és una cineasta, artista i professora d'universitat sud-coreana establerta a Los Angeles, l'obra de la qual abasta llargmetratges, realitat virtual i art multimèdia. Després d'ensenyar a la Universitat Harvard actualment és professora a l'UCLA School of Theater, Film and Television.
És coneguda per explorar temes com la corporització, la memòria, el gènere i la identitat transnacional. Les seves pel·lícules s'han projectat en festivals internacionals com ara Venècia, Berlín, Canes i Sundance, i les seves obres s'han exposat en institucions artístiques com el Museu d'Art Modern de Nova York, el Centre Pompidou i la Smithsonian Institution.
Trajectòria Kim va llicenciar-se en belles arts a la Universitat Nacional de Seül el 1996 abans de traslladar-se als Estats Units d'Amèrica per assistir a l'Institut de les Arts de Califòrnia, on va fer un màster en belles arts el 1999.
El tercer llargmetratge de Kim, Never Forever (2007), és protagonitzat per Vera Farmiga i Ha Jung-woo. Va ser produït per l'aclamat director coreà Lee Chang-dong, amb música de Michael Nyman, i explora temes de classe, gènere i sexualitat. La revista Variety el va descriure com «una peça de cambra d'erotisme silenciós i sorprenent enganxament narratiu». La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance i va guanyar el premi del Jurat al Deauville American Film Festival del 2007. Kim va formar part del jurat del 66a Mostra Internacional de Cinema de Venècia i dels Asian Pacific Screen Awards el 2009. miniatura|Membres del jurat Orizzonti (d'esquerra a dreta): Gianfranco Rosi, Garin Nugroho, Bady Minck, Pere Portabella i Gina Kim (2009) Entre el 2004 i el 2007 i el 2013 i el 2014, Kim va impartir classes de producció i teoria cinematogràfica a la Universitat Harvard, essent la primera dona asiàtica a fer-ho. El 2005, hi va comissariar el cicle «Visions from the South: South Korean Films from 1960–2005» a l' Arxiu Cinematogràfic de Harvard. Com a reconeixement a la seva contribució especial a l'ensenyament d'estudiants de grau al Harvard College, va rebre un Certificat d'Excel·lència Docent de la a l'octubre de 2014. Kim es va convertir en professora de l'Escola de Teatre, Cinema i Televisió de la UCLA el 2017, i el 2018 va ser inclosa a la llista «Top Teachers in Film, TV and more» per la revista Variety.
Les pel·lícules i les obres multimèdia de Kim estan actualment preservades per l'Arxiu de Cinema i Televisió de la UCLA. Les seves obres multimèdia immersives estan arxivades conjuntament per la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i el Museu d'Art del Comtat de Los Angeles.
Filmografia Des del 2017, Kim ha desenvolupat una trilogia d'obres de realitat virtual que explora la història de les treballadores sexuals coreanes que servien a les bases militars dels EUA a Corea. Les pel·lícules són Bloodless (2017), Tearless (2020) i Comfortless (2023), conegudes col·lectivament com la Trilogia Comfortless i cada pel·lícula es va rodar a la ubicació on tenien lloc les històries.
Bloodless (2017) Bloodless reconstrueix les últimes hores d'una treballadora sexual sud-coreana que va ser assassinada per un soldat estatunidenc el 1992. La pel·lícula va guanyar el premi a la millor història de realitat virtual a la 74a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, a la millor pel·lícula de realitat virtual al Festival Internacional de Cinema de Tessalònica i al millor curtmetratge de realitat virtual al Festival de Cinema de Bogotà.
Tearless (2020) Tearless examina un centre mèdic, conegut pels habitants locals com a Monkey House, establert a la dècada de 1970 pel govern sud-coreà i dirigit per l'exèrcit estatunidenc en una ciutat al nord de Seül, Dongducheon. En aquest edifici, es tractava i es detenia a les treballadores sexuals sospitoses de portar malalties de transmissió sexual. Tearless va ser guardonada amb el Reflet d'Or al millor treball immersiu al 27è Festival Internacional de Cinema de Ginebra.
Comfortless (2023) La pel·lícula final de la trilogia, Comfortless, se centra en un bordell de 500 habitacions, anomenat American Town, que donava servei a la Força Aèria dels Estats Units a Gunsan, durant el seu apogeu a la dècada del 1980. La pel·lícula de realitat virtual es va estrenar a la 80a Mostra Internacional de Cinema de Venècia i va anar acompanyada de projectes de realitat augmentada i ampliada que van reconstruir digitalment el lloc històric.
Referències
Bibliografia "For director, video art opens door to world". Korea JoongAng Daily, 2013. "VR TROOPER: GINA KIM", 2017. "Sex Crimes and Virtual Reality: Best VR Storytelling of 2017, Gina Kim's Bloodless" .Filmmaker Magazine, 2017. "[Case Study] Interview with Gina Kim on BLOODLESS and TEARLESS". XRMust, 2021.
Vegeu també Cinema coreà Teoria cinematogràfica feminista
Categoria:Directors de cinema sud-coreans Categoria:Escriptors de Seül Categoria:Alumnes de l'Institut de les Arts de Califòrnia Categoria:Escriptors del segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1973