El castell de l'Orde de Paide (en alemany Weissenstein; en baix alemany Wittenstein) va ser un castell construït per l'Orde de Livònia a Paide, a Järvamaa. La construcció del castell al turó de Vallimägi va començar l'any 1265. És possible que anteriorment hi hagués hagut una fortalesa antiga dels estonians en el mateix indret. Al segle XIV es va iniciar l'ampliació de la fortificació, que es va convertir en un punt de suport militar clau a causa de la seva ubicació central. Les darreres obres de fortificació importants es van realitzar a finals del segle XVI. La ciutat i el castell van patir greus danys durant la Guerra suecopolonesa (1600-1611), després de la qual el castell va quedar en ruïnes.
Vallimägi fou arranjat i la torre principal del castell (coneguda com a Pikk Hermann o Paide Vallitorn) es va restaurar a finals del segle XIX. Des de 1862 fins a la primavera de 1993, a Vallimägi hi va haver una església ortodoxa (activa fins al 1965). No obstant això, les tropes de la Unió Soviètica en retirada van fer volar la torre Vallitorn l'any 1941. Actualment, la torre principal del castell ha estat reconstruïda i hi funciona el museu Ajakeskus Wittenstein.
Les ruïnes del castell de l'Orde i la fortalesa de Paide es troben a la ciutat de Paide, en l'àrea compresa entre els carrers Tallinna, Veski, Parkali i Valli.
Història Fundació del castell miniatura|esquerra|Monument als quatre reis i els seus servidors. El castell de l'orde construït a Vallimägi es va completar en la seva forma inicial l'any 1265, durant el mandat del mestre de l'orde de Livònia Konrad von Mandern. Com que, segons el Tractat de Stensby, l'orde de Livònia no podia construir castells a Järvamaa (que pertanyia al rei danès Valdemar II), la fortalesa de pedra calcària es va erigir al territori d'Alempois, just al costat de la frontera amb Järvamaa.Paul Johansen, Õpetatud Eesti Seltsi Toimetused. XXX, TARTU 1938, Paide linna asutamisest. lk 202 Es creu que la primera estructura de la fortalesa a Vallimägi podria haver estat una poderosa torre, coneguda avui com la Vallitorn de Paide (antigament Pikk Hermann), tot i que resultats de recerques arqueològiques recents han posat aquesta hipòtesi en dubte.
El castell de Paide es va convertir en la residència del fògat de Järva i del comanador de Paide de l'orde de Livònia. L'assentament que va créixer al voltant de la fortalesa va rebre els drets de ciutat l'any 1291."Paide Vallimägi" Paide. 1975 Durant els segles XIII i XIV, els càrrecs de comanador i fògat solien recaure en la mateixa persona. Quan el 1346 el Tractat de Stensby va perdre vigència amb la venda de Harjumaa i Virumaa, el comanador va passar a ser un funcionari subordinat al fògat de Järva («comanador de la casa»), a qui també se li va encarregar progressivament el govern de la ciutat emergent.Paul Johansen, Paide linna asutamisest. lk 203
Al segle XIV es van dur a terme obres de construcció importants al castell, on es van erigir una capella i una sala capitular. L'any 1343 va esclatar l'Alçament de la nit de Sant Jordi i, el 4 de maig, el mestre de l'orde Burchard von Dreileben, el bisbe de Tallinn i els líders dels rebels (quatre reis i els seus tres servidors) es van reunir al castell de Paide per negociar. Els representants dels rebels estonians van ser executats al mateix castell. A finals del segle XIV el castell va ser reconstruït a fons de nou.
Segons la descripció de la insígnia de la unitat de Järva de la Kaitseliit, els noms dels reis eren Vootele, Murdja, Hundipea i Meeme. Es diu que les últimes paraules de Murdja van ser: “Per tu, llibertat d'Estònia...”.Kaitseliidu Järva maleva rinnamärgi kirjeldus. Eesti sõjalised autasud ja rinnamärgid, Tallinn 2005, lk. 138.
