Luci Papi Pacatià (en llatí: Lucius Papius Pacatianus) va ser un oficial romà del actiu durant el regnat de l'emperador Constantí I (r. 306–337), Constantí II (r. 337-340) i Constant I (r. 337-350).
Biografia Pacatià apareix citat a diverses inscripcions que registren els seus càrrecs. Cap a l'any 308/309, era vir perfectissimus, honor concedit a membres de la classe eqüestre. Alhora apareix com a protetor de Sardenya durant el regnat de l'usurpador Domici Alexandre (r. 308–310), aliat de Constantí I contra Maxenci (r. 306-312).Martindale 1971, p. 656. Aquesta aliança explica perquè, un cop derrotat Maxenci, a la batalla del pont Milvi i entronitzat a Occident Constantí, Pacatià va seguir la seva carrera. El 319, segons llei preservada al Codi de Teodosi, era vicari de Britània. Durant el seu mandat, un període d'inestabilitat econòmica amb tresors de monedes que indiquen una alta inflació, diverses vil·les d'alt rang van ser reconstruïdes i s'hi van construir mosaics cristians.Todd, M: Roman Britain, Fontana, London 1985Salway, P: Roman Britain, Oxford, 1986
Reapareix l'any 332, quan és nomenat cònsol anterior juntament amb Mecili Hilarià. Va exercir durant els anys 332-337, primer sota Constantí II (r. 337–340) i llavors sota Constant I (r. 337–350), breument, va ser prefecte del pretori d'Itàlia. El 337, la diòcesi d'Àfrica va ser afegida a les seves competències. La seva carrera s'acaba el 341, segurament al no comptar amb influència a la cort del nou emperador d'Occident. Informacions sobre el seu mandat van ser preservades a partir de lleis del Codi de Teodosi i altres fonts escrites, com els papirs d'Oxirinc.
Referències
Bibliografia
Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Romans del segle III Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia