Ravensburg (pronunciació alemanya: [ˈʁaːvn̩sˌbʊʁk] ⓘ o [ˈʁaːfn̩sˌbʊʁk]; suabi: Raveschburg) és una ciutat de l'Alta Suàbia, al sud d'Alemanya, capital del districte homònim, a l'estat de Baden-Württemberg.
Ravensburg es va esmentar per primera vegada l'any 1088. A l'edat mitjana, va ser una ciutat imperial lliure i un important centre comercial. La "Gran Societat Comercial de Ravensburg" (Große Ravensburger Handelsgesellschaft) posseïa botigues i empreses comercials a tot Europa.
El centre històric de la ciutat encara està molt intacte, incloent-hi tres portes de la ciutat i més de 10 torres de la fortificació medieval.
Història La ciutat de Ravensburg està situada tocant el riu Schussen, al llarg de la ruta comercial entre el Danubi i el llac de Constança. Els Welfs, una dinastia franca de Suàbia, van fundar un castell conegut amb el nom francòfon de Rauenspurg en un esperó que domina la vall en algun moment de la primera meitat del segle XI. A mitjans de segle, els Welfs van traslladar la seva cort al castell de Ravensburg, convertint-lo en la seva seu ancestral, i una ciutat es va desenvolupar a la seva ombra.
La ciutat s'esmenta per primera vegada per escrit l'any 1088. Després de demolir la ciutat d'Augsburg, la Historia Welforum registra que Welf IV va fer captiu el seu bisbe, transportant-lo a Ravensburg, on el va retenir per demanar un rescat.
Un incendi el 1131 va cremar la ciutat completament durant la campanya de Frederic II, duc de Suàbia. Tanmateix, va ser reconstruïda ràpidament i, el 1138, es descriu com envoltada per una muralla. Es menciona per primera vegada un mercat com a part de la ciutat el 1152.
La línia masculina Welf va expirar amb la mort de Welf VI, duc de Spoleto, el 1191. Mitjançant un contracte d'herència, el castell i la ciutat van passar a la possessió de Frederic I Barba-roja, dels Hohenstaufen. Però amb la mort de Conradí el 1268 a Nàpols, la línia Hohenstaufen es va extingir i les seves antigues finques van passar a ser propietat imperial del Sacre Imperi Romanogermànic. El juny de 1276, l'emperador Rodolf I va atorgar a la ciutat un privilegi que li atorgava l'estatus de Ciutat imperial lliure. Deu anys més tard, l'emperador va confirmar el privilegi, afegint el dret a la ciutat de celebrar un mercat de gra cada dissabte.
esquerra|miniatura|275 px|Paisatge de Ravensburg amb punts de referència locals: 23. Weinberge amb Torkeln; 24. Santa Cristina; 25. Veitsburg; 26. Ravensburg amb Mehlsack. La majoria dels vessants es mostren coberts de vinyes. Johann Mathias Steidlin, monestir de Weissenau, 1734 (detall). La "Gran Societat Comercial de Ravensburg" (Große Ravensburger Handelsgesellschaft) va ser fundada a Ravensburg i Constança al voltant de 1380 per les famílies mercaders de Humpis (de Ravensburg), Mötteli (de Buchhorn, l'actual Friedrichshafen) i Muntprat (de Constança). Al principi, la societat es dedicava principalment a la producció de lli i fusta. Amb l'obertura d'una de les primeres fàbriques de paper al nord dels Alps el 1402 a Ravensburg, el paper es va convertir en una altra mercaderia. Les botigues de Ravensburg també venien espècies orientals, vins mediterranis i minerals de Bohèmia. Després de la liquidació de la Gran Societat Comercial de Ravensburg el 1530, Ravensburg es va estancar econòmicament. La Guerra dels Trenta Anys va provocar una important disminució de la població. Les tropes sueques van destruir l'antic castell, ara anomenat "Veitsburg", en honor a la capella de St. Veit al recinte del castell.
Referències
Categoria:Ravensburg