La Guerra de Livònia miniatura|La ciutat i el castell de Paide. Calcografia de Friedrich van Hulsen de l'obra "Inventarium Sueciae" publicada el 1632. Durant la Guerra de Livònia, Paide va patir greus danys a causa de l'activitat militar. El 1558, les tropes russes dirigides per Aleksei Basmànov van assetjar Paide, però no van aconseguir conquerir el castell. Després del setge, l'últim fògat de Järva, Bernd von Smerten, va abandonar la ciutat.Johann Renner "Liivimaa ajalugu 1556–1561". Olion, Tallinn, 2006, lk. 53–61 Les tropes russes van tornar a assetjar Paide el 1560, però el governador del castell, Caspar von Oldenbockum, va aconseguir repel·lir l'atac.Russow, lk. 129 L'any 1561, el cap del castell de Paide era Heinrich von Brockhausen.Uno Trumm, Rakvere linnus ja maakond Liivi sõja ajal , SA Virumaa Muuseumid, TOIMETISED, 2015 lk 31
El 1562, Paide (en polonès Biały Kamień), juntament amb la resta de possessions de l'orde de Livònia, va passar sota domini polonès. Aquell mateix any, les tropes sueques sota el comandament de Klas Kristersson Horn van assetjar el castell i van obligar l'starosta designat pel rei polonès, Johann Groll, a capitular.Russow, lk 144
Entre els anys 1563 i 1565, el cap del castell de Paide va ser Herman Persson FlemingSkeppshövidsmän vid örlogsflottan under 1500-talet. BIOGRAFISKA ANTECKNINGAR AV Hjalmar Börjeson och Georg Hafström, UPPSALA 1949 ALMQVIST & WIKSELLS BOKTRYCKERI AB, lk 30 "FLEMING, HERMAN PERSSON, slottsloven på Wittensten 29.6 1563, underståthållare på Reval 24.6 1564, ånyo slottsloven på Wittensten 20.1 1565, ståthållare i Narva 7.11 1582, död 25.3 1583 Durant la Guerra dels vint-i-cinc anys, entre 1570 i 1571, els russos van tornar a assetjar la ciutat i la fortalesa, defensada pel cap del castellJully Ramsay, Frälsesläkter i Finland intill stora ofreden, s 40, HELSINGFORS, FÖRLAGSAKTIEBOLAGET SÖDERSTRÖM & C:o, 1909 Hans Boije, però novament no van poder conquerir-la.Russow, lk 203 Finalment, el 1573, les tropes del Tsarat de Rússia, dirigides pel mateix Ivan el Terrible, van conquerir Paide. Gairebé tots els habitants de la ciutat i les persones que es trobaven al castell van ser assassinats. El governador de Paide, Hans Boije, va ser lligat a una llança i cremat viu al foc.Russow, lk 212–216
Domini suec L'any 1581 les tropes sueques sota el comandament de Göran Boije, Johann von Koskull i Caspar von Tiesenhausen van reconquerir Paide de mans de les tropes russes.Russow, lk 334–335
El 1584 el governador de Paide durant l'època sueca Jully Ramsay, Frälsesläkter i Finland intill stora ofreden, s 1, HELSINGFORS, FÖRLAGSAKTIEBOLAGET SÖDERSTRÖM & C:o, 1909 era Hendrik Abel von Minden (m. 1594). Cap al 1585, el castell es va envoltar amb un terraplè de terra i es van construir bastions a les cantonades sota la direcció del mestre d'obres M. Petern, provinent de Narva, seguint els mateixos principis que als Bastions de Narva.Kuido Saarpuu, Paide kindluse bastionaalsüsteem oli omas ajas unikaalseim, jarvateataja.postimees.ee, 16. aprill 2016 Els bastions es van construir només en tres de les cantonades. Aquest va ser l'últim intent de modernitzar el castell de Paide.
