va ser una xilògrafa catalana activa entre finals del s. XVIII i principis del s. XIX.
Es va formar amb el seu pare, Domènec Pauner, que formava part d'un llinatge que tradicionalment s'havia dedicat al gravat sobre fusta, i va arribar a treballar per diversos tallers d’impressió, actius a Catalunya a finals del s. XVIII.Quiney, A. "Mujeres al borde de la imprenta: impresoras catalanas en el siglo XVIII". A: Garone, Marina i Corbeto, Alberto (ed.). Muses de la impremta. La dona i les arts del llibre, segles XVI - XIX. Barcelona: Museu Diocesà de Barcelona, 2009, p.159. Malgrat que les aportacions documentals encara són escasses, es considera que la família Pauner descendeix d'un grup d’il·lustradors i buristes flamencs que es va instal·lar a la Península Ibèrica abans del s. XVIII,
Gràcies al fet que els Pauner signaven els seus gravats (dinàmica que no era gens habitual a l’època en el cas de la xilografia, donat que es considerava un treball artesà i, per tant, solia romandre anònim),Ibid. s'han pogut catalogar diversos gravats de fusta i, fins i tot, alguna calcografia d'aquesta artista.
Tanmateix, cal tenir en compte que la referència ‘Pauner’ generalment ha estat atribuïda a Domènec Pauner, invisibilitzant el treball de la seva filla, entre d'altres artífexs amb el mateix cognom .
Dones a la impremta catalana Malgrat que és habitual trobar la Impremta representada a través de figures alegòriques femenines que exerceixen l’art tipogràfic, es representen dins d'un taller o envoltades de persones vinculades a l’ofici, la presència de les dones en els estudis vinculats a la impremta és pràcticament negligible.Corbeto, Alberto. "Las musas ignoradas. Estudio historiográfico del papel de la mujer en el ámbito de la imprenta". A Garone, Marina i Corbeto, Albert (ed.). Muses de la impremta. La dona i les arts del llibre, segles XVI - XIX. Barcelona: Museu Diocesà de Barcelona, 2009, p. 26. Amb tot, donat que la participació femenina en les taques vinculades a l’edició i impressió de llibres i/o estampes era habitual, caldria entendre el context històric i social en què Teresa Pauner va desenvolupar la seva activitat com a xilògrafa. miniatura|Gravadora Teresa Pauner (CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB) Durant tot aquest període, la indústria de la impremta es va poder sostenir a través de la implicació de tots els membres de la família, cosa que va dur al desenvolupament d'una indústria amb un marcat caràcter familiar (que es reforçava a través de vincles matrimonials entre famílies del mateix gremi).Ídem., 26 - 28. És per això que generalment les dones que participaven en el procés de producció (ja fos com a gravadores, editores o impressores) no signessin, ja que la seva tasca no sols estava infravalorada, sinó que, fins i tot, procurava amagar-se o s’eliminava dels registres, dificultant així la posterior recuperació, coneixement o reivindicació d’aquestes artistes i productores.
Així doncs, cal subratllar que en aquest període moltes dones van dirigir establiments tipogràfics i van formar part de la xarxa de la indústria de la impremta i el llibre. En el cas del sector de les arts gràfiques barcelonines destaca la presència de filles i vídues d’antics dirigents de llibreries o tallers d’impressió que, a la mort del pare o l’espòs, prenen la direcció del negoci fins al punt que, segons la normativa establerta, les filles podien heretar i dirigir el taller del pare si es mantenien solteres.Solà, A. "Impresoras, libreras, estamperas y editoras. El caso catalán". A La Historia de las Mujeres: Perspectivas actuales, XIII Coloquio Internacional de la AEIHM, 2006.
Per aquest motiu, no sols convindria reivindicar la presència de la dona en aquest negoci de caràcter familiar, sinó també la seva implicació en el desenvolupament de la impremta a Catalunya a partir de la segona meitat del s. XVIII.
Obres destacades Xilografia Abans d’entrar en matèria convindria destacar la importància que va tenir el gravat fins al s. XIX com a eina de difusió (donat que es tractava de l'únic mitjà de reproducció d’imatges múltiples i seriades), sobretot a partir del s. XVI que s’utilitzava com a mitjà per a transmetre coneixements vinculats a univers, la religió, aspectes socials, etc.
