenciades: inventariats de béns i tinences de propietats, objectius i registre de producció i llistats de despeses. Aquestes mostren un control minuciós per part dels palaus que haurien servit com a centres neuràlgics —de naturalesa altament organitzada i burocràtica— de l’economia i la producció micènica. Es discuteix si l’abastiment d’aquesta intervenció palatina es donava a escala general, monopolitzant l’economia, o només local, satisfent les necessitats de les elits de la regió. Aquesta informació és, però, bastant fragmentària en alguns casos i respon únicament a l’àmbit públic i econòmic de les institucions, deixant un buit en el coneixement textual del món domèstic o quotidià. Per això, resulta difícil reconstruir la dimensió completa de la figura de la dona en el món micènic. miniatura|213x213px|Ideograma MUL (dona) en linear B Quant a identificació del treball femení, les tauletes fan ús de diversos indicadors de sexe com l'ideograma de “dona”, transliterat amb la convenció llatina MUL (mulier, dona) —i el seu contrari masculí: VIR (vir, home)—, que pot aparèixer acompanyant el nom de l’individu, del grup de treball o el seu títol. També es pot identificar el sexe a través de títols familiars com ara mare, filla, noia i dona gran o vella; així com amb títols d’ofici o ètnics amb gènere. Quan cap d’aquests indicadors són presents, es recorre a la deducció a través de noms individuals —en cas de tenir-ne i disposar d’una forma i terminació grega de gènere coneguda. A través d’aquests indicadors s’ha identificat treball femení sobretot a la producció tèxtil a Pilos, Cnossos, Tebes, Micenes i Tessàlia.
La documentació es centra en les tauletes trobades als palaus i regions circumdants de Cnossos, a Creta, i de Pilos, al Peloponès, per l'elevada quantitat trobada (més de 3300 a Cnossos i 1100 a Pilos). S’observa una comparació dins del mateix panorama cultural pel que fa al tractament social, cultural i econòmic del paper femení entre l’illa de Creta amb forta herència minoica i el territori continental. En conjunt, es troben documentats un total de 48 títols d’ofici clars i identificables assignats a dones. Encara una part d’aquests títols romanen indeterminats amb diferents consideracions i possibles etimologies proposades.
Dones en l’economia a Pilos A Pilos es tornen a distingir dos rangs socials: treballadores de baix estatus i oficials administratives d’estatus mitjà. La gran majoria, però, pertany a la força de treball depenent dels palaus, participant sobretot en el sector de la producció tèxtil. Les 1100 tauletes trobades a Pilos —en concret la sèrie A (Aa, Ab, Ad i An) que correspon al personal— estableixen de manera clara i identificable 51 grups de treball conformats per dones així com 27 ocupacions o títols d’ofici diferents. Es troben les següents categories o àmbits de treball generals: producció tèxtil, processament d’aliments, servei domèstic i manteniment del palau. De manera més excepcional també s’ha trobat presència femenina al treball de la pell i la terrisseria, però manquen de títol d’ofici.