El Colós de Rodes (grec antic: Ὁ Ἥλιος Ῥόδιος, Ὁ Κολοσσὸς Ῥόδιος – ho Hélios Rhódios, ho Kolossòs Rhódios, llatí: Colossus Solis Rhodi o Solis Colossus Rhodi, grec modern: Κολοσσός της Ρόδου – Kolossós tis Rhódu) va ser una gegantina estàtua del déu Hèlios construïda a l'illa de Rodes en el per Cares de Lindos.
Segons la majoria de les descripcions contemporànies, el colós feia aproximadament 70 colzades, o 33 metres d'alçada, aproximadament dos terços de l'alçada de la moderna Estàtua de la Llibertat des dels peus fins a la corona, situada a Nova York, tot i que descansava sobre una plataforma menys elevada. Va ser una de les Set meravelles del món antic. Es va esfondrar durant el terratrèmol del 226 aC, encara que se'n van conservar parts. D'acord amb l'Oracle de Delphes, els rodis no el van reconstruir. Joan Malales va escriure que Adrià durant el seu regnat va tornar a erigir el Colós, però es va equivocar. Segons la Suda, els rodis eren anomenats colosseus (), perquè van aixecar l'estàtua a l'illa.
L'any 653, una força àrab sota el comandament del general musulmà Mu'awiya I va conquerir Rodes, i segons la Crònica de Teòfanes el Confessor l'estàtua va ser completament destruïda i les restes venudes.
Des del 2008, s'han anunciat una sèrie de propostes encara no realitzades per construir un nou Colós al port de Rodes, tot i que la ubicació real del monument original continua en disputa.
Setge de Rodes A finals del , Rodes, aliada de Ptolemeu I d'Egipte, va impedir una invasió massiva organitzada pel seu enemic comú, Antígon I Monoftalm.
El 304 aC, va arribar una força de socors de vaixells enviats per Ptolemeu, i Demetri (fill d'Antígon) i el seu exèrcit van abandonar el setge, deixant enrere la major part del seu equipament de setge. Per celebrar la seva victòria, els rodis van vendre l'equipament deixat per 300 talents i van decidir utilitzar els diners per construir una estàtua colossal del seu déu patró, Hèlios. La construcció es va deixar a la direcció de Cares, un nadiu de Lindos a Rodes, que havia estat involucrat amb estàtues a gran escala abans. El seu mestre, l'escultor Lisip, havia construït una estàtua de bronze de Zeus de 22 metres d'alçada a Tàrent.
Els orígens Alexandre el Gran, mort a una edat primerenca, no va arribar a temps de designar successor. Llavors, van esclatar fortes disputes entre els seus generals, els diàdocs, tres dels quals es van acabar dividint la major part de l'imperi a l'àrea de la Mediterrània.
Durant la disputa, Rodes es va mantenir al costat de Ptolemeu I i, quan aquest general va passar a ser rei d'Egipte, van formar una aliança que va controlar gran part del comerç a la Mediterrània oriental.
Un altre dels generals d'Alexandre, Antígon, es va sentir molest amb el desenvolupament dels fets. L'any 305 aC, va ordenar al seu fill Demetri (llavors ja un famós general) envair Rodes amb un exèrcit de 40.000 soldats. No obstant això, la ciutat es trobava ben protegida i Demetri es va veure obligat a construir un bon nombre de torres de setge per accedir als murs. La primera d'aquestes torres va ser muntada sobre sis embarcacions, les quals van ser arrossegades durant una tempesta abans de poder ser utilitzades. Ho va intentar novament amb una torre encara més gran per terra, però els defensors de Rodes ho van aturar inundant la terra enfront dels murs per evitar l'avanç de les torres. L'any 304 aC, una flota d'embarcacions enviades per Ptolemeu va arribar a Rodes i va causar la desbandada de l'exèrcit de Demetri, que va abandonar gran part del seu equipament. Malgrat el seu fracàs a Rodes, Demetri es va guanyar el sobrenom de Poliorcetes, «l'assetjador de ciutats», pels seus èxits a tot arreu.
