miniatura|195x195px|El monestir de Sant Domingo de Sitges . Les Glosas Silenses són comentaris en llengua romanç peninsular, realitzats per copistes medievals als marges d'un còdex en llatí que es trobava al monestir de Santo Domingo de Silos . Daten de finals del i, igual que les Glosas Emilianenses, la seva finalitat és aclarir els passatges foscos del text llatí . Es van trobar a l'arxiu del monestir de Santo Domingo de Silos, d'on procedeix el seu nom, a la província de Burgos, comunitat autònoma de Castella i Lleó . No obstant això, aquestes gloses poden ser només còpies la versió original de les quals fos molt anterior, probablement poc posterior al manuscrit llatí que conté les gloses de San Millán, que pot ser també el lloc original de la seva procedència. En l'actualitat es conserven a la Biblioteca Britànica .
Descrició Les Glosas Silenses són un conjunt d'anotacions en llatí que es van trobar als marges d'un manuscrit del conegut com el "Còdex Silense". Aquest manuscrit conté una còpia de l'obra "Història dels gots" de l'historiador Paulo Orosio, que data del . Les gloses van ser escrites al al monestir de Sant Pere de Cardenya, a prop de Burgos, al nord d'Espanya.
Les Glosas Silenses són importants perquè representen un dels primers exemples coneguts d'escriptura en romanç, una primerenca etapa de l'idioma que en algun moment evolucionaria cap a l'espanyol modern. Les gloses consisteixen en breus anotacions escrites en la llengua vernacla romanç, que expliquen o tradueixen paraules o frases llatines del text principal. Aquestes gloses són crucials per als lingüistes i historiadors perquè proporcionen evidència escrita primerenca del romanç a la península ibèrica, cosa que ajuda a rastrejar l'evolució de l'idioma espanyol i altres llengües romàniques. A més, les Glosas Silenses ofereixen una visió de la vida quotidiana i la cultura de l'època, així com de les interaccions entre el llatí i el romanç en aquest període històric.
El text de les Glosas Silenses S'han trobat un total de 368 gloses (notes manuscrites), de les quals a continuació es pot llegir un extracte (per a més claredat, els termes llatins estan escrites amb majúscules i els romanços amb lletra itàlica, seguits del nombre de la glossa entre parèntesis):
RELIQUENS: elaiscaret (3); DEUORANDUM [por manducaret] (4); IGNI COMBURATUR: kematu siegat (9); LIMPHA: aqua (12); IGNORANS: qui non sapiendo (17); CASTE: mundamientre (20); INFIRMIS IMBALIDIS: debiles, aflitos (26); PROELIO: punga (48); QUI PREBENT: ministrent, sierben (49); STRAGES: occisiones, matatas (52); INERFICERE: matare (58); DEDUCANTUR: lieben adduitos (63); CETERIS: conos altros (65); ESSE: sedere (72); ADULTERIA: fornicio (82); ABSENTE: luenge stando (83); INSISTANT: ke siegan (91); AUGURIA: agueros (111); EXERCENT: qui facen (116); NON LICEAT: non conbienet (118); OMNIA EXERCERE: manda pro fere totas cosas (121); PER SEMED IPSUM: per sibi eleiso (129); OSCULUM: salutatione (135); ABDUCTA: lebata (159); PUDORIS: de la vergonia (171); CONIUGES: mulieres (176); PRIUS: anzes (183); LEGITIMAN: streita (201); USQUE AD FINEN: ata que mueran (201); HABEAT: aya (218); HABEANTUS: siegan (227); NEC AUDEAT: non siegat osatu (244); SALTARE: sotare (251); IN SALTATIONE: ena sota (251); ET MOSTRUOSE: qui tingen lures faces (261); TEMPESTATES: bientos malos (276); CONBENTU: conceillo (283); COITU: semen (321); CADABERA: elos cuerpos (327); FEMUS: stiercore (332); EDERIT: manducaret (338)
Referències
Bibliografia Rafael Cano (coord.), Eduardo Bru, Història de la llengua espanyola, 2. a edició actualitzada, Ariel Lingüística, Barcelona, 2005, págs. 302-303.
Categoria:Glossaris Categoria:Primers testimonis de les llengües romàniques Categoria:Literatura medieval en castellà