miniatura| L'Arc de Septimi Sever a Leptis Magna La Líbia romana, l'àrea del nord d'Àfrica que es coneix com a Líbia des del 1911 estigué sota domini romà entre el 146 abans del present i el 672. El nom llatí Líbia llavors es referia al continent d'Àfrica en general. El que ara és la costa de Líbia es coneixia com Tripolitania i Cirenaica, dividida entre la província d'Àfrica a l'oest i Cirene i Creta a l'est. L'emperador Dioclecià va separar al 296 l'administració de Creta de Cirenaica i en aquesta formà les noves províncies d'"Alta Líbia" i "Baixa Líbia", utilitzant el terme Líbia com a estat polític per primera vegada en la història.
Història Després de la conquesta i destrucció de Cartago el 146 abans de la nostra era, el nord-oest d'Àfrica restà sota domini romà i, poc després, la zona costanera del que ara és l'oest de Líbia es va establir com una província amb el nom de Tripolitania, la capital de la qual i centre comercial i port de l'àrea era Leptis Magna.
El 96 abans del present Roma va obtenir Cirenaica, llegada en testament pel rei Ptolemeu Apió, amb l'anomenada Pentàpolis sobirana, formada per les ciutats de Cirene (a prop del poble de Shahat), el seu port d'Apol·lònia, Arsínoe (Tocra), Berenice (a prop de l'actual Bengasi) i Barca (Al Marj), que es transformarien en una província romana dues dècades després, al 74 ae. L'avanç romà cap al sud, però, el detingueren els garamants. Cirenaica s'havia convertit en part de l'Egipte hel·lenístic ja des de l'època de Ptolemeu I Soter, tot i les freqüents revoltes i usurpacions.
El 74 abans del present s'establí la nova província, administrada per un llegat de rang pretorià (legatus pro praetor) i acompanyada per un qüestor (quaestor pro praetor). Però l'any 20 ae Cirenaica s'uní a Creta en la nova província de Creta i Cirenaica, a causa de l'herència grega comuna.
El territori de Cirenaica es caracteritzà pel contrast entre els pobles costaners de Pentàpolis, habitats per grecs, i els territoris habitats per libis. Els primers havien conservat les institucions i s'uniren en una associació, i la seua independència fou reconeguda per la Constitució ptolemaica del 248 abans del present. Els pocs ciutadans romans de la província es van organitzar en el Conventus civium Romanorum. miniatura| Mapa d'Àfrica romana (segle II). El mapa superior mostra Mauritània, Numídia i Àfrica, el mapa inferior mostra Tripolitania, Cirenaica (Pentàpolis) i Marmàrica El territori de Tripolitana es caracteritzava per la presència d'una forta influència púnica en les tres ciutats principals (Tripolitana significa 'terra de tres ciutats') d'Oea (actual Trípoli), Sabratha i Leptis Magna; a la fi de l'època d'August, però, l'àrea de la costa estava quasi totalment romanitzada.
Poques van ser les incursions de les tribus nòmades del desert contra les ciutats de la província durant, si més no, els dos primers segles. Se sap que en l'època de l'emperador Domicià, els nasamons, una tribu líbia que vivia al sud de Leptis Magna, es van rebel·lar, i derrotaren el legatus de la Legio III Augusta, Cneus Suel·li Flac. Però més tard, els va aixafar a tots, perquè Domicià pogués dir davant el Senat romà la cèlebre frase: "Vaig evitar que els nasamons existissen".Cassius Dio Cocceio, Roman History, LXVII, 4, 6.
Després d'Hadrià, el cristianisme començà a ser la religió més important a la Líbia romana fins que hi arribaren els àrabs.
Durant el regnat de l'emperador Septimi Sever, nascut a Leptis Magna, s'asseia a la "Cadira de Pere" el papa Víctor I (181-191), també natural de Leptis Magna i probablement el seu bisbe. Fins a l'època de Víctor, Roma feia la missa en grec: Víctor I en va canviar l'idioma al llatí, que s'usava en la seua natal Líbia. Segons Jeroni d'Estridó, fou el primer autor cristià que escrigué sobre teologia en llatí.
A més, Arri, formulador al voltant de l'any 310 de l'arrianisme, procedia de Ptolemaida (Cirenaica). Alguns segles més tard, a Cirenaica, els seguidors monofisites de l'Església copta donaren la benvinguda als àrabs musulmans com a alliberadors de l'opressió bizantina.
Septimi Sever miniatura| L'expansió de la frontera africana durant el regnat de Sever (acolorit més fosc). Sever fins i tot va mantenir breument una presència militar a Garama el 203 (acolorit més clar). El millor període de la Líbia romana fou sota l'emperador Septimi Sever, nascut a Leptis Magna. Preferia la seua ciutat natal per damunt de les altres ciutats provincials, i els edificis i la riquesa que prodigava feren de Leptis Magna la tercera ciutat més important d'Àfrica, tot rivalitzant amb Cartago i Alexandria. El 205, ell i la família imperial visitaren la ciutat i van rebre grans honors. Entre els canvis que Sever va introduir en aquesta ciutat hi ha la creació d'un nou fòrumesplèndid i la reconstrucció dels molls. miniatura| Teatre de Leptis Magna Va enriquir tota Líbia, però sobretot Tripolitana, tot defensant-la amb un <i>Limes Tripolitanus</i> ampliat contra els garamants: aquesta poderosa tribu era un estat client de l'Imperi romà, però com a nòmades sempre van posar en perill la fèrtil zona costanera de Tripolitana. Així, el limes es va expandir sota els emperadors Hadrià i Septimi Sever, en particular sota el llegat Quint Anici Faust els anys 197-201.
