El Tour de França de 1924 fou la divuitena edició del Tour de França i es disputà entre el 22 de juny i el 20 de juliol de 1924, sobre un recorregut de 5.425 km, distribuïts en 15 etapes. La cursa fou guanyada per l'italià Ottavio Bottecchia, a una velocitat mitjana de 24,250 km/h, i amb més de mitja hora de diferència respecte al segon classificat, el luxemburguès Nicolas Frantz. Bottecchia fou el primer italià a guanyar el Tour de França, així com el primer a liderar la cursa des de la primera fins a la darrera etapa. Dels 157 ciclistes que van prendre la sortida, sols 60 finalitzaren la cursa.
Aquesta va ser la darrera edició amb el format de 15 etapes, iniciat el 1910. Un dels fets més destacables va ser l'abandonament del vigent campió, Henri Pélissier, durant la tercera etapa, per un nou enfrontament amb l'organitzador del Tour, Henri Desgrange.
Per primera vegada un ciclista català acabava la cursa. Fou el terrassenc Jaume Janer que acabaria en la posició número 30, a més de 15 hores del vencedor final.
Canvis respecte a l'edició anterior El 1923 s'havien introduït les bonificacions de dos minuts pel vencedor de cada etapa. Aquesta es considerava insuficient, i en aquesta edició es va augment a tres minuts.
En finalitzar el Tour de França de 1923 el vencedor Henri Pélissier digué que el segon classificat, Bottecchia, acabaria guanyant la cursa.
Participants Entre els participants en aquest Tour hi havia diversos guanyadors passats i futurs, incloent el defensor de la victòria, Henri Pélissier (1923), Philippe Thys (1913, 1914, 1920), Lucien Buysse (1926) i Nicolas Frantz (1927, 1928).
Novament es dividiren els ciclistes en tres categories: la "primera categoria", els millors ciclistes, la "segona categoria", ciclistes de menor nivell, però encara patrocinats, i els touriste-routiers, o cicloturistes, quasi-amateurs. Omer Huyse guanyaria en la segona categoria, mentre Ottavio Pratesi ho faria en cicloturistes.
Jaume Janer va poder prendre la sortida al Tour gràcies a les aportacions desinteressades fetes en diferents subscripcions populars, en què s'aconseguiren més de 4.600 pessetes.
Recorregut El Tour de França de 1924 va ser el darrer en què es va utilitzar format de cursa iniciat el 1910: quinze etapes amb un recorregut superior als 5.000 km, seguint el perímetre de França amb el sentit contrari a les agulles del rellotge, amb sortida i arribada a París. Respecte a l'edició anterior sols es modifica una entrada i Gex substitueix Ginebra com a vila d'arribada i sortida d'una etapa.
Desenvolupament de la cursa miniatura|Ottavio Bottecchia, vencedor del Tour de França de 1924, als anys 20. La primera etapa fou guanyada per l'italià Ottavio Bottecchia, que s'imposà a l'esprint en un grup de 17 ciclistes i aconseguí el liderat.
El 1924 existia una norma que deia que tots els ciclistes havien d'acabar l'etapa amb la mateixa roba amb què l'havien iniciat i els jutges van sospitar que Pélissier començava les fredes matinades amb diverses samarretes, i a mesura escalfava el sol se les anava traient. La norma havia estat introduïda el 1920, quan tots els ciclistes eren patrocinats pel grup la Sportive, i així tractar d'evitar el malbaratament de material. Pélissier s'oposà a la norma, adduint que les samarretes que portava eren seves, i no li havien estat proporcionada per cap patrocinador.