Per celebrar la seva victòria, els rodis van decidir construir una estàtua gegant del seu déu patró, Hèlios. La construcció va ser deixada sota la direcció de Cares, nadiu de l'illa, que havia treballat prèviament en la construcció de grans estàtues. El seu mestre, el famós escultor Lisip, havia construït una estàtua de Zeus de 18 metres d'alçada.
La construcció i el seu destí final La construcció va començar l'any 292 aC. Els relats antics, que difereixen fins a cert punt, descriuen l'estructura com a construïda amb barres d'unió de ferro a les quals es fixaven plaques de bronze per formar la pell. L'interior de l'estructura, que es trobava sobre un pedestal de marbre blanc de prop de l'entrada del port de Rodes, es va omplir de blocs de pedra a mesura que avançava la construcció.Accounts of Philo of Byzantium ca. Altres fonts situen el Colós en uns espigons del port. Segons la majoria de les descripcions contemporànies, l'estàtua en si tenia uns 70 colzades, o 32 metres. Gran part del ferro i el bronze es van reforjar a partir de les diverses armes que l'exèrcit de Demetri va deixar enrere, i la segona torre de setge abandonada podria haver estat utilitzada per bastides als nivells inferiors durant la construcció.
Filó de Bizanci va escriure a De septem mundi miraculis que Chares va crear l'escultura in situ col·locant-la en cursos horitzontals i després col·locant «…un enorme munt de terra al voltant de cada secció tan bon punt es va completar, enterrant així l'obra acabada sota la terra acumulada, i realitzant la colada de la següent part al nivell».
Els enginyers moderns han proposat una hipòtesi per a la construcció de l'estàtua, basada en la tecnologia de l'època, i els relats de Filó i Plini, que van veure i descriure les ruïnes.
L'arqueòloga Ursula Vedder ha proposat que l'escultura es fes en grans seccions seguint els mètodes tradicionals grecs i que el relat de Filó «no és compatible amb la situació demostrada per l'arqueologia a l'antiga Grècia».
El colós dempeus (280–226 aC) Després de dotze anys, el 280 aC, l'estàtua es va acabar. A les antologies de poesia gregues es conserva el que es creu que és el text de dedicatòria genuí del Colós.Anthologia Graeca vi.171 (cf. H. Beckby (Munich 1957))
Col·lapse (226 aC) miniatura|Concepció de l'artista a partir del Llibre de coneixement de la Societat Grolier de 1911 L'estàtua va romandre durant 54 anys, abans que Rodes patís un terratrèmol l'any 226 aC. El terratrèmol aC va causar danys importants a grans porcions de Rodes, inclosos el port i els edificis comercials, que van ser destruïts. Aleshores, l'estàtua es va trencar pels genolls i va caure a terra. Ptolemeu III es va oferir a pagar-ne la reconstrucció, però l'Oracle de Delfos va fer pensar als rodis que havien ofès Hèlios i van declinar l'oferiment.
Les restes de l'estàtua van romandre sobre el terra de Rodes durant més de vuit segles, i tot i trencades resultaven tan impressionants que molts hi viatjaven tan sols per veure-les. Plini el Vell destacava que ben pocs podien voltar amb els seus braços el dit polze caigut per terra, i que cadascun dels dits del Colós era més gros que moltes estàtues.
Les restes van ser descrites breument per Estrabó (64 o 63 aC - c. 24 dC), a la seva obra Geografia (Llibre XIV, capítol 2.5). Estrabó va ser un geògraf, filòsof i historiador grec que va viure a Àsia Menor durant el període de transició de la República Romana a l'Imperi Romà. Estrabó és conegut sobretot per la seva obra Geographica («Geografia»), que presentava una història descriptiva de persones i llocs de diferents regions del món coneguts durant la seva vida.
