La Conferència de Lausana va ser una conferència de pau celebrada a Lausana (Suïssa), entre els aliats i Turquia durant el 1922 i el 1923, després de la victòria turca i la derrota dels aliats a la Guerra d'independència turca i el següent Armistici de Mudanya. El seu objectiu era la negociació d'un tractat de pau després de la Guerra d'independència turca i l'Armistici de Mudanya i substituir el Tractat de Sèvres, que, sota el nou govern de Mustafa Kemal Atatürk, ja no era reconegut per Turquia.
La conferència es va inaugurar el novembre de 1922, amb representants de la Gran Bretanya, França, Itàlia i Turquia. La Gran Assemblea Nacional de Turquia va seleccionar İsmet İnönü, Rıza Nur i el rabí en cap Chaim Nahum com a representants. Lord Curzon, el ministre d'Afers Exteriors britànic, va ser el coordinador de la conferència, que va dominar. França i Itàlia havien assumit que la crisi de Chanak havia causat que el prestigi britànic amb Turquia es veiés irrevocablement danyat, però es van sorprendre en descobrir que el respecte turc per Gran Bretanya no havia disminuït. Les tropes britàniques havien mantingut les seves posicions a Çanakkale, envaït, però els francesos havien rebut l'ordre de retirar-se.
La conferència va durar onze setmanes. S'hi van escoltar discursos de Benito Mussolini d'Itàlia i Raymond Poincaré de França. Els actes de la conferència van ser notables per la tossuda diplomàcia d'İsmet İnönü cap a la plena independència de Turquia (istiklâl-i tam). Ja parcialment sord, simplement apagava l'audiòfon quan Curzon s'iniciava en llargs discursos denunciant la posició turca. Un cop Curzon havia acabat, İsmet İnönü reiterava les seves demandes originals de plena independència i no feia cas de les denúncies de Curzon.
A la conclusió, Turquia va acceptar les clàusules polítiques i la "llibertat dels estrets", la principal preocupació de Gran Bretanya. La qüestió de l'estatus de Mossul (Gran Bretanya la va envair després de l'armistici) es va ajornar, ja que Curzon es va negar a ser apartat de la posició britànica que la zona formava part del nou estat iraquià. La delegació francesa, però, no va aconseguir cap dels seus objectius. El 30 de gener de 1923, va emetre una declaració en què afirmava que no considerava que l'esborrany del tractat fos més que una base de discussió. Per tant, els turcs es van negar a signar el tractat. El 4 de febrer de 1923, Curzon va fer una última crida a İsmet İnönü perquè signés, i quan aquest es va negar, Curzon va trencar les negociacions i va marxar aquella nit amb l'Orient Express.
El Tractat de Lausana es va signar finalment el 24 de juliol de 1923.
Conseqüències La Conferència de Lausana va reconèixer oficialment la sobirania de la nova República de Turquia a nivell internacional. Turquia, en cert sentit, va aconseguir el que l'Imperi Otomà s'havia proposat fer abans de la Primera Guerra Mundial: rebre un tracte igualitari per part de les potències occidentals i afirmar el seu lloc en l'esfera política internacional. El tractat va restringir les fronteres de Grècia, Bulgària i Turquia i va renunciar formalment a totes les reclamacions turques sobre les illes del Dodecanès, Xipre, Egipte i el Sudan, Síria i l'Iraq. A l'article 3, Turquia també va definir rígidament la seva frontera sud i va cedir oficialment els territoris del Iemen, Asir i parts de Hijaz, inclosa Medina. Turquia també va cedir oficialment l'illa d'Ada Kale al riu Danubi a Romania mitjançant els articles 25 i 26. Segons l'article 10, Turquia va renunciar a tots els seus privilegis a Líbia. Els armenis també van perdre l'esperança de restablir una gran presència a l'Anatòlia oriental en virtut del tractat i, en canvi, se'ls va concedir una petita pàtria a l'Armènia soviètica, que el 1922 va passar a formar part de la República Socialista Federada Soviètica de Transcaucàsia.
A banda del redisseny de les fronteres geogràfiques, Robert Gerwarth va afirmar que la conferència que va sancionar la reubicació de poblacions ètniques i religioses va tenir conseqüències desfavorables i "va tenir una importància que anava molt més enllà del context grec i turc al qual s'aplicava ostensiblement. La Convenció va establir efectivament el dret legal dels governs estatals a expulsar gran part dels seus ciutadans per motius d'"alteritat". Va soscavar fatalment la pluralitat cultural, ètnica i religiosa com a ideal al qual aspirar i una realitat amb la qual, malgrat totes les seves impugnacions, la majoria de la gent dels imperis terrestres europeus s'havia enfrontat força bé durant segles".
Referències
Categoria:Lausana Lausana Categoria:Segle XX a Turquia