Varadero és una ciutat de Cuba situada al nord-oest del municipi de Cárdenas, a la província de Matanzas, a uns 130 quilòmetres a l'est de L'Havana. Es localitza a la península d'Hicacos, i al nord-est es troba Punta Hicacos, el punt més septentrional del país. Varadero constitueix un territori especial de la República de Cuba i és el punt habitat més proper als Estats Units d'Amèrica.
La ciutat compta amb una extensió d'aproximadament 30 quilòmetres, dels quals 22 corresponen a platges. Limita al nord amb l'Estret de Florida, al sud amb la Badia de Cárdenas, a l'est amb el municipi de Cárdenas i a l'oest amb la caiera de Sabana-Camagüey. La seva població és el voltant de 26.680 habitants, dels quals prop de 7.000 resideixen en la pròpia península.
El principal sector econòmic de Varadero és el turisme, activitat que empra la major part de la força laboral local.
Història Quan a Cuba o qualsevol altre país es diu "Varadero", immediatament s'associa aquest nom en primer terme a una bellíssima platja, ja que així es diu la platja més extensa i famosa d'aquesta península; i en segon al turisme, perquè Varadero és un dels llocs turístics més importants del país. En fer això, es desconeix la història antiga de la zona on s'enclava el famós balneari. Que al moment de produir-se el bé anomenat Encontre de Dos Mons, com va deixar assegut l'inoblidable capità Antonio Núñez Jiménez en ocasió del 5è centenari de Cristòfor Colom a Cuba, la península d'Hicacos estava poblada per aborígens, donen fe les evidències trobades en les coves d'Ambrosio i dels Musulmans i els seus, fins avui, indesxifrables pictografies. Al museu de Varadero s'exposen restes d'un dels aborígens trobats en la solapa de la "Cova dels Musulmans". L'ossada exposada correspon a un lloc funerari que es calcula va existir entre els 500 Era comuna i els 500 primers de la nostra era.
El doctor Ercilio Vento Canosa assegura que les seves recerques demostren que l'esquelet va pertànyer a un home entre 25 i 35 anys d'edat, malalt d'anèmia i sífilis.
Antecedents També en la solapa de la Cova dels Musulmans es van trobar restes del Mealunus-rodes, un animal prehistòric considerat l'antecessor dels huties i que va servir com a aliment als aborígens. Se suposa que el referit animal tenia moviments molt lents, per la qual cosa resultava fàcil caçar-lo.
En aquest lloc, hi ha 72 pictografies, algunes d'aborígens amb trets negroides. La cova està formada per cinc salons. El més important és el de les claraboies, amb un orifici en la seva part superior, on es conserven més dibuixos.
Els jaciments arqueològics de Varadero, que no estan només en les coves d'Ambrosio i dels Musulmans, no són només importants per al famós balneari, sinó també per a Matanzas i Cuba en general. Però la Playa Azul té a més una interessant història més recent.
Durant els segles XVI i XVII els conqueridors van explotar extenuadament les salines del lloc, per a autoproveir-se o enviar cap a Mèxic i altres colònies americanes. D'igual manera van convertir en carbó grans extensions boscoses de la zona i de la futura ciutat de Cárdenas, ascendida fins el 1828, sembrant canya i cafè i criant bestiar boví en bona part de les seves planes.
Sorgiment de Varadero A mitjans del alguns veïns de Cárdenas, atrets per la fina sorra i les càlides i transparents aigües, van alçar alguns habitatges. En va, els culicoides i els mosquits els van derrotar. Alhora van tornar, i de nou van ser foragitats per les plagues. I un tercer intent va ser frustrat per un reci temporal, que va tirar a baix el que s'havia edificat.
En 1883, deu tenaços i tossuts cardenencs van fundar una sort de Societat Anònima per construir un caseriu, "per tal d'engrandir i fomentar el poblat de Varadero". En aquesta oportunitat ni xanquers ni tempestes van frenar els "decemvirs" –així van nomenar els 10 pares fundadors del futur balneari-, els qui per la modesta suma de 1.350 pesos espanyols, van adquirir dues cavalleries a la península, i tot seguit van construir l'església, la plaça del mercat i el parc.
