, és un músic de rock, artista discogràfic, compositor i multiinstrumentista estatunidenc. A més del seu treball com a solista, ha estat membre de la E Street Band de Bruce Springsteen des del 1984, membre de Crazy Horse i fundador i líder de la banda Grin. El 2014, Lofgren va ser inclòs al Rock and Roll Hall of Fame com a membre de la E Street Band. Ha col·laborat amb Ringo Starr, Neil Young i altres músics de renom. Malgrat que ha escrit, compost i publicat les seves pròpies cançons, és més conegut per haver estat, sobretot, guitarrista de la E Street Band des de 1984.
Primers anys de vida i educació Lofgren va néixer a Chicago, Illinois, de mare italiana de Nicòsia, Sicília i pare suec. Quan era petit, la família es va traslladar al suburbi de Bethesda, Maryland, a Washington DC. El primer instrument de Lofgren va ser l'acordió clàssic, que va començar a tocar als cinc anys, i que va estudiar seriosament durant deu anys. Després d'estudiar música clàssica i jazz durant la seva joventut, Lofgren va canviar la seva èmfasi en la música rock i es va centrar en el piano i la guitarra. Tot i que és esquerrà, Lofgren toca la guitarra amb la mà dreta.
Lofgren va estudiar a l'institut Walter Johnson de Bethesda, Maryland, però els va abandonar el 1968 als 17 anys per dedicar-se a la seva carrera musical. Havia estat gimnasta competitiu a l'institut, una habilitat que va utilitzar a l'escenari més tard en la seva carrera com a intèrpret i que es reflectia en el nom del seu àlbum de 1985.
Nils Lofgren, a part de tocar la guitarra i canta, també li agrada ballar. De fet, en algun dels seus videoclips, se'l veu fent claqué.
Carrera professional Grin El 1968, Lofgren va formar la banda Grin amb el baixista George Daly i el bateria Bob Berberich. Daly i Berberich eren antics músics de la banda de Washington DC The Hangmen. El grup va tocar en sales de tota la zona de Washington DC.
Lofgren va conèixer Neil Young mentre Young actuava al club Cellar Door de Georgetown, i van iniciar una llarga relació. Young va convidar Lofgren a venir a Califòrnia i el trio de Grin (Lofgren, Daly i Berberich) va conduir fins a Califòrnia i va viure durant uns mesos en una casa que Young havia llogat a Laurel Canyon, Los Angeles. Lofgren finalment utilitzaria els crèdits dels seus àlbums treballant amb Young per aconseguir un contracte discogràfic per a Grin el 1971.
Daly va deixar la banda aviat per convertir-se en executiu d'A&R de Columbia Records i va ser substituït pel baixista Bob Gordon, que va romandre-hi durant el llançament de quatre àlbums aclamats per la crítica del 1971 al 1974, amb la guitarra com a instrument principal de Lofgren. El senzill "White Lies" va tenir molta difusió a la ràdio de la zona de Washington, DC. Lofgren va escriure la majoria de les cançons del grup i sovint compartia les tasques vocals amb altres membres de la banda (principalment el bateria Bob Berberich). Després del segon àlbum, va afegir el seu germà Tom Lofgren com a guitarrista rítmic. Grin va ser publicat per la seva discogràfica a causa de les vendes decebedores.
Neil Young i Crazy Horse Lofgren es va unir a Neil Young als 18 anys per tocar el piano i la guitarra a l'àlbum After the Gold Rush. Lofgren va mantenir la seva relació musical amb Young, apareixent com a part dels Santa Monica Flyers a l'àlbum i la gira Tonight's the Night de Young, i de nou a l'àlbum i la gira Trans. També ha estat membre recurrent de Crazy Horse (1970–1971; 2018–present), apareixent al seu LP de 1971 i contribuint amb cançons al seu catàleg. El 2018, Lofgren es va tornar a unir a Crazy Horse i juntament amb la banda va actuar a l'àlbum Colorado de Young del 2019 i a Barn del 2021, així com a World Record del 2022.
El 2023, els membres actuals de Crazy Horse, juntament amb Young, van publicar l'àlbum All Roads Lead Home sota el nom de Molina, Talbot, Lofgren and Young.
Carrera en solitari Després de la dissolució de Grin el 1974, Lofgren va publicar el seu àlbum de debut en solitari homònim, que va ser un èxit de crítica; una crítica de Jon Landau a la revista Rolling Stone del 1975 el va qualificar com un dels millors àlbums de rock de l'any, i la revista NME el va classificar en cinquè lloc a la seva llista d'àlbums de l'any. Els àlbums posteriors no sempre van obtenir el favor de la crítica, tot i que Cry Tough va ser votat com el número 10 a la llista d'àlbums de la revista NME del 1976; I Came to Dance, en particular, va rebre una crítica mordaç a la New Rolling Stone Record Guide . Va aconseguir èxits de ràdio de rock progressiu a mitjans dels anys setanta amb "Back It Up", "Keith Don't Go" i "I Came to Dance". La seva cançó "Bullets Fever", sobre els campions de l'NBA del 1978, els Washington Bullets, es convertiria en una de les favorites a la zona de Washington. Al llarg de la dècada del 1970, Lofgren va publicar àlbums en solitari i va fer nombroses gires amb una banda d'acompanyament que normalment incloïa el seu germà Tom a la guitarra rítmica. Els concerts de Lofgren van demostrar la seva reputació per les seves actuacions teatrals, com ara tocar la guitarra mentre feia salts en un trampolí.
