Els iluronencs o ilurencs (en llatí: iluronenses o ilurensis) eren un poble aquità que tenia la capital a l'antiga ciutat dIluro (l'actual Auloron, al nord-oest del Bearn). Tenien per veïns els suburates –o sibyllates, sovint assimilats als sibuzats– a l'oest i els benearns a l'est.
Etimologia Hi ha diversos topònims a l'antiga Aquitània que tenen equivalents idèntics a Hispània. L'antiga Iluro dels iluronencs es retroba a la Iluro laietana, actual Mataró i la Iluro de la província de Màlaga, actual Álora. També hi havia un déu del panteó pirinenc anomenat Iluro. S'ha intentat explicar l'etimologia d'aquest nom a partir d'una arrel ibèrica iltur- / ildur-, transcrita com a ilur en textos llatins, o de l'antiga arrel basca ili (que dona hiri en basc contemporani). En tots dos casos, aquesta arrel significaria 'ciutat' (vegeu l'etimologia dIluro).
Notes
Referències
Categoria:Tribus aquitanes involucrades en la Guerra de les Gàl·lies Categoria:Història del Bearn