L'any 1599 es van produir disturbis a la guarnició del castell a causa de l'impagament dels salaris i el mal subministrament de roba. El governador de Paide, Claus Schlatte, va abandonar el castell amb els seus partidaris i es va dirigir cap a Karksi per unir-se a Jürgen Fahrensbach.Nikolai Treumuth "Narva sündmused 1599. a. sügisel", Ajalooline Ajakiri, 1931 nr. 1 Es va enviar ràpidament a Paide un nou comandant del castell, així com els diners dels salaris i peces de roba per als soldats, que es van recollir d'entre els habitants de Tallinn.
miniatura|esquerra|Ruïnes del castell de Paide al segle XVIII, dibuix d'Eduard Philipp Körber de la col·lecció de Johann Christoph Brotze
La fortalesa de Paide també va tenir un paper important en la Guerra suecopolonesa , que va començar l'any 1600. A la tardor de 1600 el quarter general del duc Carles (més tard rei Carles IX de Suècia) es trobava a Paide. L'esposa de Carles, Cristina d'Holstein-Gottorp, també va romandre a Paide fins a principis de 1601, any en què el governador de Paide era Elert von Tiesenhausen (m. 1601)
miniatura|Ruïnes del castell de l'orde de Paide al tombant del segle XIX al XX
L'any 1602, les tropes poloneses sota el comandament del Gran Hetman de la Corona, Jan Zamoyski, van assetjar Paide i van obligar els defensors del castell a capitular. El 1604 va tenir lloc la Batalla de Paide sota les muralles del castell, en la qual les tropes poloneses, dirigides per l'Hetman de camp de Lituània Jan Karol Chodkiewicz, van derrotar les forces sueques. La batalla es va considerar tan rellevant que Chodkiewicz va ser ascendit a Gran Hetman de Lituània després de la victòria, mentre que el líder de les tropes sueques, Arvid Eriksson Stålarm, va ser condemnat a mort (tot i que la sentència no es va arribar a executar). El 1608, el castell de Paide va tornar a caure en mans dels suecs.
El 1636, el castell de Paide, obsolet i molt afectat per les guerres, va ser eliminat de la llista de fortaleses i part de les seves estructures de defensa van ser destruïdes. Les ruïnes del castell i la ciutat que les envoltava van ser donades al senyor del Manso de Mäo, Lennart Torstenson, i Paide va perdre els seus drets de ciutat fins aleshores vigents.
Segles XIX en endavant miniatura|Fossat del costat del carrer Tallinna i ruïnes de l'edifici del convent. esquerra|miniatura|Vallimägi l'any 2013. Entre 1895 i 1897, es va restaurar la torre principal del castell de Paide, la Pikk Hermann, i l'edifici de la porta oest segons el projecte de l'arquitecte Wilhelm Neumann, alhora que es va condicionar l'entorn de Vallimägi. El 1941, les tropes sovietiques en retirada van fer volar la torre Vallitorn. La torre va ser reconstruïda i es va obrir al públic el 23 d'abril de 1993. Entre els anys 1862 i 1993, sobre el bastió situat entre els carrers Tallinna i Valli, hi va haver l'edifici de fusta de l'església ortodoxa russa de la Dormició de la Mare de Déu de Paide.
Actualment, a Vallimägi i a les ruïnes del castell s'hi organitzen esdeveniments a l'aire lliure, incloent-hi l'Arvamusfestival (Festival de l'Opinió). L'any 2009 van començar les obres de reconstrucció de Vallimäe i la torre Vallitorn."Paide Vallimägi sai aasta viimasel päeval kümneid miljoneid kroone" Järva Teataja, 5. jaanuar 2009
Història de la construcció miniatura|Plànol del castell de Paide cap a l'any 1700. El castell es va construir a Paide Vallimägi, un lloc que oferia protecció natural gràcies als aiguamolls, els boscos i el riu Pärnu. S'ha suposat que en aquest mateix indret hi havia anteriorment una fortalesa dels estonians. Les coordenades geogràfiques de la torre principal del castell són .
Construccions inicials Durant molt de temps es va suposar que la primera estructura de defensa construïda a Vallimägi va ser una torre-fortalesa octogonal; tanmateix, les investigacions arqueològiques realitzades a la dècada de 1980 van mostrar que els fonaments de la torre eren adjacents als de la muralla, cosa que suggereix que la torre podria no haver estat la primera construcció. La torre feia uns 30 m d'alçada i els seus murs tenien fins a 3 m de gruix. El material principal de construcció va ser la pedra calcària local de bona qualitat. Probablement, al territori del castell també hi havia construccions temporals de fusta, ja que la torre-fortalesa no era adequada com a habitatge permanent.