miniatura|Una imatge generada per IA de Trump amb tacos vestit de gallina Trump Always Chickens Out (TACO, per les seves sigles en anglès: 'Trump sempre acaba fent el gallina' o 'Trump sempre s’acovardeix') és una descripció despectiva sobre l'hàbit del president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump, de fer amenaces per a després postergar-les o incomplir-les com a manera d'augmentar el temps per a la negociació o perquè el mercat financer es recuperi. La frase es va popularitzar el maig de 2025 després de les nombroses amenaces i ajornaments durant la guerra comercial que va iniciar amb els Liberation Day tariffs. A Wall Street, una operació TACO consisteix en comprar accions després que un anunci d'aranzels en faci baixar el preu, i seguidament vendre-les per a obtenir beneficis quan els aranzels s'ajornen o es redueixin i el mercat es refà.
El 2026, TACO també es va aplicar a les decisions de Trump en l'àmbit de la política exterior, concretament en relació a la seva renúncia d'annexionar-se Groenlàndia, el seu intent de trobar una sortida per a l'escalada de la guerra de l'Iran del 2026 atès que l'economia global es a veure afectada a causa de l'augment del preu del petroli, i el seu acord d'alto el foc in extremis després del seu propi ultimàtum.
El terme va desencadenar una munió de mems sobre Trump fent referència a l'acrònim TACO. Els mems sovint utilitzaven IA generativa per a produir imatges i vídeos artificials de Trump en situacions que parodiaven el terme viral. Les vinyetes de premsa parodiaven la reacció de Trump al terme, utilitzant sovint jocs de paraules i caricatures exagerades de Trump.
Història La tendència de Trump a canviar d'opinió sobre les seves posicions polítiques s'havia descrit des de la seva primera campanya presidencial, tot i que abans de l'aparició de l'acrònim TACO els comentaristes polítics utilitzaven termes com ara backtrack i flip-flop. Els agents de Wall Street ho anomenaven Trump put quan, durant el seu primer mandat (2017-2021), canviava de política si els mercats hi reaccionaven malament.
Aquesta tendència va continuar manifestant-se en el període previ i durant la seva segona presidència (2025-2029), i els observadors van assenyalar qüestions concretes referents al comerç, la immigració, i les relacions internacionals
El terme TACO trade va ser utilitzat per primera vegada pel periodista del Financial Times Robert Armstrong en un article d'opinió del 2 de maig de 2025 que tractava els aranzels i els seus efectes sobre l'economia dels Estats Units. A l'article, que forma part d'una sèrie titulada «Unhedged», Armstrong va escriure que els mercats s'estaven adonant que «l'administració estatunidenca té poca tolerància a la pressió del mercat i econòmica, i que serà ràpida a fer marxa enrere quan els aranzels piquin». Armstrong va anomenar-ho the Taco theory: Trump Always Chickens Out.
Exemples Aranzels Katie Martin, del Financial Times, va donar tres exemples de the Taco factor on Trump va revertir una decisió en resposta a la reacció del mercat: Trump establint alts Liberation Day tariffs i suspenent-los una setmana després, Trump demanant la destitució del president de la Reserva Federal, Jerome Powell, abans d'abandonar la idea, i els Estats Units d'Amèrica (EUA) comprometent-se a reduir els aranzels contra la Xina durant les converses comercials del maig. Un altre exemple és quan Trump va ajornar la seva proposta aranzelària del 50% que afectava les importacions de la Unió Europea fins al 9 de juliol, cosa que més tard va provocar que els mercats europeus repuntessin.
miniatura|Publicació de Trump anunciant la reversió d'alguns aranzels contra la Xina L'11 de juny de 2025, Trump va publicar a Truth Social que havia arribat a un acord en la guerra comercial dels EUA amb la Xina. ABC News va assenyalar que un portaveu xinès va declarar que era un «marc» per a consolidar els acords assolits al maig, i que les converses representaven la «primera reunió». El secretari de Comerç, Howard Lutnick, es va referir a l'acord com una «encaixada de mans per a un marc». The Wall Street Journal va publicar un editorial criticant l'acord, qualificant-lo de «treva que s'inclina a favor de la Xina» que sembla «restablir la relació comercial a on era fa uns mesos abans d'una escalada de represàlies». Fareed Zakaria, de The Washington Post, va veure el vague acord comercial com un exemple de TACO, excepte per «un gir», que els estatunidencs «encara pagaran un tipus aranzelari del 55% sobre els productes procedents de la Xina (en comparació amb l'aranzel del 10% de la Xina sobre els productes estatunidencs)». El 8 de juliol de 2025, Trump va tornar a anunciar un retard en la implementació d'aranzels contra 14 països, endarrerint el termini per a les negociacions del 9 de juliol a l'1 d'agost. Bloomberg va informar que Trump havia suavitzat el seu to dur amb la Xina per assegurar una cimera amb el secretari general del Partit Comunista Xinès, Xi Jinping, amb l'objectiu d'impulsar un acord comercial entre els EUA i la Xina.
Relacions exteriors Gideon Rachman, del Financial Times, va escriure que «Trump sempre s'acovardeix també en política exterior», citant un article de Jeremy Shapiro, del Consell Europeu de Relacions Exteriors, que va concloure que Trump havia amenaçat amb l'ús de la força contra adversaris estrangers en 22 ocasions (fins a principis del 2025), però que en realitat només ho havia complert en dues ocasions. Per exemple, durant el seu primer mandat, Trump va amenaçar amb «foc i fúria» contra Corea del Nord i va amenaçar d'esborrar l'Afganistan «de la faç de la terra» en deu dies; Trump no va complir en cap dels dos casos, sinó que va entrar en negociacions fallides amb Corea del Nord sobre el seu programa nuclear i va arribar a un acord per a la retirada dels EUA de l'Afganistan sense cap concessió significativa dels talibans a canvi. miniatura|Putin i Trump a la cimera d'Alaska del 2025 El terme es va utilitzar per a descriure l'actitud de Trump envers el president rus, Vladímir Putin, el 2025. Trump va amenaçar repetidament d'imposar més sancions a Rússia si no aturava la guerra d'Ucraïna. Putin va ignorar els avisos i Trump no els va complir. Trump va amenaçar amb «conseqüències extremes» si Rússia no acceptava un alto el foc abans del 8 d'agost de 2025. Quan va arribar la data límit, Trump va anunciar que rebria Putin a Alaska. Després de la cimera, Trump va suggerir que ara la responsabilitat requeia sobre Ucraïna per a cedir territori i posar fi a la guerra.
El gener de 2026, el terme es va utilitzar àmpliament per a descriure la renúncia de Trump de les seves amenaces d'annexionar-se Groenlàndia i imposar aranzels als aliats de l'OTAN que s'hi oposessin. Després de les protestes iranianes de 2025 i que Trump amenacés els líders iranians amb una intervenció militar, els comentaristes van utilitzar TACO per a descriure les accions de Trump que no es van materialitzar en aquell moment. En canvi, els EUA van dur a terme negociacions nuclears amb l'Iran, abans de d'iniciar una guerra de bombardejos juntament amb Israel.
A mesura que la subsegüent guerra de l'Iran de 2026 va començar a afectar els mercats mundials de petroli i valors, els analistes van avaluar que l'intent de Trump de sortir del conflicte mitjançant un TACO podria no ser factible, ja que l'Iran no semblava disposat a cedir. L'abril de 2026 Trump va emetre un ultimàtum, fixat per al 8 d'abril a les 2̣0:00 EDT, en què amenaçava de bombardejar totes les centrals elèctriques i ponts de l'Iran si aquest no acceptava les seves demandes. Dos dies abans de la data límit, l'Iran havia proposat un pla de pau de deu punts que Trump havia rebutjat i havia dit als periodistes que «no era prou bo». No obstant això, aproximadament una hora i 20 minuts abans que expirés la data límit, Trump va retirar el seu ultimàtum i va suspendre els atacs previstos durant dues setmanes com a part d'un acord d'alto el foc, afirmant que la proposta de pau de deu punts de l'Iran era una base «viable» per a futures negociacions.
Usos relacionats miniatura|Reunió d'Ursula von der Leyen amb Trump. La UE ha estat criticada per «arronsar-se» davant dels EUA Una variant de TACO anomenada EACO (Europe Always Chickens Out, o 'Europa sempre s'acovardeix') també s'ha aplicat a la Unió Europea (UE) durant les negociacions comercials amb els EUA des de la seva guerra comercial global. Criticada per la seva política d'apaivagament, la UE va evitar utilitzar els seus anomenats «mecanismes anticoercitius» com a represàlia pels aranzels de Trump i, en canvi, va intentar negociar un acord amb els EUA amb els aranzels aplicats. El procés d'apaivagament de la UE prové de la por que Trump retirés la defensa militar d'Europa, especialment pel que fa a la guerra russo-ucraïnesa. Com a resultat, va retardar repetidament els paquets contraaranzelaris destinats a productes importats específics dels EUA.
S'ha observat que els EUA són capaços d'explotar la dependència de la UE, especialment a causa de les divisions internes i la manca d'estratègia conjunta. Cal destacar que els funcionaris de la UE es van negar anteriorment a acceptar aranzels del 10% sobre els béns exportats als EUA. Posteriorment, la UE va acceptar un acord comercial en què la majoria dels seus béns exportats als EUA estarien subjectes a aranzels del 15% a canvi de no aplicar aranzels als béns estatunidencs. Els crítics han argumentat que la UE, sota la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es va rendir als EUA. Lionel Laurent, de Bloomberg News, va descriure l'acord comercial desigual com una amenaça per al ja feble creixement econòmic de la UE i va remarcar que «potser no és només Trump qui sempre s'arronsa».
Referències
Categoria:Donald Trump Categoria:Relacions internacionals dels Estats Units Categoria:Mems d'Internet