Un amour de jeunesse és una pel·lícula dramàtica romàntica del 2011 escrita i dirigida per Mia Hansen-Løve. Va ser seleccionada per a la secció principal de competició del Festival Internacional de Cinema de Locarno de 2011, on va rebre la «Menzione speciale». Va ser estrenada a França el 6 de juliol de 2011.

Sinopsi argumental La Camille té 15 anys i se sent plena d'amor i desig envers el seu xicot, Sylvain, que en té 17. Sylvain està planejant un viatge de 10 mesos amb motxilla per Amèrica del Sud amb els seus amics. I no té previst endur-se la Camille amb ell, cosa que la fa sentir insegura i ressentida. Ella irrita Sylvain insistint repetidament que no l'estima prou, perquè la deixa. Abans que ell marxi, passen una última escapada idíl·lica a la casa de muntanya de la Camille a l'Ardecha. Tot i que les vacances comencen feliçment, la Camille se sent infeliç quan Sylvain és fora durant massa estona per a algun encàrrec i la deixa sola. Després d'una breu discussió, es reconcilien i Sylvain promet estimar-la sempre.

Finalment, el noi marxa de viatge, deixant Camille desanimada. Tot i que rep regularment cartes d'ell, acaben prenent un to infeliç; finalment, Sylvain revela que vol trencar la seva relació i deixa d'escriure. Una Camille deprimida intenta suïcidar-se, però sobreviu i decideix continuar endavant amb la seva vida.

Quatre anys més tard, Camille evita la seva solitud amb la feina i els estudis d'arquitectura. S'enamora gradualment del seu professor Lorenz, molt més gran, en qui veu una influència estable i segura i una compatibilitat intel·lectual. Passen quatre anys més, i Camille, ara amb una carrera professional i una relació amb Lorenz, es troba per casualitat amb la mare de Sylvain i es reconnecta amb el seu antic xicot. Casualment, el dia que es retroba amb Sylvain i s'adona que encara se sent atreta per ell, pateix un avortament espontani.

Quan en Lorenz marxa de viatge per la feina, la Camille i en Sylvain comencen una aventura i confessen que mai no han deixat d'estimar-se. En conseqüència, la seva relació amb en Lorenz es torna tensa, sobretot quan ella planeja en secret fer un viatge a la nova casa d'en Sylvain a Marsella, poc després del retorn d'en Lorenz, amb el pretext de visitar un amic. Tanmateix, una vaga cancel·la el seu tren. Tot i que està decebuda, un Sylvain despreocupat li envia un missatge de text dient que està treballant de totes maneres i que poden trobar-se en una altra ocasió. Un temps més tard, la Camille visita la seva mare, que li dona una carta enviada de fa poc per Sylvain. Ell hi escriu que va somiar amb ella mentre era al llit amb algú altre i que estava embarassada del seu fill. Diu que han de trencar perquè és massa aviat o massa tard per intentar enamorar-se de nou, que no pot suportar el dolor del seu amor i que espera retrobar-la en el futur.

El temps passa i Camille restableix la seva relació amb Lorenz. De tornada a la seva casa de muntanya a l'Ardecha, el convida al riu proper. Ella porta el barret que Sylvain li havia regalat durant la seva escapada anys enrere. Mentre juga a prop del riu, una ventada se l'endú cap a l'aigua i el barret marxa flotant. És el final de la pel·lícula.

Sobre la pel·lícula Un amour de jeunesse retrata, amb l'estil transparent i mesurat que és propi de la cineasta, l'educació sentimental d'una noia, Camille, i el pas a l’edat adulta, deixant enrere la història d’un amor de joventut, que no s'arriba mai a superar. En aquest aprenentatge que dura una dècada, hi ha silencis, comiats, retrobaments, dolor, i la passió. La imatge del riu amb què conclou la pel·lícula serveix com a metàfora del pas del temps i de la fugacitat i permanent transformació de les relacions i de la vida.

D'altra banda, com ja passava en les pel·lícules anteriors (Tot està perdonat, de 2007, i Le père de mes enfants, de 2009), el personatge femení, Camille en aquest cas, torna a enfrontar-se a l'absència de la figura masculina, personificada aquest cop en l'estimat i no en el pare, un amant que està sempre en moviment, en trànsit i, així, en veure el personatge per primer cop, l'espectador el veu precisament circulant en bicicleta per París. Després de la primera trobada amorosa, la parella es panseix: l'un se sent limitat en el seu desig de moviment i l'altra es troba ancorada en un ideal que no existeix ben bé. Ella queda, doncs, empresonada en el turment d'una absència que no acaba mai d'omplir.

Repartiment Lola Créton com a Camille Sebastian Urzendowsky com a Sylvain Magne-Håvard Brekke com a Lorenz Valérie Bonneton com a mare de Camille Serge Renko com el pare de Camille Özay Fecht com a mare de Sylvain

Producció Filmació Lola Créton tenia 16 anys quan es va rodar la pel·lícula. La directora Mia Hansen-Løve va dir que era un gran esdeveniment que Lola interpretés escenes de nu. «Però el que és sorprenent és que, quan les càmeres gravaven, era lliure i sensual com un gat. Era com si descobrís la seva pròpia sexualitat davant dels nostres ulls, però, tan bon punt s'aturava el rodatge, es retirava immediatament darrere dels llençols i la roba.»

Música «Volver a los 17», de Violeta Parra «Gracias a la vida», de Violeta Parra «Little Ticks of Time», de Matt McGinn «Music for a Found Harmonium», de Penguin Cafe Orchestra «Wasps in the Woodpile», d'Andrew Cronshaw «The Water», de Johnny Flynn i Laura Marling

Llocs de rodatge Ardecha, França Copenhaguen, Dinamarca Dessau, Saxònia-Anhalt, Alemanya Kastrup, Amager, Dinamarca (banys de mar) París, França Sanatori d'Aincourt, Aincourt, Val-d'Oise, França

Acollida de la crítica Al lloc web agregador de ressenyes Rotten Tomatoes, la pel·lícula té una qualificació d'aprovació del 83% basada en 54 crítiques, amb una puntuació mitjana de 7,3/10. El consens dels crítics del lloc web diu: «Un amour de jeunesse captura l'ardor adolescent amb un enfocament pacientment naturalista, demostrant encara més que la guionista i directora Mia Hansen-Løve és un talent important a seguir». Metacritic dona a la pel·lícula una puntuació de 80 sobre 100 basada en 21 crítiques, cosa que indica «crítiques generalment favorables».

Noel Murray, de The AV Club, va dir que en Un amour de jeunesse «de vegades Créton i Urzendowsky semblen tan absorts en si mateixos que són gairebé insuportables».

Jordan Mintzer, de The Hollywood Reporter, va escriure que la pel·lícula és «[un] tercer llargmetratge, lleuger però incisiu, de l'autora francesa Mia Hansen-Love».

Premis i nominacions 2011: Festival Internacional de Cinema de Locarno: Menció especial 2011: Festival de Cinema de Gijón: Selecció Oficial

Referències

Categoria:Pel·lícules de França del 2011 Categoria:Pel·lícules d'Alemanya del 2011 Categoria:Pel·lícules del 2011 Categoria:Pel·lícules ambientades a París Categoria:Pel·lícules sobre arquitectura Categoria:Pel·lícules romàntiques d'Alemanya Categoria:Pel·lícules romàntiques de França