Tauchnitz és una antiga editorial alemanya, fundada el 1837 i desapareguda el 1973.
Història miniatura| Gravat del fundador, Bernhard Tauchnitz miniatura| Portada del núm. 1 de la «Collection of British Authors»: Our Mutual Friends, de Charles Dickens El febrer del 1837, Christian Bernhard Tauchnitz fundà a Leipzig una editorial que portava el seu nom i especialitzada en un primer moment en la publicació d'obres religioses, diccionaris i altres llibres de referència clàssics (literatura grecoromana). Era nebot de Carl Christoph Traugott Tauchnitz, editor des del 1796, que l'ajudà a engegar l'empresa. A mitjans de la dècada del 1830, Tauchnitz ja era una marca de renom a Alemanya i altres parts d'Europa com a fabricant i distribuïdora d'obres pràctiques i literatura anglesa.{Charles Johanningsmeier, «Exporting America via Leipzig, Germany». A: The Papers of the Bibliographical Society of America, vol. 112, 2 (2018), p. 201-229. The University of Chicago Press Durant les tres dècades següents, Bernhard Tauchnitz desenvolupà considerablement aquestes activitats. El 1841 llançà la «Collection of British Authors», assegurant-se de signar contractes de distribució amb els autors en qüestió, entre els quals hi havia Charles Dickens i Nathaniel Hawthorne. Les obres es presentaven en octau, en quaderns cosits i relligats, i s'imprimien mitjançant un procediment d'estereotípia que permetia una reducció considerable dels costos i una tirada de més de 5.000 exemplars. El principal públic objectiu eren els viatgers per Europa: els volums Tauchnitz es podien trobar en tots els llocs de pas (agències de viatges, estacions, hotels, etc.), a més de les llibreries, i no es podien ni exportar ni comercialitzar a l'Imperi Britànic i els Estats Units. El 1868 llançà la «Collection of German Authors» (obres de literatura alemanya traduïdes a l'anglès) i el 1886, les «Students' Tauchnitz Editions», destinada als estudiants. En aquell temps, tenia més de 2.000 títols en catàleg,Tauchnitz Edition, a Series of Series. alguns dels quals mostraven una inventiva notable, amb l'afegit de fotografies a la dècada del 1860.Vegeu The Marble Faun. Transformation (1860) de Hawthorne, i Romola (1863) de George Eliot — Silvia Albertazzi, «Literature and Photography: From Text to Photo, from Photo to Text». A: Photocaptionist, 26 octubre 2019 .
El 1866, el fill de Bernhard, Christian Karl Bernhard Tauchnitz, agafà el relleu en la direcció. Intentà llançar una col·lecció d'autors francòfons. El 1901, el catàleg ultrapassava els 3.000 títols i la «Collection of British and American Authors» fou transformada. L'agost del 1914, les edicions Tauchnitz foren prohibides a França després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Les edicions Thomas Nelson & Sons ocuparen el buit que havien deixat al mercat.«Tauchnitz». A: Chronologie de l'édition française depuis 1900, de Pascal Focuhé.
Tauchnitz obrí oficines a París a la dècada del 1920. Modernitzà el grafisme de les portades i introduí un codi de diversos colors. Una altra casa alemanya, Albatross Books, entrà en competència amb Tauchnitz a partir del 1932.Michele K. Troy, «Behind the Scenes at the Albatross Press: A Modern Press for Modern Times». A: J. Spiers (editor), The Culture of the Publisher's Series, Volume One, Londres, Palgrave Macmillan, 2011, p. 202. El setembre del 1939, les obres alemanyes es tornaren a prohibir a França, aquest cop per la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, a partir del 1941, la sucursal parisenca de Tahcnitz tornà a obrir i adquirí part dels actius de certes editorials «arianitzades», com ara l'editorial de Fernand Hazan. El 50% dels actius de les edicions de Cluny, dirigida per Jacques de Michel Duroc de Brion, foren cedits a Wolfgang Krause-Brandstetter, gestor de Tauchnitz a Leipzig.Collection Tauchnitz d'auteurs allemands en français (1942-1944), Catàleg general de la Biblioteca Nacional de França.
La seu de Leipzig fou destruïda pels bombardejos aliats de desembre del 1943. La col·lecció Tauchnitz, que tenia més de 5.300 títols, desaparegué després del 1945. Un cop acabada la guerra, l'editorial prosseguí la seva activitat de manera més discreta fins al seu tancament el 1973.
Referències
Categoria:Editorials d'Alemanya Categoria:Leipzig