miniatura|Lola G. Luna María Dolores González Luna (Valdepeñas de Jaén, 1945) és llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid, secció Història d'Amèrica (1968), i doctora en Història d’Amèrica (1976), i en les seves publicacions signa com a Lola G. Luna. Viu a Barcelona des de 1976. Ha estat professora titular d’Història d’Amèrica de la Universitat de Barcelona, cofundadora del Seminari Interdisciplinar Mujeres y Sociedad (SIMS), investigadora dels moviments socials, especialment del moviment feminista a Espanya i a Llatinoamèrica, i professora emèrita de la Universitat de Barcelona (2008-2011). Avui dia està jubilada.

Biografia És filla de Santiago González Cortés —mestre molt respectat en tot el seu poble— i de Gloria Luna Aparicio, mestressa de casa, i és la petita de tres germans. La seva infància va quedar marcada per la mort prematura del seu germà Juanito, de set anys, quan ella en tenia només dos. També per la tragèdia de la guerra civil, en què van ser assassinats el seu avi i el seu oncle per part paterna i també quatre cosins del seu pare. Aquests fets colpidors determinen l’atmosfera dels seus anys de creixement.

Comença els seus estudis en una escola unitària de Valdepeñas i després roman sis anys a l’internat de les teresianes de Jaén. En acabar el batxillerat, es trasllada a Madrid, on cursa el preuniversitari i comença la carrera de Filosofia i Lletres, secció Història General. Explica així la seva decisió de convertir-se en americanista: “Crec que m’intrigava la història d'altres mons, una història que havíem sentit des de petits, i que jo volia conèixer aquells mons, i el meu esperit viatger potser em va portar a canviar d’especialitat i passar a Història d’Amèrica”.

Les imatges del seu web contenen les oliveres de Jaén, el Mediterrani de Barcelona i els Andes llatinoamericans. Són una mostra del seu mestissatge cultural.

Activitat docent i acadèmica Va començar la seva carrera docent al seu estimat país, Colòmbia, com a professora del Departament de Ciències Socials de la Universidad Pedagógica y Tecnológica de Tunja, en qualitat de cooperant de l'Institut Espanyol d'Emigració (1971-1973). Després, va continuar com a professora del Departament d’Història i Geografia de la Universitat Javeriana de Bogotà (Colòmbia), també com a cooperant de l'Institut Espanyol d'Emigració (1973).L’Institut espanyol de migració (1956-1991), creat durant la dictadura franquista gestionava contractes de treball a l’estranger, l’assistència als emigrants i la seva protecció social. Aquests tres anys a Colòmbia marcaren la direcció de les seves posteriors recerques i de la seva tesi doctoral: “Vaig començar a interessar-me pels moviments socials a la història d'Amèrica després d'haver treballat en la darrera època colonial en terres d'indis”.

Des de 1986, ha impartit classes com a professora ajudant a la UB, agregada interina i titular. Ha impartit Història d’Amèrica Llatina s. XIX, Història d’Amèrica Llatina s. XX, Historiografia Indiana, Moviments Socials Llatinoamericans i Història de les Dones a Amèrica Llatina (doctorat). També ha estat membre del consell de redacció del Boletín Americanista del Departament d’Història d’Amèrica de la UB (1976-2010). El 1984 comença la seva recerca sobre el sufragisme a Colòmbia, que culminarà en el seu llibre El sujeto sufragista. Feminismo y feminidad en Colombia (2004, 2a edició revisada el 2025).

Com a investigadora destaquen les seves recerques sobre la història d’Amèrica colonial: Resguardos coloniales de Santa Marta y Cartagena y resistencia indígena (tesi doctoral); “Los movimientos de mujeres en América Latina” i Movimientos de mujeres en Colombia, i la creació d’una videografia documental sobre moviments socials de dones a l'Amèrica Llatina i a Espanya (1985-1994). Fou la creadora de la Videoteca del Departament d’Història d’Amèrica de la UB (1987) i cofundadora amb Mercedes Vilanova del SIMS (Seminari Interdisciplinar Mujeres y Sociedad).

Dona emprenedora, coordinà els dos Programes Interdepartamentals de Doctorat i Interuniversitaris, Dones i societat (1989-1991) i Dones, gènere i poder (1992-1993), amb una dedicació important a l’Amèrica Llatina. Va impulsar els dos primers doctorats, que foren pioners, en els estudis de gènere a l’Estat espanyol. Els seus contactes, viatges i contínues relacions amb els països llatinoamericans la van portar a ser la investigadora principal del projecte pioner Moviments de dones i participació política a l’Argentina i Colòmbia 1930-1990, que va reunir investigadores llatinoamericanes i espanyoles (1990-1993). També fundà i dirigí la revista Anuario Hojas de Warmi.

El SIMS promogué la creació del FONS SIMS a la Biblioteca i Hemeroteca de la Facultat de Geografia i Història de la UB (1997) i va estar en relació amb organitzacions tan importants com AUDEM, ADHUC, CEE-ALFH (Universitat de Xile), la Xarxa Feminista de Catalunya i el Consell de Dones de Barcelona.

