miniatura|333x333px|L'aquanauta Josef Schmid treballant fora del laboratori submarí Aquarius el 2007 Un aquanauta és qualsevol persona que roman sota l'aigua, respirant a la pressió ambient durant prou temps perquè la concentració dels components inerts del gas respirable dissolt en els teixits corporals arribi a l'equilibri, en un estat conegut com a saturació.

Descripció El terme aquanauta deriva de la paraula llatina aqua ("aigua") més la grega nautes ("mariner"), per analogia amb la construcció similar "astronauta". La paraula s'utilitza per descriure una persona que roman sota l'aigua, respirant a la pressió ambient durant prou temps perquè la concentració dels components inerts del gas respiratori dissolt en els teixits corporals arribi a l'equilibri, en un estat conegut com a saturació. Normalment, això es fa en un hàbitat submarí al fons marí durant un període igual o superior a 24 hores contínues sense tornar a la superfície.

El terme sovint es restringeix a científics i acadèmics, tot i que hi va haver un grup d'aquanautes militars durant el programa SEALAB. Els bussejadors professionals en circumstàncies similars es coneixen com a bussejadors de saturació. Un aquanauta es diferencia d'un tripulant de submarí, ja que un aquest està confinat en un vehicle submarí en moviment, com ara un submarí, que manté la pressió de l'aigua fora.

El primer aquanauta humà va ser Robert Sténuit, que va passar 24 hores a bord d'un petit cilindre individual a el setembre de 1962 davant de Villefranche-sur-Mer, a la Riviera Francesa.

Programes dels EUA Entre els aquanautes militars hi ha Robert Sheats, l'escriptor Robin Cook i els astronautes Scott Carpenter i Alan Shepard. L'aquanauta civil Berry L. Cannon va morir el 1969 per intoxicació per diòxid de carboni durant el projecte SEALAB III de la Marina dels Estats Units.

Del 1969 al 1970, la NASA va dur a terme dos programes, coneguts com a Tektite I i Tektite II, utilitzant l'hàbitat Tektite. Es van dur a terme missions en què els científics van romandre a la càpsula fins a vint dies, per tal d'estudiar l'ecologia dels peixos. També es volia demostrar que les tècniques de busseig de saturació en un laboratori submarí, respirant una atmosfera de nitrogen i oxigen, es podien dur a terme de manera segura i eficient a un cost mínim. Tektite II també va estudiar els aspectes psicològics de viure en aquest confinament.

Entre els aquanautes científics hi ha Sylvia Earle, Jonathan Helfgott, Joseph B. MacInnis, Dick Rutkowski, Phil Nuytten i unes 700 persones més, inclosos els membres de la tripulació (molts d'ells astronautes) de les missions NEEMO de la NASA al laboratori submarí Aquarius.

Programes militars russos Una unitat de l'Armada de Rússia ha desenvolupat un programa d'aquanautes que ha desplegat bussejadors a més de de profunditat. S'ha desenvolupat un vaixell oceànic amb base a Vladivostok especialitzat en rescats submarins i altres embarcacions de rescat en aigües profundes, equipat amb un complex de busseig i una embarcació de busseig en aigües profundes amb 120 places.

Aquanauta accidental Un cuiner de vaixell nigerià, Harrison Odjegba Okene, va sobreviure durant 60 hores en un remolcador enfonsat, el Jascon-4, que havia bolcat el 26 de maig de 2013 a causa de la mar agitada mentre efectuava operacions de remolc a tensió i estabilitzava un petrolier en una plataforma Chevron al golf de Guinea, davant la costa nigeriana. Després d'enfonsar-se, el vaixell va quedar enfonsat cap per avall al fons marí a una profunditat de ; onze membres de la tripulació van morir. A mesura que el Jascon-4 s'omplia d'aigua, Okene va palpar l'interior sota l'aigua i va arribar a l'oficina del cap de màquines, on va trobar una bossa d'aire a uns d'alçada que contenia prou oxigen per a mantenir-lo viu.

Tres dies després de l'accident, Okene va ser descobert per tres bussejadors sud-africans des d'un vaixell de suport de busseig per saturació, contractat per a investigar el vaixell enfonsat i recuperar cossos. Havent descobert involuntàriament Okene viu dins del vaixell, els rescatadors li van proporcionar un casc de busseig perquè pogués respirar durant el trànsit a la campana de busseig. Després va ser retornat a la superfície després de la descompressió de la saturació, que va durar uns dos dies i mig. Després de la seva supervivència sota l'aigua, va afrontar i superar el seu trauma psicològic i més tard va esdevenir bussejador comercial, obtenint un certificat de Classe 2 reconegut per l'Associació Internacional de Contractistes Marins. Des de llavors ha declarat que va treballar per a la mateixa empresa que va dur a terme el seu rescat.

Bibliografia

Referències

Enllaços externs Arctic IV (1975), documental sobre la immersió àrtica de Joseph MacInnis Article informatiu de Tass sobre el programa d'aquanàutica soviètic

* Categoria:Professions