A partir del s. XVI es va començar a imposar el gravat de metall sobre el de fusta fruit de les apreciacions estètiques que permetia (major grau de detall, joc de clarobscurs, tons mitjans…) i, en conseqüència, es va passar a valorar la xilografia com un art obsolet, cosa que el va deixar fora del circuit acadèmic i molts dels estudis històrics fets a posterioritat. miniatura|Gravat de San Camilo de Lelis de Teresa Pauner (CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB) Tot i que a partir del s. XVII el gravat sobre fusta queda pràcticament relegat a l'àmbit popular, a partir del s.XVIII la xilografia viu, de nou, un període d’auge fruit del desenvolupament d'una nova tipologia de planxes que permeten major detallisme i precisió. En l'àmbit català destaquen diverses famílies de xilògrafs com els Abadal, els Pauner (pare i filla), els Guasp o els Jolis.Ídem., p. 7 -8.
Al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona es conserven dos obres de Teresa Pauner: un gravat solt que porta per títol San Camilo de Lelis (1758) i un gravat que apareix a la p. del llibre de Joan Pau Canals i Martí Resumen de las principals memorias sobre la Grana Kermes de España ò Grana de Coscóll, publicat a Barcelona el 1770. Tant el gravat com el llibre es troben digitalitzats a la Memòria Digital de Catalunya i a BiPaDi, respectivament.
A la Biblioteca de Catalunya es conserven una desena de gravats de Teresa Pauner, la majoria d'ells encara no catalogats en línia i identificats gràcies al catàleg de fitxes manuals.
San Camilo de Lelis Per entendre aquesta obra cal contextualitzar el tema. Els estudis iconogràfics realitzats entorn la figura de San Camilo apunten al fet que generalment es representa amb elements habituals de la santedat barroca i postridentina. Consegüentment, en moltes de les estampes on es representa aquesta figura, com és el cas de la què ens ocupa, es procura mantenir aquesta ‘santedat camiliana’ dins l’imaginari popular incloent elements i objectes que remeten al seu camí cap a la canonització.Ídem, p. 8.
En aquest cas, resulta fonamental tenir en compte que moltes planxes produïdes al s. XVIII van ser emprades per fer gravats de format i cronologia molt diversa (creant, així, models iconogràfics) i, sobretot en el cas d’imatges religioses, moltes van ser exportades per difondre el cristianisme a Amèrica.Ídem, p. 9.
Referències
Bibliografia Bertarelli, A. (1929). L'imagerie populaire italienne, Editions Duchartre & von Buggenhordt. Corbeto, A. (2009). Las musas ignoradas. Estudio historiográfico del papel de la mujer en el ámbito de la imprenta. A Garone, marina i Corbeto, Albert (ed.) (2009). Muses de la impremta. La dona i les arts del llibre, segles XVI - XIX. Museu Diocesà de Barcelona, 21 - 42. Fontbona, F. (1992): La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923. Secció d’Estampes, Mapes i Gravats. Biblioteca de Catalunya. Molas, P. (1970). Los gremios barceloneses del XVIII. CECA. Ortiz, J.A. (2021). Ver a Jesús en el enfermo. La imagen de la santidad y de la sanidad a través de la iconografía de San Camilo de Lelis en los territorios de habla hispánica. Atlante: Revue d'études romanes, 1-19. Quiney, A. (2009). Mujeres al borde de la imprenta: impresoras catalanas en el siglo XVIII. A Garone, M. i Corbeto, A. (ed.) (2009). Muses de la impremta. La dona i les arts del llibre, segles XVI - XIX. Museu Diocesà de Barcelona, 159-190. Socias, I. (1990). La gran contribució dels Abadal en la difusió dels gravat xilogràfic a Catalunya. Modilianum (3), 3 - 34. Socias, I. (2001). Els impressors Jolis-Pla i la cultura gràfica catalana en els segles XVII i XVIII. Textos i Estudis de Cultura Catalana, Curial Edicions Catalanes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Solà, A. (2006). Impresoras, libreras, estamperas y editoras. El caso catalán. A La Historia de las Mujeres: Perspectivas actuales, XIII Coloquio Internacional de la AEIHM.
Categoria:Gravadors catalans Categoria:Morts a Veneçuela Categoria:Persones de Barcelona (Anzoátegui) Categoria:Artistes veneçolans Categoria:Gravadors americans