Trizay (alguns cops escrit Trisay) és una antiga abadia cistercenca, fundada al s. XII pels monjos de l'abadia de Pontigny al Poitou, emplaçada avui dia al comú de Bournezeau, a la regió de Vendée. Va ser transformada en una granja al s. XIX.

Convé no confondre el monestir amb el priorat de Trizay, situat al comú de Trizay, Charanta Marítima, i tradicionalment anomenat "Abadia de Trizay", tot i que només és un priorat benedictí.

Fundació miniatura|esquerra|369px|Aspecte del claustre actual.

La data concreta de fundació de l'abadia és incerta. Depenent de la font es remunta al 1117, al 1125 o al 1132. Va ser fundada gràcies a donacions d'Hervé de Mareuil, Geoffroy de Tiffauges i Pierre L'Evêque a Dom Guichard, abat de Pontigny, a instàncies de Guillaume, bisbe de Poitiers. L'església de l'abadia va ser consagrada el 15 d'agost del 1145. Seguint el costum cistercenc l'abadia es bastí en una petita vall, i els monjos subsistien gràcies la proximitat de l'aigua. En aquest cas, provinent de la Lay . L'abadia està situada en un dels guals del riu, d'aquí el seu nom "Sancta Maria de vado Trisagii" (Santa Maria del Gual de Trizay).

Prosperitat Els monjos vivien de l'agricultura i del seu domini del regadiu, com ho demostra l'obra d'un dels seus monjos, Dom Le Rouge, Les Principes du Cultivateur (lit. els principis del cultivador). Posseïen un centenar d'hectàrees de terres, incloent-hi granges i boscos. L'abadia prosperà prou com per fundar una abadia filla cap al 1156 a l'illa de Ré, l'abadia de Notre-Dame-des-Châteliers.

Destrucció L'abadia va patir greus danys durant la Guerra dels Cent Anys. La sala capitular i el claustre van ser destruïts. Amb les Guerres de Religió la devastació encara fou més extensa. El 1568 el castellà protestant Jean Bras de Fer va saquejar l'abadia, del qual mai es va recuperar. Malgrat reinstaurar-se la vida monàstica l'any 1575 no n'evitaren els estralls i el saquejos.

Com en moltes abadies comendatàries, a partir del 1770 l'abat René-Claude de La Roche Saint-André hi endegà una important restauració, com ho testimoni el frontó de la façana sud que indica DLBP ANNO 1770, però la Revolució va impedir-ne l'acabament.

La Revolució En l'època de la Revolució a l'abadia només quedaven cinc monjos. Fou dissolta i els monjos expulsats. No obstant això, molta gent es va amagar als edificis durant el Regnat del Terror, en particular el marquès de la Coudraye i el pare Desplobains Durant la Guerra de la Vendée, no es va salvar. Els edificis restants es van convertir en una granja al s. XIX.

Arquitectura Hi ha constància de dos informes sobre com s'arribà a la situació actual. L'informe sobre els danys causats pels protestants, datat del 1570, i l'inventari de béns del 1790. Molts edificis han desaparegut : molí, colomar, estables petits i grans, capelles laterals, graner baix. Els que es conserven han perdut part de la seva alçada original, llevat l'ala del convent i el cor de l'església. S'ha identificat el sistema hidràulic, així com el canal d'abastament d'aigua i els fonaments del molí arrossegats per la inundació de 1770.

El 10 d'abril del 1989 l'abadia de Trizay fou catalogada com a monument històric. Els elements protegits són l'antiga església abacial, les restes de l'ala est de l'edifici dels monjos i un edifici del segle XVIII al sud i el terra de l'antic claustre. És una propietat privada que va pertànyer a Patrick i Diane Cottencin-Debailleux, que van iniciar la seva restauració, fins a l'any 2019.

Llinatges i dependències Germana de l'abadia de l'Étoile a Archigny (Vienne), l'abadia de Trizay és filla de Pontigny, una de les cinc cases mare de l'orde cistercenc, i mare de l'abadia de Châteliers situada a l'illa de Ré.

Posseïa propietats, hotels, dependències, granges, molins, rendes i terratges de terres a divuit parròquies: Bournezeau, Champagné-les-Marais, Corpe, Mareuil, Les Pineaux, Puymaufrais, Les Redoux, La Réorthe, Rosnay, Sainte-Hermine, Saint-Jean-de-Beugné, Saint Juire, Saint Mesmin, Saint Ouen Des Gats, Saint Vincent Fort du Lay, Le Simon i La Vineuse.

Galeria

Notes i referències

Bibliografia

Léon Chaigne et Michel Desmarchelier, L’abbaye Sainte-Marie de Trizay, monastère cistercien (1137-1790), Annuaire de la Société d’émulation de la Vendée, 1970-1971, p. 23 à 65.

Trizay Trizay Categoria:Vendée Categoria:Monuments històrics