Anici Faust fou nomenat legatus de la Legio III Augusta i va construir diverses fortaleses del Limes Tripolitanus a Tripolitana, entre les quals Garbia i Golaia (actual Bu Ngem), per a protegir la província de les incursions de les tribus nòmades.J. S. Wacher, The Roman world, Volume 1, Taylor & Francis, 2002, , p. 252-3.
A la fi de 202, Sever engegà una campanya a la província d'Àfrica. El llegat de la Legio III Augusta Anici Faust havia estat lluitant contra els garamants al llarg del Limes Tripolitanus durant cinc anys, i havia capturat assentaments de l'enemic com ara Gadames, Gholaia, Garbia i la seua capital, Germa, a més de 600 km al sud de Leptis Magna.Birley (2000), p. 153.
Cap al 203, tota la davantera sud de l'Àfrica romana s'havia ampliat i reforçat. Els nòmades del desert ja no podien atacar amb seguretat l'interior de l'àrea i van escapar de retorn al Sàhara. Durant un altre segle, el llegat de Septimi Sever donà pau i prosperitat a la Líbia romana.
Economia miniatura| Septimi Sever, en una moneda d'or, va millorar enormement l'economia del seu natal Líbia romana Durant més de 400 anys, Tripolitana i Cirenaica foren províncies romanes riques i part d'un estat cosmopolita els ciutadans del qual compartien un idioma, un sistema legal i una identitat romana comunes. La Líbia romana fou pròspera i assolí una edat d'or en el segle II, quan Leptis Magna rivalitzava amb Cartago i Alexandria.
Les ruïnes romanes, com les de Leptis Magna i Sabratha en l'actual Líbia, testifiquen la vitalitat de l'àrea, on ciutats populoses i fins i tot pobles més petits gaudien de les comoditats de la vida urbana: el fòrum, els mercats, l'oci públic i els banys.
Els comerciants i artesans de moltes parts del món romà s'establiren a la costa de Líbia. Els exsoldats vivien a l'àrea "Centenària" de Tripolitana. Es van construir preses i cisternes en el uadi Gerisa, llavors no sec com ara, per a regular les inundacions sobtades. Aquestes estructures encara són visibles. Com a conseqüència, l'àrea al sud de Leptis Magna esdevingué un important exportador d'oli d'oliva i cereals a Roma i es va romanitzar molt, d'acord amb Theodor Mommsen.miniatura| Sabratha: Temple de JúpiterEl nivell d'aquesta romanització es pot deduir fins i tot de la supervivència del romanç africà: el geògraf àrab del segle XII Muhammad Al-Idrissí va escriure que la gent de l'àrea de Gafsa (la "Capsa" romana, a prop del nord-oest de Tripolitana) parlava un idioma al qual anomenà al-latini al-afriqi o llatí d'Àfrica.
Tripolitana era un important exportador de productes agrícoles, així com un centre per a l'or i els esclaus transportats a la costa pels garamants, mentre que Cirenaica continuava sent una important font de vins, drogues i cavalls.
Últims segles Després de Septimi Sever, la Líbia romana declinà lentament durant el segle següent, abans de ser destruïda pel tsunami del 365. Molt abans de la invasió àrab a mitjan segle VII, la civilització grecoromana s'havia col·lapsat en l'àrea, tret d'Oea.
A l'abril de 534, l'antic sistema provincial romà juntament amb l'aparat complet de l'administració romana fou restaurat, sota un prefecte del pretori. Durant els anys següents, sota l'astut general Salomó, que combinà els càrrecs de magister militum i prefecte pretorià d'Àfrica, s'enfortí el domini romà a Líbia (Olbia fou refundada), però la lluita continuà contra les tribus amazics en la rereguarda.Codex Iustinianus, Book I, XXVII.
Salomó va aconseguir importants èxits contra ells, però el seu treball fou interromput per un motí militar generalitzat el 536. El motí fou sotmés per Germà, un cosí de Justinià, i Salomó hi tornà el 539. Va caure, però, en la batalla de Cillium del 544 contra les tribus amazics unides, i la Líbia romana tornà a ser en perill. No seria fins a l'any 548 que la resistència de les tribus amazics seria esquinçada pel general Joan Troglita. Sobre aquesta lluita es va escriure l'últim poema èpic llatí de l'antiguitat, de Bellis Libycis de Flavi Cresconi Corip.
En el 670, tota Líbi era en mans dels àrabs: el domini romà iniciat en el segle II abans del present havia acabat. Només en l'època de Benito Mussolini, més de mil anys després, Líbia fou recreada com a entitat política el 1934, amb un nom pres de les reformes de Dioclecià.
Ciutats principals La vida a la Líbia romana es concentrà en unes poques ciutats costaneres, la majoria fundades per grecs i fenicis:
Galeria d'imatges
Referències
Categoria:Geografia de l'antiga Roma Categoria:Àfrica romana Categoria:Història de Líbia