A l'inici de la tercera etapa, un oficial del Tour comprovà quants jerseis portava Henri Pélissier. Pélissier es va enfadar, i va decidir que no començaria l'etapa. Tot i que finalment va començar l'etapa, es va retirar a l'alçada de Coutances, junt amb el seu germà Francis Pélissier i el company d'equip Maurice Ville.< Els tres ciclistes es van reunir amb el periodista Albert Londres, del Le Petit Parisien, a qui van exposar les dures condicions amb què havien de córrer els ciclistes. En aquesta tercera etapa, que va acabar en un circuit, Theophile Beeckman va creuar la línia de meta en primera posició, però la campana que indica l'inici de l'última volta no va sonar, i Philippe Thys, després d'una reclamació, va ser considerat vencedor ex aequo pels jutges.
Durant les cinc primeres etapes els ciclistes finalitzaren agrupats i les bonificacions de tres minuts pel vencedor van ser les úniques diferències que es van establir. Després de la tercera i quarta etapa Bottecchia tenia el mateix temps que Beeckman, tot i que Bottecchia era el que duia el mallot groc de líder. En el les etapes pirinenques, en què s'havien de superar els colls de l'Aubisca, Tourmalet, Aspin, Pèira Sorda, Ares, Portet d'Aspet, Port i Pimorent Bottecchia consolidà el liderat, amb un marge de 50 minuts sobre el segon classificat, Nicolas Frantz.
El domini de Bottecchia als Alps no fou tan contundent, perdent una quinzena de minuts respecte Frantz entre la desena i tretzena etapes; un temps insuficient per posar en perill la victòria final. En la tretzena etapa Bottecchia va topar amb un gos i va caure. Nicolas Frantz intentà recuperar temps, però no ho aconseguí.
En la penúltima etapa l'italià Giovanni Brunero hagué d'abandonar quan ocupava la tercera posició en la general. En començar la darrera etapa Bottecchia superava a Frantz en 32 minuts. Bottecchia guanyà la darrera etapa a París, i la diferència augmentà fins als 35 minuts gràcies a les bonificacions.
Resultats Etapes +Resultat de les etapesEtapaDataRecorregutKmVencedor d'etapaLíder de la general1a 22 de juny París - Le Havre 22px|Etapa plana 381 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 2a 24 de juny Le Havre - Cherbourg 22px|Etapa plana 371 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 3a 26 de juny Cherbourg - Brest 22px|Etapa plana 405 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 4a 28 de juny Brest - Les Sables d'Olonne 22px|Etapa plana 412 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 5a 30 de juny Les Sables d'Olonne - Baiona 22px|Etapa plana 482 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 6a 2 de juliol Baiona - Luishon 22px|Etapa de muntanya 326 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 7a 4 de juliol Luishon - Perpinyà 22px|Etapa de muntanya 323 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 8a 6 de juliol Perpinyà - Toló 22px|Etapa plana 427 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 9a 8 de juliol Toló - Niça Etapa de mitja muntanya 280 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 10a 10 de juliol Niça - Briançon 22px|Etapa de muntanya 275 20px|Itàlia Giovanni Brunero 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 11a 12 de juliol Briançon - Gex 22px|Etapa de muntanya 307 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 12a 14 de juliol Gex - Estrasburg 22px|Etapa plana 360 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 13a 16 de juliol Estrasburg - Metz 22px|Etapa plana 300 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 14a 18 de juliol Metz - Dunkerque 22px|Etapa plana 433 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 15a 20 de juliol Dunkerque - París 22px|Etapa plana 343 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia
Classificació final Bottecchia fou el primer italià a guanyar el Tour de França, i el primer ciclista a portar el mallot groc de cap a fi de la cursa. + Classificació general (1–10) 20px|Mallot groc Classificació General Pos. Ciclista Categoria Temps1 20px|Itàlia Ottavio Bottecchia 1 226h 18' 21"2 1 +35' 36"3 1 +1h 32' 13"4 20px|Itàlia Bartolomeo Aimo 1 +1h 32' 47"5 1 +2h 11' 12"6 1 +2h 35' 33"7 1 +2h 41' 31"8 1 +2h 51' 09"9 2 +2h 58' 13"10 1 +3h 05' 04" Classificació final (11–60) Pos. Ciclista Categoria Temps11 1 +3h 15' 24"12 1 +3h 21' 45"13 20px|Itàlia Ermano Vallazza 1 +3h 48' 24"14 1 +3h 55' 45"15 2 +5h 11' 48"16 1 +5h 20' 11"17 2 +5h 41' 48"18 1 +5h 54' 19"19 20px|Itàlia Ottavio Pratesi Touriste-Routier +6h 00' 04"20 1 +6h 26' 21"21 2 +6h 43' 13"22 Touriste-Routier +6h 50' 56"23 2 +7h 11' 37"24 Touriste-Routier +7h 44' 31"25 1 +8h 00' 04"26 Touriste-Routier +12h 29' 46"27 Touriste-Routier +13h 15' 14"28 Touriste-Routier +14h 50' 28"29 Touriste-Routier +15h 16' 18"30 Touriste-Routier +15h 24' 08"31 20px|Itàlia Giovanni Rossignoli Touriste-Routier +15h 54' 56"32 20px|Itàlia Giuseppe Ruffoni Touriste-Routier +16h 11' 51"33 Touriste-Routier +16h 52' 38"34 20px|Itàlia Enrico Sala Touriste-Routier +19h 06' 49"35 Touriste-Routier +19h 11' 39"36 20px|Itàlia Luigi Vertemati Touriste-Routier +20h 28' 18"37 Touriste-Routier +21h 05' 27"38 Touriste-Routier +22h 11' 50"39 Touriste-Routier +22h 29' 17"40 Touriste-Routier +22h 29' 21"41 20px|Itàlia Angelo Erba Touriste-Routier +23h 22' 06"42 Touriste-Routier +24h 06' 31"43 Touriste-Routier +27h 28' 50"44 Touriste-Routier +27h 29' 43"45 Touriste-Routier +27h 39' 21"46 20px|Itàlia Vincenzo Bianco Touriste-Routier +27h 52' 14"47 20px|Itàlia Emmanuele Luigi Touriste-Routier +28h 24' 17"48 Touriste-Routier +29h 06' 03"49 Touriste-Routier +29h 08' 30"50 20px|Itàlia Mosè Arosio Touriste-Routier +29h 48' 55"51 Touriste-Routier +30h 37' 47"52 20px|Itàlia Augusto Rho Touriste-Routier +33h 42' 07"53 20px|Itàlia Felice di Gaetano Touriste-Routier +35h 39' 35"54 Touriste-Routier +36h 42' 45"55 Touriste-Routier +36h 46' 37"56 Touriste-Routier +38h 01' 35"57 Touriste-Routier +41h 30' 49"58 Touriste-Routier +43h 17' 24"59 Touriste-Routier +44h 51' 39"60 Touriste-Routier +45h 12' 05"
A posteriori Pocs dies després que Henri Pélissier abandonés la cursa, va enviar una carta a la revista comunista L'Humanité, escrivint que ell acceptava "el cansament, el patiment i el dolor" com a part de la professió de ciclista, però que volia ser tractat com un ésser humà. Desgrange, organitzador del Tour, va mantenir la fórmula de fer que els ciclistes correguessin de manera individual fins al 1930, quan va acceptar que els ciclistes s'unissin en equips i va introduir els equips nacionals.
El nombre d'etapes va créixer durant els següents anys. Així, si el 1925 els ciclistes anaren de Brest a Bayonne en dues etapes, corrent uns 900 km en total, el 1926 aquest mateix recorregut es va fer en quatre etapes. Amb etapes més curtes ja no calia prendre la sortida de matinada.
Bottecchia guanyaria el Tour de França de nou en 1925. El subcampió, Nicolas Frantz, guanyaria els de 1927 i 1928, repetint el 1928 la gesta de Bottecchia fe 1924 de portar el mallot groc de cap a fi de la cursa.
Referències
Enllaços externs
Web oficial del Tour de França
1924 Categoria:Competicions ciclistes del 1924