Estrabó afirma que:Plini el Vell (23/24 dC - 79) va ser un autor romà, naturalista i filòsof natural, un comandant naval i de l'exèrcit del primer Imperi Romà i amic de l'emperador Vespasià. Plini va escriure l'enciclopèdica Naturalis Historia (Història natural), que es va convertir en un model editorial per a les enciclopèdies. La Naturalis Historia és una de les obres individuals més grans que han sobreviscut des de l'Imperi Romà fins als nostres dies i pretén cobrir tot el camp del coneixement antic. Plini va dir:
Destrucció de les restes El destí final de les restes de l'estàtua és incert. Rodes té dos terratrèmols greus per segle, a causa de la seva ubicació a l'arc hel·lènic sísmicament inestable. Pausànias esmenta a la Descriptio Graeciae, escrivint ca.174, com la ciutat va quedar tan devastada per un terratrèmol que es va considerar complert l'oracle de la sibil·la que preveia la seva destrucció. Això significa que l'estàtua no hauria sobreviscut molt de temps si mai hagués estat reparada. Al , Rodes es va cristianitzar, per la qual cosa és improbable qualsevol manteniment o reconstrucció, si n'hi havia abans, d'una antiga estàtua pagana. El metall probablement s'hauria utilitzat per a monedes i potser també eines en l'època de les guerres àrabs, especialment durant els conflictes anteriors com les guerres sassànides.
L'inici de les incursions navals islàmiques contra l'Imperi Romà d'Orient va donar lloc a un relat dramàtic del que va passar del Colós. L'any 653, una força àrab sota el comandament del general musulmà Muawiyah I va assaltar Rodes, i segons la Crònica de Teòfanes el Confessor les restes de l'estàtua formaven part del botí, es van fondre i es van vendre a un comerciant jueu d'Edessa que va carregar el bronze als 900 camells, segons fa saber el cronista Teòfanes Isàuric. La mateixa història és registrada per Bar Hebreu, escrivint en siríac al a Edessa (després del saqueig àrab de Rodes): «I un gran nombre d'homes estiraven amb fortes cordes que eren lligades al voltant del colós de llautó que hi havia a la ciutat. I en van pesar tres mil càrregues de llautó corinti, i la van vendre a un jueu d'Emesa» (la ciutat siriana d'Homs)
En última instància, Teòfanes és l'única font d'aquest relat, i totes les altres fonts es poden rastrejar fins a ell. (pp 169–174) Com que la font de Teòfanes era siríaca, potser tenia informació vaga sobre una incursió i li atribuïa la desaparició de l'estàtua, sense saber-ne molt més. O la destrucció àrab i la suposada venda a un jueu poden haver-se originat com una metàfora poderosa del somni de Nabucodonosor de la destrucció d'una gran estàtua.
Atesa la probable negligència anterior de les restes i les diverses oportunitats per a les autoritats d'haver reutilitzat el metall, així com el fet que, malgrat les incursions islàmiques, l'illa va continuar sent un important punt estratègic de l'Imperi Romà fins ben entrat el , és poc probable que una incursió àrab hagi trobat molt, si n'hi ha cap, metall restant per endur-se. Per aquestes raons, així com per la percepció negativa de les conquestes àrabs, LI Conrad considera la història de Teòfanes sobre el desmantellament de l'estàtua com una propaganda probable, com la destrucció de la Biblioteca d'Alexandria.
Postura El colós a cavall del port va ser un producte de la imaginació medieval basada en la menció del text de la dedicatòria de «sobre terra i mar» dues vegades i els escrits d'un visitant italià que el 1395 va assenyalar que la tradició local sostenia que el peu dret s'havia aixecat on llavors es trobava l'església de Sant Joan del Colós. Moltes il·lustracions posteriors mostren l'estàtua amb un peu a banda i banda de la boca del port amb vaixells que hi passen per sota. Les referències a aquesta concepció també es troben a les obres literàries. El Cassius a Juli Cèsar de William Shakespeare (I, ii, 136–38) diu de Cèsar:
Shakespeare fa al·lusió al Colos també a Troil i Cressida (V.5) i a Enric IV, Part 1 (V.1).
«The New Colossus» (1883), un sonet d'Emma Lazarus escrit en una placa de bronze fos i muntat dins del pedestal de l'Estàtua de la Llibertat el 1903, contrasta aquest últim amb: miniatura|El colós imaginat en un gravat del de Martin Heemskerck, part de la seva sèrie de les set meravelles del món