L'argot institucional europeu és el conjunt de termes utilitzats dins de les institucions de la Unió Europea . Pot incloure :
argot en sentit estricte, és a dir, el llenguatge tècnic utilitzat entre les persones que treballen en aquestes institucions ; l'ús particular de vocabulari de les llengües oficials de la Unió Europea, principalment de l'anglès, que no té necessàriament un significat comú en les altres llengües.
Argot europeu Al seu portal web Europa, la Unió Europea té una pàgina que conté una llista no exhaustiva de la terminologia utilitzada i les alternatives utilitzades, en particular per la premsa.Argot europeu
Anglès europeu El 2013, un informe publicat per la direcció "Interpretació", de la Secretaria General i titulada A brief list of misused English terms in EU Publications (Una breu llista de termes anglesos utilitzats incorrectament en publicacions de la UE)". Aquest informe va ser actualitzat el 2016 pel Tribunal de Comptes Europeu amb el títol Misused English words and expressions in EU publications (Paraules i expressions angleses mal utilitzades en publicacions de la UE). Descrit com a " Argot de la UE ", aquest informe pretén garantir que els termes utilitzats pels actors europeus es tradueixin correctament en termes comprensibles per a persones que no treballen a les institucions europees en les publicacions de la Unió. Jeremy Gardner, en la presentació de l'informe, assenyala dues causes de l'existència d'aquest argot:
El fet que l'anglès internacional s'hagi convertit en la lingua franca és, segons alguns, una raó per deixar de considerar l'anglès natiu com un model a seguir. Tanmateix, assenyala que, com que l'anglès és la llengua oficial de dos estats membres, els ciutadans europeus de parla anglesa esperarien legítimament poder entendre un text sense dificultat.
el fet que l'argot europeu sigui una construcció històrica resultant de l'adhesió tardana dels estats de parla anglesa (per exemple, el terme " acquis" no es tradueix, i alguns acrònims s'utilitzen en la seva forma francesa).
Jeremy Gardner divideix aquests termes en quatre categories:
termes que no existeixen en anglès o que són relativament desconeguts per als parlants nadius fora de les institucions europees (i de vegades fins i tot per a certs diccionaris) ;
Els termes, sovint derivats d'una altra llengua, s'utilitzen amb un significat que generalment no es troba als diccionaris anglesos. ;
termes utilitzats en un sentit més o menys correcte però que, en el context del l'ús que en fan les institucions, no serien utilitzats per parlants nadius ;
termes, en particular els relacionats amb les noves tecnologies, per als quals els usuaris prefereixen un terme local a aquell que s'utilitza generalment als països de parla anglesa (que no és necessàriament conegut, ni tan sols passivament). L'informe de 2016 no els inclou perquè són termes que s'utilitzen principalment en la llengua parlada (cita en particular " clau " bolígraf "o" pal "per a" adaptador ", és a dir, una " clau USB ".
Per a cada terme observat que s'usa incorrectament, hi ha tres seccions. :
explicació (ús europeu en oposició a l'ús de l'anglès clàssic)
exemple (citant fragments de textos en què la paraula s'utilitza incorrectament)
alternatives (que suggereixen un vocabulari adequat o, en alguns casos, aconsellant reformular la frase per evitar errors).
Per exemple, la paraula " actorness ", referida en particular al fet de ser un actor a l'escenari internacional », s'explica com un neologisme derivat del substantiu comú « actor » (present a la llista de paraules utilitzades de manera inadequada per la Unió Europea) i el sufix « -ness " (utilitzat generalment per nominalitzar adjectius i participis).
Pel que fa a l'ús, l'informe assenyala que no es troba sovint en publicacions de la Unió Europea, sinó gairebé exclusivament en publicacions sobre la UE. L'exemple que s'utilitza és el títol d'una publicació sobre la missió EULEX Kosovo :<<EU Actorness in International Affairs: The Case of EULEX Mission in Kosovo, Perspectives on European Politics and Society>> (Actor de la UE en afers internacionals: el cas de la missió EULEX a Kosovo, perspectives sobre la política i la societat europees)» i proposa diverses alternatives, incloent-hi " participació, implicació, participació activa, implicació activa ».
Fonts Referències
Bibliografia Bibliografia sobre la Unió Europea
Labinot Greiçevci, « EU Actorness in International Affairs: The Case of EULEX Mission in Kosovo, Perspectives on European Politics and Society », dans Perspectives on European Politics and Society, Routledge, 23 mai 2012 (lire en ligne)
Vegeu també Terminologia Interactiva per a Europa
Enllaços externs .
Categoria:Institucions de la Unió Europea