Activisme social, cultural i polític Com a estudiant, el seu activisme social se centra als estius en les campanyes d'alfabetització (1964-1965) a Tragacete (Conca), el comandament de l'equip de treballadores (1965-1966) a la bacallanera PEBSA (A Corunya) i activitats organitzades pel SUT (Servicio Universitario del Trabajo).

L'any 1976 entra en contacte amb el feminisme, tant a Madrid, on es va vincular al Seminario Colectivo Feminista, com a Barcelona, on va participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, i això suposa un punt d'inflexió en la seva trajectòria personal i professional. Decideix dedicar-se a l'estudi de la història de les dones, començant pel tema del sufragi femení. Establerta a Barcelona des d'aquest any, s'implica en LAMAR (Lluita Antiautoritària de Dones Antipatriarcals i Revolucionàries) (1976-1977). També en la Comissió contra la Violència Patriarcal de la Coordinadora Feminista de Barcelona (1978-1979) i en el Casal de la Dona (1980-1982). Ha participat en les sis Jornades del Feminisme Independent Radical (1980-1987).

Durant la seva trajectòria, també és fundadora i presidenta de Warmi, ONG per a la cooperació i la recerca amb les dones llatinoamericanes (1991-1993), on neix la revista Hojas de Warmi, incorporada al SIMS des de 1996 com a Anuario. Coordina les cinc Cruïlles del gènere, jornades anuals amb perspectiva de gènere (1995, 1996, 1997, 1999, 2007), dedicades especialment a l'alumnat de la Facultat de Geografia i Història de la UB.

El 2011 impulsa els dinars de la Femistat, tertúlia que continua a hores d'ara, i més endavant dinamitza, amb Conxa Llinàs, el I i II Debat Intergeneracional Feminista, a la seu de Ca la Dona (2018-2020). Sempre interessada per les noves publicacions, dirigeix l'Editorial Digital Feminista Victoria Sau, una iniciativa que dura cinc anys (2021-2025). Dona d'acció, és una de les organitzadores principals de l'Encuentro Feminista Intergeneracional, celebrat a Madrid (1-2 març, 2025). Participà, com impulsora i assessora, en la comissió organitzadora de la Celebració dels 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona i, personalment, amb la ponència "Recuerdos del porvenir". Actualment, investiga la història del feminisme a Espanya i publica articles sobre el tema a El Común.

Obra publicada Lola G. Luna és autora de diverses publicacions, articles i ponències, com ara els següents: 1991 Mujeres y sociedad. Nuevos enfoques teóricos y metodológicos (compilació i introducció). Ed. SIMS, UB. ISBN 84-7665-801-X. 1992 Género, clase y raza en América Latina. Algunas aportaciones (compilació i introducció). Ed. SIMS, UB. ISBN 84-7665-959-8. 1993 Resguardos coloniales de Santa Marta y Cartagena y resistencia indígena. Ed. Fondo de Promoción de la Cultura, Bogotá, Colombia. 1994 Historia, género y política. Movimientos de mujeres y participación política en Colombia, 1930-1991. Ed. SIMS, UB, amb Norma Villarreal. ISBN 8447703207 1996 Desde las orillas de la política. Género y poder en América Latina. Ed. SIMS UB, (compilació i introducció amb Mercedes Vilanova). ISBN 84-477-0529-3. 2003 “Los movimientos de mujeres en América Latina y la renovación de la historia política". Centro de Estudios de Género, Universidad del Valle / La Manzana de la Discordia, Cali, Colombia, 2003, 100 páginas. Boletín americanista. N.54, p. 238-240. 2004 Relaciones sociales e identidades en América. Dalla Corte, G; Luna, L. G. i altres (coords.). Publicacions i Edicions UB. . 2004 El sujeto sufragista. Feminismo y feminidad en Colombia, 1930-1957, Centro de Estudios de Género, Universidad del Valle / La Manzana de la Discordia, Cali, 2 ed. 2025. 2006 Homogeneidad, diferencia y exclusión en América. Dalla Corte, G. Luna, Lola i altres (coords.). Publicacions i Edicions UB. ISBN 84-475-3076-0. 2008 Poder local, poder global en América Latina. Dalla Corte, G. Luna, Lola i altres (coords.). Publicacions i Edicions UB. ISBN 978-84-475-3298-8. 2017 Memoria, feminismos y movimientos de mujeres. Conversaciones de Conxa Llinàs con Lola G. Luna. Amb Conxa Llinàs. Edicions de la UB. 2a edició 2024. ISBN 978-84-9168-014-7. 2020 Las madres comunitarias de Bogotá, Colombia: La maternidad entre la igualdad y la diferencia 1988-2000. Lola G. Luna amb Andrea González Rojas. Ed. Desde Abajo, Bogotá, 2020. 2021 Discursos, género y la (in)visibilidad de las mujeres en Acción Comunal. Un problema político. Lola G. Luna amb Andrea González Rojas. Universidad Libre de Bogotá, Colòmbia. 2021 El movimiento del feminismo independiente. Lo político y la vida feminista. 1980-1986. Ed. Digital Feminista Victoria Sau, Barcelona.

Referències

Categoria:Persones de la província de Jaén Categoria:Universitat de Barcelona Categoria:Historiadors andalusos Categoria:Feministes andalusos