miniatura|Mapa de Moldàvia de Dimitrie Cantemir Descriptio Moldaviae o Descriptio antiqui et hodierni estatus Moldaviae és una de les obres més importants de l'estadista i científic moldau Dimitrie Cantemir; la va escriure en llatí -l'idioma científic de l'època- entre els anys 1714 i 1716, en el període en què Cantemir visqué en l'Imperi rus. L'obra, un document de primera mà sobre la història dels romanesos, l'escrigué Cantemir a petició de l'Acadèmia de Berlín. El document es va traduir a l'alemany, rus, grec i al romanés. El manuscrit se'n troba ara en l'Institut d'Estudis Orientals de l'Acadèmia de Ciències de Rússia.

L'obra és considerada un dels monuments nacionals del poble moldau: cobreix la història, la vida i activitats, costums i religió de Moldàvia del segle XVII i començament del XVIII.

Característiques i publicació miniatura|Portada de l'edició de Frankfurt i Leipzig, 1771 L'obra és enciclopèdica, amb descripcions minucioses de la geografia, política, administració, organització social, lingüística i etnogràfica de Moldàvia.

L'edició princeps va ser traduïda a l'alemany (Frankfurt i Leipzig, 1771). A l'alemany i al rus el va traduir Vasili Levshin i es publicà a Moscou el 1789 sota el títol: Dmitri Cantemir, antic príncep a Moldàvia, Descripció històrica, geogràfica i política de Moldàvia (Дмитрия Кантемира, бывшего князя в Молдавии, «Историческое, географическое и политическое описание Молдавии). La primera traducció al romanés la va fer, el 1806, el ban Vasile Vârnav i es publicà per primera vegada en el Monestir de Neamţ, al 1825, amb el títol Carta de Moldàvia (Scrisoarea Moldovei); la reedità a Iași el 1851 Constantin Negruzzi. El 1872 es va publicar a Bucarest el text en llatí. El 1909, se'n publicà una nova edició a la biblioteca Socec, seguint la publicada el 1825.

Contingut miniatura|Edició russa del 1789 La Descriptio Moldaviae consta de tres parts:

La primera part està dedicada a la descripció geogràfica de Moldàvia, les muntanyes, aigües i planes. Dimitrie Cantemir fa el primer mapa conegut de Moldàvia. Hi presenta la flora i la fauna, les fires i les capitals al llarg del temps. La segona part mostra l'organització política i administrativa. Fa referències detallades a la forma de l'estat, l'elecció o dimissió dels cavallers, als costums de l'entronització dels cavallers o unció, compromís, noces i funerals. En la darrera part, titulada Sobre l'Església i l'ensenyament a Moldàvia, hi ha informació sobre la llengua dels moldaus, les paraules utilitzades, que al principi eren llatines, "seguint l'exemple de tots els altres pobles, la parla dels quals prové dels romans".Dimitrie Cantemir, Descrierea Moldovei. Postdata i bibliografia de Magdalena Popescu. Bucarest: Editura Minerva, col. Arcade, 1973. p. 282.

L'obra no té solament interés per la descripció geogràfica i política ben documentada, sinó també per les observacions etnogràfiques i folklòriques. Dimitrie Cantemir fou el primer erudit romanés que inclogué l'etnografia i el folklore en la seua recerca.

Per als historiadors, la Descriptio Moldaviae és l'obra més valuosa de Dimitrie Cantemir, perquè és l'única descripció de la societat moldava i l'estat feudal, feta per un romanés. Academia R. P. R., Istoria literaturii romîne. Bucarest: Editura Academiei R.P.R, 1964, p. 623.

La primera part conté la descripció de la divisió de Moldàvia en terres, amb valuosos detalls administratius i econòmics, i la descripció de muntanyes, aigües, planes i boscs, per tant tracta de geografia física i econòmica. Una nota distintiva de Cantemir és la visió poètica de l'antiga Moldàvia:

En la segona part, política, els primers capítols tracten del govern. En aquests, és valuosa la informació sobre les cerimònies d'entronització, la destitució del poder, la confirmació dels senyors, així com la reproducció de textos d'actes oficials que no es coneixen per cap altra font. El capítol VI, Els boiars de Moldàvia i els seus estats, açò és, sobre els governadors, és de gran valor per a definir els càrrecs i drets (atribucions) en l'època de l'autor. Cantemir, però, creu que tots els càrrecs els havia establert "Alexandre I, anomenat el Bo". En realitat, els dregători ja existien a Moldàvia abans d'aquest monarca.P. P. Panaitescu, Dimitrie Cantemir. Viața și opera. Bucarest: Editura Academiei, R. P. R., 1958, p.155.

En el capítol VII, "Sobre l'exèrcit de Moldàvia", descriu l'exèrcit que va veure Cantemir, en la Guerra russo-turca (1710-1711). El capítol XI, "Sobre les lleis del país de Moldàvia" i el XII, "Sobre la cort del senyor i els boiars" descriu l'antiga estructura interna de la Moldàvia feudal. Dimitrie Cantemir, com a jutge, coneixia bé el procediment judicial de la seua època.

El capítol XIII, "Sobre els ingressos antics i actuals de Moldàvia", reflecteix les circumstàncies en què els ingressos de l'estat difereixen dels del senyor (tresoreria i rebost).

El capítol XV, "Sobre la noblesa moldava", suscità moltes discussions en la historiografia romanesa. La teoria de Cantemir sobre l'origen de la classe boiarda moldava en el grup de dirigents militars de Dragoș, el descălecat -'fundador'- de Moldàvia, que ell i els senyors següents suposadament tenien en els llogarets de Moldàvia, devastades per les invasions tàrtares, no és pas exacta. El país mai no va estar desert, sinó que gairebé tot el territori era habitat. Per a algunes regions (Vrancea, les ciutats de Baia, Siret, etc.), hi ha certificacions documentals anteriors a l'arribada de Dragoș des de Maramureș.

La tercera part, sobre literatura i Església, llengua i escoles, conté interessants dades sobre l'antiga organització de l'Església i sobre l'"ensenyament" en l'època de Cantemir.

Algunes de les afirmacions expressades en l'obra per Cantemir van ser esmenades per ell mateix en la seua obra següent, la Crònica de l'antiguitat dels romanesos moldau-vàlacs.

Referències

Categoria:Història d'Ucraïna Categoria:Història de Romania Categoria:Història de Moldàvia Categoria:Historiografia