El Gran Pelegrinatge [Great Pilgrimage] de 1913 va ser una marxa duta a terme a la Gran Bretanya per sufragistes que feien campanya no-violenta en favor del sufragi femení, i que fou organitzada per la Unió Nacional de Societats pel Sufragi Femení (NUWSS). Moltes dones es van desplaçar a Londres des de tot Anglaterra i Gal·les, i en nombre de 50.000 van assistir a una manifestació multitudinària a Hyde Park. Includes full text of several primary sources Includes a photograph of the marchers
Antecedents miniatura|La ruta de Carlisle cap a Londres|355x355px La idea de la marxa va ser proposada per primera vegada per Katherine Harley en una reunió del subcomitè de la NUWSS a Londres el 17 d'abril de 1913. Ràpidament es van elaborar plans, que es van publicar a través del butlletí informatiu de la NUWSS *Common Cause*, per dissenyar sis rutes per les quals les manifestants convergirien a Londres en un míting a Hyde Park el 26 de juliol de 1913. Les diferents rutes es van anomenarː Great North Route (des de Newcastle i Ànglia de l'Est); Watling Street Route (des de Carlisle, Manchester i el nord de Gal·les); West Country Route (des de Land's End i el sud de Gal·les); Bournemouth Route; Portsmouth Route; i Kentish Pilgrim Way, procedent de Kent.
La marxa Les primeres manifestants van partir el 18 de juny, i van tenir sis setmanes per arribar a Londres des de Carlisle i Newcastle. Cada contingent anava precedit per pancartes que declaraven que la marxa era respectuosa amb la llei, pacífica i no-violenta, aclarint la postura del NUWSS per distingir-se de la militància de la WSPU. Dones de totes les classes es van unir a la marxa, inclosa, per exemple, Beatrice Egerton, Lady Rochdale, que va marxar de Carlisle a Londres, i la sufragista i política escocesa Helen Fraser, que va marxar amb el contingent gal·lès, en el qual hi anava també el polític del Partit Liberal Aneurin Williams. enllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Women's_pilgrimage_procession_leaving_Drayton_for_Banbury,_1913.jpg|esquerra|miniatura|La ruta que sortí de Drayton cap a Banbury|324x324px La marxa es va organitzar amb gran detall. La informació prèvia proporcionada als participants incloïa un «itinerari poble per poble» amb detalls sobre l'allotjament i les instal·lacions. Es transportaria una sola peça d'equipatge per persona, hi havia crides de llista diàries i es demanava als participants que portessin rosetes en verd, blanc i vermell, i no en el color porpra de les sufragettes. Algunes manifestants portaven caravanes tirades per cavalls per allotjar-s'hi durant el camí, mentre que d'altres viatjaven a peu o en bicicleta, i s'allotjaven amb simpatitzants locals o se'ls trobava un altre allotjament. Les manifestants van ser convidades a unir-se al pelegrinatge tant de temps com poguessin: mentre que algunes dones van marxar durant les sis setmanes, d'altres només van poder dedicar-hi una part d'aquest temps, uns quants dies. miniatura|333x333px|Pelegrines sufragistes sortint de Thame, Oxfordshire Al llarg del camí, s'anaven celebrant reunions per promoure la causa. En alguns casos, les dones eren rebudes amb violència per part de gent local hostil, com a Ripon, on van ser atacades per borratxos que celebraven la fira agrícola local, i a Thame, on es va intentar cremar una de les caravanes de les manifestants mentre hi dormien.
Míting central miniatura|Acampada a Kineton, durant el Pelegrinatge de les Dones de 1913 El Gran Pelegrinatge havia de culminar amb un servei a la catedral de Sant Paul i una concentració de 50.000 persones a Hyde Park el dissabte, 26 de juliol. Aquell dia les manifestants es van anar congregant en els punts preestablerts per arribar fins al parc, on 78 oradors es dirigiren a la multitud des de 19 plataformes, una per cada federació dins de la NUWSS. A les 18:00 es va votar a cada plataforma i les assistents van aprovar per unanimitat la moció «Que aquesta reunió exigeixi una mesura governamental per al sufragi de les dones». miniatura|Esmorzar de campament a Kineton
Impacte En arribar a Londres, s'havien recollit gairebé 50.000 signatures per donar suport a aquesta petició i s'havien aportat alguns milers de lliures a la causa, però, tot i que l'esdeveniment va resultar ser una victòria moral per a les sufragistes, el dret de les dones a exercir el vot en igualtat de condicions que els homes encara trigaria. I a la Gran Bretanya no es va obtenir fins al 1928, amb la Llei d'Igualtat de Drets Electorals.
Commemoració del centenari El 2013 es va organitzar una sèrie de caminades per commemorar el centenari del pelegrinatge. L'obra de teatre Oxygen, de la dramaturga Natalie McGrath, inspirada en la marxa de 1913, va ser representada en diversos llocs al llarg de la ruta.
Vegeu també Marxa del fang, processó sufragista de 1907 a Londres Marxa i manifestació sufragista del Diumenge de les Dones de 1908 a Londres Processó de la Coronació de les Dones, marxa sufragista de 1911 a Londres Caminades pel sufragi, entre 1912 i 1914 als EUA Desfilada pel sufragi femení, marxa sufragista de 1913 a Washington, DC Sentinelles silencioses, protesta de 1917 a 1919 a Washington, DC Marxes de Selma a Montgomery, marxa sufragista de 1965 als EUA
Referències
Categoria:Manifestacions del segle XX Categoria:Sufragi femení Categoria:Sufragistes britànics Categoria:Història del feminisme Categoria:Drets de la dona Categoria:Segle XX al Regne Unit