La norma ISO 639 és una nomenclatura estandarditzada que s'utilitza per classificar les llengües.
A cada llengua se li assigna una abreviatura minúscula de dues lletres (conjunt 1) i una de tres lletres (conjunts 2-5). La part 1 de la norma ISO 639-1, defineix els codis de dues lletres, i la part 3 (2007), ISO 639-3, defineix els de tres, amb l'objectiu de cobrir totes les llengües naturals conegudes, i substituir en gran manera la norma de codis de tres lletres ISO 639-2.
Taula Aquesta taula indica tots els codis de dues lletres (conjunt 1), un per idioma per al macrollenguatge ISO 639, i alguns dels codis de tres lletres dels altres conjunts, abans les parts 2 i 3.
Les entrades de la columna Àmbit distingeixen:
Llenguatge individual Macrollenguatges
Llengües vives llengües històriques Llengües construïdes (amb indicacions sobre els autors originals)