El Mausoleu d'Helena és un antic edifici de la Via Casilina, l'antiga Via Labicana, al barri Prenestino-Labicano de Roma, Itàlia. El va construir l'emperador Constantí I el Gran (r. 306–337) entre els anys 326 i 330, per a ell mateix, però després s'utilitzà per a sa mare, Helena, que va morir el 328.
Història L'àrea on es troba el mausoleu forma part d'un antic conjunt d'edificis romans conegut com a ''Ad Duas Lauros", i que, d'acord amb el Liber Pontificalis (314), s'estenia de la Porta Maggiore fins a la tercera milla de l'antiga Via Labicana. Conté la Catacumba de Marcel·lí i Pere, la basílica paleocristiana del mateix nom, de la qual resta poc, però que va ser utilitzada com a base per a la moderna església de Santi Marcellino i Pietro ad Duas Lauros.
Abans de la construcció del mausoleu, l'àrea s'utilitzava com a cementeri de la cavalleria personal de l'emperador, un fet atestat per inscripcions que esmenten els cavallers en Ad Duas Lauros, tot i que la localització exacta del necroteri encara no s'ha descobert. Se suposa que fou deliberadament destruït per Constantí com a venjança contra els cavallers per haver lluitat per Maxenci en la batalla del Pont Milvi.
Després de la mort d'Helena, Ad Duas Lauros es va donar als papes romans. El mausoleu fou danyat per la construcció posterior d'altres obres. Al segle VIII, l'edifici es transformà en una fortalesa, tot i arrecerar el túmul d'Helena fins al segle XI, quan el sarcòfag de l'emperadriu fou dut a Sant Joan del Laterà (actualment en els Museus Vaticans).
Lanzoni i Duchesne afirmen que romania en aquesta àrea la ciutat coneguda com Subaugusta, el nom de la qual seria una referència a l'augusta Helena, i que, per un temps, fou una petita diòcesi, els bisbes de la qual participaren en els concilis de Roma dels anys 465 i 502.Annuario Pontificio 2013 (Libreria Editrice Vaticana, 2013, ISBN 978-88-209-9070-1), p. 977.
Arquitectura L'edifici és de planta circular i el formen dos cilindres superposats, un de més gran que fa de base, i l'altre, menor (27,74 m de diàmetre extern i 20,18 m, l'intern), al damunt. L'alçada primigènia era de 25,42 m, hui reduïda a 18 metros.
Per dins, el cilindre de la base té forma octogonal. Als vèrtexs hi ha nínxols rectangulars i semicirculars alternadament. En el cilindre superior hi ha finestres arcades. Per a aconseguir una cúpula més lleu, els constructors empraren bocins d'àmfores trencades (com en el Temple del Diví Ròmul en el mausoleu de la Vil·la Gordiani). Aquest fet va derivar en el nom medieval del mausoléu, Torpignattara (Torre delle pignatte, que significa 'Torre dels Vasos'), un nom actualment fet servir per a designar l'illa que va sorgir a la seua volta.
El nínxol rectangular de davant l'entrada probablement contenia el sarcòfag d'Helena, en pòrfir porpra, decorat amb escenes de guerra i creat per a servir de sepulcre a Constantí.
Referències
Categoria:Mausoleus romans Categoria:Edificis de Roma