Jordi Torras i Comamala (Barcelona, 11 de juny de 1922 - 12 de gener de 1999)La Vanguardia. Nota necrològica va ser un actor, crític i historiador cinematogràfic català.
Es llicencià en farmàcia però es formà com a actor a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Participà en el teatre professional com a component de diverses companyies, entre les quals el Teatre Lliure, el Talleret de Salt i el Teatre Nacional de Catalunya.
Ha fet de crític cinematogràfic a Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya, en un programa que dirigia Joaquín Soler Serrano, on el 1956 fundà, amb Esteve Bassols Montserrat, els premis Sant Jordi de cinematografia. Va fer d'actor de cinema, va promoure sessions de cinefòrum i publicà articles a La Vanguardia i estudis periodístics sobre cinematografia. També va fer teatre i sèries de televisió a TVE-Catalunya i a TVC com Laberint d'ombres (1998). El 1989 fou guardonat amb el premi extraordinari de cinematografia de la Generalitat, i el 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Filmografia Bilbao (1978) de Bigas Luna Companys, procés a Catalunya (1979) de Josep Maria Forn i Costa, en el paper del fiscal Enrique de Querol Duran L'home de neó (1988) d'Albert Abril La febre d'or (1992) de Gonzalo Herralde El pájaro de la felicidad (1993) de Pilar Miró
Llibres Viajes sentimentales por los cines de Barcelona (1965) Història dels cinemes de Gràcia (1999) Somnis de reestrena (1999)
Referències
Categoria:Actors barcelonins contemporanis Categoria:Creus de Sant Jordi 1995 Categoria:Crítics de cinema barcelonins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XX Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Actors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Actors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX