El santuari de Santa Maria della Stella és un temple de culte situat a Militello a Val di Catania, pertany a la diòcesi de Caltagirone. És un dels principals exemples del barroc sicilià i forma part del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO dins les «Ciutats del barroc tardà del Val di Noto».

El santuari està dedicat a la Mare de Déu de la Stella, patrona de la ciutat. La devoció mariana hi té una llarga tradició, amb festivitats i peregrinacions.

Història miniatura|Nativitat, Andrea della Robbia . miniatura|Sarcòfag de Blasco II Barresi . miniatura|241x241px|Crist a la columna, Gaetano Frazzetto . Els orígens del culte a Santa Maria della Stella es remunten a l’edat mitjana, probablement en època normanda, amb una primera església vinculada al nucli fortificat.

El temple catòlic va seru destruït parcialment per un incendi el 1618 i greument afectat pel Terratrèmol de Sicília de 1693. Va ser reconstruït a partir del 1722 per substituir l'antiga basílica. Va ser oberta al culte de nou el 1741.

L'edifici, dedicat a la Madonna della Stella, la principal patrona de la ciutat, està ubicat a la part superior d'una escalinata pintoresca i presenta una harmoniosa façana barroca ricament tallada, flanquejada per un imponent campanar. La façana va ser dissenyada per l'arquitecte Giuseppe Ferrara de Palazzolo Acreide, que va ser molt actiu a la Val di Noto durant els anys posteriors al terratrèmol; els exquisits estucs del segle XVIII que decoren l'interior són obra d'Onofrio Russo, natural d'Agrigent.

El temple fou consagrat el 1925 i posteriorment elevat a santuari marià.

Arquitectura L’edifici presenta una planta basilical de tres naus separades per pilars, amb solucions constructives antisísmiques.

La façana, atribuïda a Giuseppe Ferrara, és un exemple destacat del barroc tardà sicilià, amb decoració escultòrica i composició tripartida.

El campanar, iniciat el 1773, resta inacabat.

El conjunt pictòric va ser creat per Giuseppe Barone el 1947 amb frescos que representen la Presentació al Temple, Anunciació, Coronació de la Santíssima Verge i Apoteosi. El retaule de l'altar major és un gran Naixement de Maria, una obra dels voltants del 1760 d'Olivio Sozzi.

Interior del santuari L’interior conserva diverses obres d’art provinents d’edificis anteriors. Entre les més destacades hi ha una terracota policroma de la Nativitat, atribuïda a Andrea della Robbia i un retaule major amb la Nativitat de la Verge d’Olivio Sozzi (1753).

Sagristia i tresor del santuari La sagristia del santuari alberga mobiliari sagrat de plata (dels segles XV-XVIII) de l'església parroquial i de les seves filials, mobiliari de plata i d'or de l'estàtua de la Madonna della Stella, exvots d'or, ornaments de seda i or i mobiliari de damasc. També s'hi poden veure imatges sagrades, com ara un Sant Pau de Giovan Battista Baldanza del 1644, el monumental políptic del segle XV que representa Sant Pere a la Càtedra i Històries de la seva vida, atribuït a Antonello da Messina o al Mestre de la Creu de Piazza Armerina, una pintura de Vito D'Anna que representa la Immaculada Concepció i altres pintures valuoses, com ara una Madonna della Stella de Giacinto Platania (segle XVII).

Referències

Vegeu també

Ciutats del barroc tardà de la Vall de Noto Barroc sicilià

Categoria:Ciutats del barroc tardà a la Vall de Noto Categoria:Articles amb coordenades via plantilla cal coor Categoria:Esglésies barroques d'Itàlia