El 1971, Lofgren va aparèixer a l'escenari en un especial de la PBS per a Roy Buchanan, amb Bill Graham. El 1973, va aparèixer amb Grin a la NBC a The Midnight Special, interpretant tres cançons en directe. El 1978, va escriure i cantar el tema "Nobody Bothers Me" per a un anunci de DC Jhoon Rhee Tae Kwon Do, i també va aparèixer a la pel·lícula Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, criticada per la crítica. El 1985, Lofgren va aparèixer a Late Night with David Letterman, per promocionar el seu llançament en solitari Flip . Apareix als crèdits de dos dels àlbums en solitari de Lou Gramm (de Foreigner): Ready or Not (1987), on Lofgren apareix com a guitarrista principal, i Long Hard Look (1989), on apareix com un dels guitarristes. El 1987, va contribuir amb l'arranjament del tema del programa de televisió Hunter . El 1993, va contribuir a Els Simpsons, amb dos jingles de Nadal amb Bart. El 1995, va aparèixer en un tribut als Beatles de la PBS juntament amb Dr. John. De 1991 a 1995, va ser el director musical i compositor dels premis CableAce. miniatura|254x254px|Nils Lofgren actuant al Beacon Theatre Benefit For Arthur Lee miniatura|Nils Lofgren tocant l'acordió a l'Ajuntament de Birmingham, 16 de maig de 2018 Lofgren continua gravant i fent gires com a solista, i ha treballat amb Patti Scialfa, i com a membre dues vegades de l'All-Starr Band de Ringo Starr. Moltes de les persones amb qui va treballar en aquestes gires van aparèixer al seu àlbum de 1991, Silver Lining. En una de les cançons del disc, Bruce Springsteen hi fa les segones veus. A la dècada del 2000, va aconseguir el seu propi "Nils Lofgren Day" al comtat de Montgomery, Maryland (25 d'agost). El 2006, Lofgren va publicar Sacred Weapon, amb aparicions de David Crosby, Graham Nash, Willie Nelson i Martin Sexton. El 2006, va gravar un DVD en directe Nils Lofgren & Friends: Acoustic Live at the Birchmere a Alexandria, Virgínia.
El 23 de juny de 2006, Lofgren va actuar en un concert benèfic per a Arthur Lee al Beacon Theatre de Nova York, juntament amb Robert Plant, Ian Hunter, Yo La Tengo i Garland Jeffreys . El 2007, va aparèixer tocant la guitarra com a part de la banda de suport de Jerry Lee Lewis per al DVD del concert Last Man Standing Live de Lewis. Va publicar The Loner – Nils Sings Neil, un àlbum de versions acústiques de cançons de Neil Young, el 2008.
El setembre de 2008, Lofgren es va sotmetre a una cirurgia de reemplaçament de maluc per a tots dos malucs com a resultat d'anys jugant a bàsquet, fent salts cap enrere a l'escenari i l'edat. Malgrat tot, no ha parat de ballar d'ençà de l'operació.
L'agost de 2014, es va publicar un box col·leccionable, Face the Music, amb el segell Fantasy. La retrospectiva que abasta la carrera conté nou CD i un DVD que cobreix 45 anys.
La creació de l'àlbum en directe de Lofgren del 2015, UK 2015 Face the Music Tour, va ser inspirada pel comentari de la seva dona Amy que els seus concerts en directe recents eren els millors que l'havia vist fer, així com pels fans que volien tenir una gravació del concert que acabaven de veure.
El desembre de 2018, PBS NewsHour va emetre una retrospectiva de 10 minuts sobre la carrera de Nils Lofgren: 50 anys de "ser només un noi de la banda" .
Lofgren va ser convidat en un especial de ràdio d'una hora "Private Lives" a East London Radio al Regne Unit a l'octubre de 2020. Aquesta sèrie es comparteix a través d'emissores de ràdio en línia i en FM/DAB, cobrint gran part del Regne Unit.
El 21 de juliol de 2023 va publicar el seu darrer àlbum titulat Mountains. En el seu últim disc versiona la cançó Back in your arms de Bruce Springsteen publicada a Tracks, el 1998.
El 6 de febrer de 2026, Lofgren va publicar la cançó "No Kings, No Hate, No Fear" com a descàrrega gratuïta al seu lloc web. La cançó era en resposta al president Donald Trump, l'ICE i els assassinats de Renée Good i Alex Pretti. El mateix Springsteen, poc més d'una setmana abans, també va publicar una cançó titulada "Streets of Minneapolis", que tractava els mateixos temes que la cançó de Lofgren. Lofgren va comparar els temps actuals amb l'època de la guerra del Vietnam dient: "Tinc un trastorn d'estrès posttraumàtic d'aquells temps. I aquesta vegada... és pitjor. I aquesta és una de les raons per les quals volia intentar escriure un himne que fos primitiu, honest, que no tingués gaire lletra, que fos repetitiu. Perquè ho necessitem. Vull dir, pensava que havíem evolucionat des de finals dels anys 60 amb algunes de les grans lleis de drets civils. I pensava que havíem superat això i que estàvem evolucionant com a poble... tots estem mirant amb horror com es mata gent al carrer, i no només Renee Good i Alex Pretti. També s'està matant altra gent. I el nostre cor està amb tots ells. Però és simplement inacceptable i horrible, i hem d'intentar sortir-ne".
Bruce Springsteen i la E Street Band
miniatura|Un anunci per a un concert de Southside Johnny amb Lofgren com a convidat El 1984, es va unir a la banda de suport de Bruce Springsteen, la E Street Band, com a substitut de Steven Van Zandt a la guitarra i la veu, just a temps per a la gira Born in the USA de Springsteen. Lofgren va aparèixer al seu primer àlbum de Springsteen amb Tunnel of Love de 1987, tocant el solo de guitarra a la cançó principal, i va participar a les gires de suport de Tunnel of Love Express i Human Rights Now! el 1988. El 1989, Springsteen va dissoldre la E Street Band i Lofgren va tornar al seu treball en solitari.