En 1887 l'Ajuntament de Cárdenas va aprovar els plànols del primigeni assentament, per la qual cosa es considera el 15 de desembre de 1887 com a data de la fundació oficial de Varadero.
Per arribar a Varadero eren necessàries set hores amb tren des de L'Havana a Cárdenas, i d'allà, abordar una goleta o un carretó incòmode. Tot i així, algunes famílies cardenenques i molt comptades de la capital, van establir les seves casernes estiuenques. A principis del segle XX; no passaven de 25 les edificacions. L'aigua potable es traslladava en pipes llençades per muls i la plaga de mosquits va continuar afectant.
Un dia, Enrique Torres va aixecar un quiosc per vendre tot tipus de productes, i el 1926 va construir l'hotel identificat amb el seu cognom, pioner de l'actual indústria sense fum varaderenc –més de 50 i 15.000 habitacions.La Torre va ser demolida als anys 60 per a sorpresa, frustració i torbació d'arquitectes i historiadors. La demolició total va passar el 1971.
Amb l'hotel Torres, havia debutat una de les molt escasses atraccions de l'encara inhòspit paratge: les regates. Dues canoes de sis remers, la "Varadero" i la "Halley", van iniciar la tradició de celebrar-les anualment el darrer diumenge de juliol.
A finals dels anys 20, malgrat els inequívocs senyals del col·lapse bancari que es gestava a l'Amèrica del Nord, l'alta burgesia va posar els seus ulls a Varadero. I per si no n'hi hagués prou, va atreure també l'atenció d'un acabalada nord-americana enriquit sobretot amb la fabricació de dinamita: Irene Dupont.
Immediatament, va fundar la Peña de Hicacos, S.A. A continuació, va adquirir la meitat de Varadero –des de l'actual carrer 54 fins la popular Cueva del Pirata, o sigui, unes 512 hectàrees, per la insignificant xifra de 4 centaus el metre quadrat. Un cop urbanitzada la major part del terreny, el metre quadrat va arribar a cotitzar-se des de 20 fins a 100 pesos.
Mentrestant, el 1931 es va construir La Mansió Xanadú, amb quatre pisos, nombroses habitacions i banys, biblioteca i fins i tot una cava supèrbiament proveïda. Està situada al penyal de San Bernardino i va ser dissenyada pels arquitectes Covarrocas i Govantes en 1927 a la qual cosa va afegir un camp de golf de nou forats i un òrgan valorat llavors en 110.000 dólars. Amb l'òrgan inclòs, en estrenar-ho el 1931, la residència n'havia costat 710.000 dólars… en plena caiguda de l'economia mundial.
L'espanyol d'origen basc José Fermín Iturrioz y Llaguno, que era el director de la famosa fàbrica de ron Arechabala, va comprar una parcel·la de terra al voltant d'una llacuna i va edificar la seva vivenda el 1938, prop de la qual el 1945 va edificar la companyia un club social per als seus empleats. És la residència situada al Parque Josone (inicials dels propietaris del lloc, José i Onelia).
Encara roman en activitat el túnel que va aixecar José Arechabala S.A. per sota de la primera avinguda que sortia a la platja, i que en l'actualitat porta al Centre Internacional del Busseig del balneari, que posseeix la segona barrera coral·lina més extensa del planeta.
La colonització La península d'Hicacos va ser descoberta el 1508 durant un viatge d'exploració liderat per l'espanyol Sebastián de Ocampo. El 1540 el lloc apareix en un mapa elaborat per Alonso de Santa Cruz.
Els conqueridors espanyols van expulsar la població indígena de la península durant el i van convertir el lloc en escar i salina desmuntant els seus boscos en poc temps. La salina va proveir una gran part de la flota espanyola des del 1587 i va seguir en operació fins el 1961.
Les coves naturals de la península van servir d'amagatall a pirates i esclaus fugitius (cimarró). En una d'elles, la cova d'Ambrosio, es troba el conjunt de pictografies més gran en la zona del Carib.
