miniatura|293x293px|Casament tradicional a Galitchnik miniatura|293x293px|Dansa tradicional a Macedònia al s. XIX La cultura de Macedònia del Nord, un estat de l'Europa del Sud-est, es refereix sobretot a les pràctiques culturals observables dels seus habitants (2.100.000 habitants, estimació del 2017).

Macedònia del Nord és un estat dels Balcans centrals, i la seua cultura està influenciada pel passat antic, bizantí i otomà de l'àrea. Es caracteritza sobretot per la importància de la cultura eslava i el cristianisme ortodox, així com per la música i la poesia pròpies. La cultura contemporània s'hi desenvolupà principalment durant el règim comunista que hi hagué del 1945 al 1991, amb un floriment de la literatura i la música. Després de la seua independència, ha mantingut una vida cultural vibrant, particularment marcada pels festivals folklòrics i contemporanis. A més de ser la pàtria del poble macedoni, la població majoritària, el país té minories albaneses, turques, valacs i gitanos, cadascuna amb la seua cultura pròpia.

Llengües, pobles, cultures Llengües Idiomes a Macedònia del Nord Macedònic (66%), incloent-hi molts dialectes Albanesos (24%) Turc (3,54%) Romaní balcànic (1,90%) Serbi (1,20%) Bosnià (0,42%) Aromanés (0,34%) Meglenoromanés Gagaús dels Balcans

Ètnies Grups ètnics a Macedònia del Nord Macedonis (64,2%); Albanesos (poble), Albanesos de Macedònia del Nord (25,2%, el 2002), Aromanesos (0,5%); Serbis ortodoxos; Altres eslaus del sud: croats, bosnians, montenegrins; Goranis (serbis musulmans), torbeches (macedonis eslaus musulmans), pomacs (búlgars musulmans), meglenoromanesos (vlacs musulmans) i eslaus musulmans de l'antiga Iugoslàvia; Ashkalis (poble romaní), romaní "egipcis", altres romanís (un total de 45.000 el 2002, 2,7%); Turcs de Macedònia del Nord ( el 2002, 3,9%) Emigració, expatriació, diàspora macedònia Immigració Crisi migratòria a Europa (2010-)

Tradicions Religions Cristianisme (65-69 %), Església Ortodoxa Macedònia (64,7%), Església Catòlica Greco-Macedònia () Catolicisme (0,4%), Protestantisme ( Altres espiritualitats Islam (> , 33,3%), Hinduisme Judaisme (200), Rodisme, Neopaganisme eslau, Congrés Europeu de Religions Ètniques Llibertat de religió

Símbols Emblema de Macedònia del Nord, Bandera de Macedònia del Nord Denes nad Makedonija, l'himne nacional de Macedònia del Nord

Folklore i mitologia Mitologia eslava Personatges de la mitologia eslava Rusalka Criatures fantàstiques de la mitologia eslava Dhampir

Pràctiques Segrest de la núvia o del nuvi davant de l'església immediatament després del casament: un costum o un acte d'intimidació?

Festes Festa de l'1 de març al sud-est d'Europa

Societat Macedonis Personalitats macedònies

Estat Història de Iugoslàvia (1945-1992), Guerres de Iugoslàvia (1991-2001) Història de Sèrbia Política a Sèrbia (temes) Iugonostàlgia

miniatura|283x283px|Tavče gravče, considerat el plat nacional macedònic

Salut Salut, Salut Pública, Protecció Social

Literatura miniatura|Manuscrit del s. XV

Escriptors macedonis

Els dialectes macedonis es van escriure per primera vegada a l'edat mitjana. Els textos dels sants Ciril i Metodi, que daten del s. IX, es consideren els primers escrits en macedònic, ja que els autors utilitzaven el dialecte dels eslaus de Tessalònica. També van inventar el primer alfabet eslau, el glagolític. Els seus deixebles, Climent d'Ocrida i Naüm d'Ocrida, van fundar la primera universitat eslava i dos monestirs a Ohrid. La seua tasca fou considerable, ja que van reformar el glagolític, que es va convertir en l'alfabet ciríl·lic, i van establir l'antic eslau eclesiàstic com a llengua litúrgica dels eslaus. Sota Climent i Naüm, la Universitat d'Ohrid va formar 3.500 sacerdots i professors; després de la seua mort, va decaure però va continuar existint fins al 1767.

Els monestirs macedònics van produir més tard molts manuscrits en llengua eslava, però, a partir del segle XIV, l'ocupació otomana i després l'hegemonia grega sobre l'Església Ortodoxa van fer que aquesta producció religiosa disminuís. Només uns quants monestirs aïllats continuaren escrivint en llengües eslaves i traduint obres gregues a dialectes macedònics. esquerra|miniatura|Konstantin Miladinov L'enriquiment d'alguns macedonis al segle XVIII fomentà una literatura macedònia primitiva, i el 1792, Marko Todorovitch publicà el primer llibre en macedònic a Viena; era un manual de lectura. Més tard, el 1814, Joachim Krčovski va publicar una obra religiosa, i el 1816, Ciril Peychinovsky una col·lecció folklòrica a Budapest. Aquests escriptors escrigueren en búlgar. Així doncs, els llibres de Joachim Krčovski es consideren obres búlgares. El desenvolupament d'una elit eslava continuà amb l'obertura el 1838 de la primera impremta eslavamacedònia a Tessalònica, seguida de l'obertura a la dècada del 1840 d'algunes escoles de llengua eslava a la regió. La comunitat intel·lectual macedònica d'aquella època estava formada sobretot per professors i sacerdots.

A partir de la dècada del 1840, la literatura va florir ràpidament, sobretot gràcies a autors com els germans Miladinov (búlgars), que van recopilar i publicar molts poemes populars. També es publicaren alguns manuals en llengua macedònica, però la impressió va seguir sent cara i la distribució molt limitada. Molt pocs macedonis eslaus llavors tenien consciència nacional, i ningú a l'estranger els reconeixia com un poble diferent. Els germans Miladinov pertanyien a la segona generació literària, caracteritzada per un distanciament dels textos religiosos. El començament del segle XX va estar marcat per la publicació de les primeres obres de teatre en macedònic i per un renaixement de la poesia, il·lustrat en concret per Kotcho Ratsin.

Al 1945 el macedònic fou codificat, esdevingué llengua oficial i fou reconegut com a llengua pròpia. La literatura contemporània es caracteritza per la reutilització de tradicions nacionals i per prendre exemples de la vida quotidiana i de la llengua.

Vestits tradicionals miniatura|Brodat de la regió de Tètovo Els vestits macedonis són representatius de la vestimenta balcànica i van assolir el punt àlgid a començament del segle XX. Hui, només es porten durant les festes populars. Generalment són fets de llana, lli, cotó i cànem. Cada regió té el seu vestit particular, i hi ha aproximadament 70 vestits diferents a tot l'estat. La seua riquesa prové del brodat, els elements metàl·lics i els punts de ganxet.

Notes i referències