Mario Angeloni (Perusa, 15 setembre 1896 – Sarinyena, 28 agost 1936) va ser un advocat i lider polític antifeixista italià que va patir la repressió i l'exili al seu país. Va combatre en les Brigades Internacionals a la Guerra d'Espanya i va morir en la batalla del Monte Pelado, al Front d'Aragó.
Biografia Nascut a Perusa, en el si d'una família benestant de tradició republicana, va participar voluntari, com a oficial de cavalleria, a la Primera Guerra Mundial. Va ser guardonat amb la medalla de medalla de plata al valor militar per la seva actuació a la Batalla de Caporetto. Després de la guerra, va optar per continuar a la vida civil i exercir la seva professió d'advocat al bufet del seu pare, un dels més importants de l'Umbria. Al mateix temps, es va afiliar al Partit Republicà, es va doctorar en dret i després d'un període de pràctiques« en un important bufet penalista de Roma, va tornar a Perugia. El 1921, es va casar amb Giaele Franchini, filla de l'advocat Enrico Franchini, republicà i l'últim alcalde de Cesena abans del feixisme. «Érem feliços perquè ens estimàvem i, com totes les parelles joves, somiàvem un futur tranquil i feliç, il·luminat pel naixement de molts fills. Malauradament, des dels primers mesos, ens vam trobar davant d'una realitat molt diferent, perquè l'activitat política del meu marit va començar amb el retorn a Perusa, fins al punt que casa nostra casa es va convertir en l'epicentre de l'antifeixisme regional».
El 1922, Angeloni, seguint els ideals mazzinians, en els quals creia ferventment, es va iniciar en la maçoneria, a la Lògia La Concòrdia de Perusa, pertanyent al Gran Orient d'Itàlia, una lògia que el 1924 va ser salvatgement devastada pels feixistes.
La seva ascensió com a líder del Partit Republicà i el fet d'haver fundat, amb Randolfo Pacciardi,l'associació (clandestina) Italia libera, li va valdre ser considerat un dels principals enemics del feixisme i el novembre de 1926, va ser inclòs en la primera llista de condemnats a l'exili interior. Primer va ser desterrat a Lipari i després a Ustica. Durant aquells cinc anys, el va seguir la seva dona Giaele i van fer amistat amb opositors de Mussolini de diverses tendències polítiques, especialment amb Carlo Rosselli. El maig de 1927, Angeloni va ser acusat d'haver organitzat la fugida de l'illa d'Ustica d'un grup de 57 reclusos, entre el quals hi havia Amadeo Bordiga i Giuseppe Romita. Va estar reclòs 6 mesos, en règim d'aïllament, a la presó de l'Ucciardone, a Palerm, fins que va ser absolt dels càrrecs,tot i que, en sortir en llibertat, va continuar desterrat, aquesta vegada a l'illa de Ponza.
Aprofitant una llei d'amnistia, que beneficiava els que havien combatut com a voluntaris a la Primera Guerra Mundial, va ser alliberat a la primavera de 1928, amb la prohibició de tornar a Perusa. Es va establir a Cesena, a casa del seu sogre, on va reprendre la seva professió d'advocat, alhora que, aprofitant els viatges de feina, va establir contactes amb antifeixistes de la Romanya i del nord d'Itàlia. Descobert el 1932, va fugir a França, creuant els Alps, amb l'ajuda de Gigino Battisti (fill de Cesare Battisti). L'any següent, la seva esposa es va reunir amb ell i van tornar a la vida d'exiliats, humils, però orgullosos, instal·lats en una habitació d'un hotel del Barri Llatí. «Havia comprat un fogonet d'alcohol i gairebé sempre cuinava a la meva habitació, perquè les nostres finances no ens permetien anar a un restaurant i no podíem rebre diners d'Itàlia a causa de la llei feixista que prohibia als italians enviar lires a l'estranger. [...] els nostres dinars continuaven essent un plat de pasta amb tomàquet i una amanida. Però malgrat la poca consistència de l'àpat, en aquell moment sempre apareixien un o dos companys, que segurament no havien menjat durant dies, però també trobaven la taula preparada per a ells.»
A París, el 1932, Angeloni es va retrobar amb els germans Rosselli, companys de confinament i van treballar en estreta col·laboració. També va mantenir correspondència amb Randolfo Pacciardi, refugiat a Suïssa. El 22 de juny de 1932, es va afiliar a la Lògia Italia Nuova de París, de la qual va esdevenir mestre l'11 d'abril de 1933.
Entre 1932 i 1936 va participar activament en la LIDU (Lliga Italiana dels Drets Humans).Els seus viatges a França, Bèlgica i Suïssa, per promoure els valors de la Lliga Italiana dels Drets Humans i els drets dels exiliats polítics, el van posar en contacte amb tots els moviments antifeixistes italians i europeus. A més, la LIDU va ser un dels moviments més implicats en l'organització de la Concentració d'Acció Antifeixista.Des del febrer de 1935 fins al juliol de 1936, va ser el secretari nacional del Partit Republicà Italià, juntament amb Cipriano Fachinetti.El gener de 1936 es va incorporar al bufet de Lévy Ulmann, un dels més importants de París.
A l'esclatar la Guerra Civil Espanyola, el juliol de 1936, va correr a ajudar el govern de la Segona República i juntament amb Carlo Rosselli (per Giustizia e Libertà ) i Camillo Berneri (pels anarquistes), va organitzar la primera columna militar de voluntaris italians per lluitar al costat de la República Espanyola. La Columna Italiana, va formar part de la Columna Ascaso (anomenada així en honor de Francisco Ascaso, l'anarquista que va havia mort durant la revolta de Barcelona, unes setmanes abans). Rosselli i Berneri van ser els comissaris polítics i Angeloni va ser el primer comandant militar italià de la Resistència al feixisme.
Angeloni, va caure en batalla el 28 d'agost de 1936 al Monte Pelado, (un nom inventat pel mateix Angeloni a causa de l'aridesa del terreny). Les màximes institucions de la República Espanyola a Barcelona van organitzar uns funerals solemnes, amb un comiat en el que van participar milers de persones i del qual en queden fragments fotogràfics.El ressò de la seva mort també va ser important a França. El diari Le Populaire de París, li va dedicar un reportatge titulat "Adéu a un heroi de la llibertat!".
Part del seu arxiu privat es conserva a l' Institut d'Història de l'Úmbria Contemporània de Perugia. El seu conciutadà i company de partit Guglielmo Miliocchi va lluitar durant molt de temps per la repatriació de les seves restes i per dedicar-li un carrer, tot i que, només aquest últim projecte es va dur a terme. Amb motiu de les celebracions del 20 de juny, el 17 de juny de 2021, es va col·locar una placa commemorativa a la casa on va néixer i viure.
Honors Medalla de plata al valor militar
Referències
Bibliografia Luigi Salvatorelli, Giovanni Mira, Història d'Itàlia durant el període feixista, Torí, Einaudi, 1957 Giaele Franchini Angeloni, In Memory of Mario, Cesena, "Il Ponte Vecchio" Publishing Company, 2002 (primera edició Bolonya, La Squilla, 1978) Renato Traquandi, Mario Angeloni, Perfil biogràfic, Documents, Testimonis, Perusa, Volumnia Editrice 2016
Categoria:Advocats italians Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Brigades Internacionals Categoria:Guerra Civil espanyola Categoria:Exiliats Categoria:Primera Guerra Mundial Categoria:Persones de Perusa Categoria:Morts a l'Aragó Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Morts el 1936 Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics italians morts al segle XX Categoria:Maçons italians Categoria:Nascuts el 1896