La urbanització i inicis del turisme De finals del daten les primeres construccions amb finalitats recreatives quan es van autoritzar deu parcel·les per a les cases d'estiu de l'alta societat de la pròxima ciutat de Cárdenas. En aquesta mateixa zona, entre els actuals carrers 42 y 48, també es va construir en 1915 el primer hotel de la península anomenat "Varadero" i més endavant "Club Naútico", per als participants de la regata de rem la qual es va celebrar anualment des del 1910.Tourismus in Varadero, Markus Reitzig, Berlín 1999 miniatura|Playa Paradisus.
L'ascens de Varadero miniatura|Varadero, la "Playa Azul".
Durant els anys 20 i 30 del es van instal·lar nombrosos cubans i nord-americans adinerats amb les seves residències al llarg de la platja. Entre ells destaquen Thomas Coleman Du Pont de Nemours, besnet del fundador de la transnacional DuPont.
Un primer boom en les construccions hoteleres es registra al començament de la dècada dels 50.
El triomf de la revolució en 1959 no solament marca la nacionalització de la indústria turística. Les 8.000 Taquilles van ser construïdes entre els carrers 44 i 46 en el mateix lloc on la urbanització i el turisme anteriorment havien pres el seu començament. Els voltants del parc es van convertir en el centre del poble. Durant el període dels anys 60 fins als 80, Varadero es va transformar en un centre cultural i particularment de la música cubana. Al parc central (8.000 Taquilles) van tenir lloc innombrables concerts, festivals, esdeveniments esportius i recreatius.Article original del diari cubà "Juventud Rebelde" sobre la iniciativa dels habitants de Varadero per a salvar les seves tradicions. ("Añoranza por el parque") Amb el lleuger augment del turisme internacional durant la dècada dels 80 neix l'anual Carnaval Internacional de Varadero i es desenvolupen múltiples iniciatives col·lectives entre la població local i els visitants estrangers. En el seu moment de clímax el Carnaval s'estenia pels mesos de gener i febrer complets.
Increment de l'explotació turística Des de principis dels anys 90 s'inicia la construcció d'un gran nombre d'hotels per al turisme internacional (majorment de 4 i 5 estrelles, finançats a través d'inversions nacionals i estrangeres a curt termini) amb l'objectiu de desenvolupar el turisme com a important font de divises i alleujar la crisi econòmica després del col·lapse del camp socialista. Paral·lel a l'augment del turisme s'observa la separació de la població local dels llocs directius en els sectors estatals, comunitaris i econòmics, així com la seva substitució per quadres provinents d'altres regions de Cuba. En el context de l'aguda crisi econòmica per la qual va travessar el país, les instal·lacions populars com el parc de les 8000 Taquilles, el cinema i altres centres culturals i comunitaris cauen en descuit i són tancats posteriorment. El Carnaval Internacional veu la seva última edició en 1995. Decau el concepte del turisme integral a favor de la concentració de les activitats turístiques en els complexos "tot-inclòs". Al municipi Varadero vivien al 2010 uns 20.000 habitants, dels quals 7.000 a la península i 13.000 en els poblats de Santa Marta i Boca de Camarioca. En aquest any es va abolir el municipi de Varadero i es va reintegrar al municipi de Cárdenas.
Desenvolupament miniatura|Camp de golf. Aquest municipi compta amb un dels majors IDH i nivells de vida de Cuba. Els hotels de construcció més recent després del 2000, principalment es van construir seguint codis ambientalistes i amb el menor mal possible al mitjà. La platja compta amb un dels millors serveis de recollida d'escombraries i deixalles superant fins i tot a la major part dels municipis de L'Havana, sent només millor el de Miramar i El Vedado, a la capital del país. Varadero compta amb una de les infraestructures hoteleres majors de la regió del Carib.
Varadero rep anualment al voltant d'1 milió de visitants.Població i visitants en 2007 (Font: Oficina Nacional d'Estadística, Ministeri de Turisme de Cuba) Continua sent el primer centre turístic de sol i platja de Cuba i aporta 30-40% dels ingressos en aquest sector.